Mala vita

Mala vita és una òpera en tres actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret italià de Nicola Daspuro, basat en Malavita de Salvatore Di Giacomo i Goffredo Cognetti. S'estrenà al Teatro Argentina de Roma el 21 de febrer de 1892.[1]

Infotaula de composicióMala vida
Mala Vita, Giordano opera. Act 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalMala vita
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorUmberto Giordano
LlibretistaNicola Daspuro
Llengua de l'obra o del nomitalià
Basat enMalavita de Salvatore Di Giacomo i Goffredo Cognetti
Partstres
PersonatgesMarco (en) Tradueix, Annetiello (en) Tradueix, Vito (en) Tradueix, Nunzia (en) Tradueix, Cristina (en) Tradueix i Amalia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena21 de febrer de 1892
EscenariTeatro Argentina de Roma,

Origen i contextModifica

La primera òpera d'Umberto Giordano, Marina, va ser ben jutjada, i va obtenir el sisè lloc del famós concurs de l'editor Edoardo Sonzogno que va revelar Cavalleria Rusticana (1890), però com que només les tres primeres estaven destinades a representar-se, Marina no es va portar a terme. Tot i això, el treball va impressionar l'editor Sonzogno que va encarregar una altra òpera de Giordano que va compondre Mala vita.[2]

Amb Mala vita es donà a conèixer, però assolí els èxits definitius amb Andrea Chénier (1896) i Fedora (1898), que han romàs al repertori habitual operístic i són arquetips d'òpera verista.

RepresentacionsModifica

Va ser un èxit en la seva estrena a Roma el 1892. Dos mesos després es va poder veure a Nàpols. Agressivament promoguda per l'editor Sonzogno, l'òpera es va passejar per altres teatres italians i, traduït a l'alemany, va ser un èxit sorprenent a Alemanya i Àustria. El 1894 Giordano va revisar l'òpera, alterant i sanejant la trama; la reescriptura, titulada Il voto, es va realitzar per primera vegada al Teatro Lirico de Milà el 10 de novembre de 1897.[3]

ArgumentModifica

L'acció té lloc en un barri pobre de Nàpols, on l'aventura de Vito amb una dona casada, Amalia, sembla del coneixement de tothom, excepte del seu marit, Annetiello.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Umberto Giordano». Operone.de. [Consulta: 15 agost 2019].
  2. Buldrini, Yonel. «Crítica del disc».
  3. 3,0 3,1 Graeme, Roland. «Ressenya del disc», 2005.