Malaltia cardiovascular
Les malalties cardiovasculars són totes aquelles malalties que afecten el cor (cardíaques) o els vasos sanguinis (artèries i venes). Cada any causen més de 12.000.000 de morts a tot al món (és llavors, la causa de mort principal a gran part del món). Les més freqüents són: hipertensió arterial, arterioesclerosi, cardiopatia isquèmica (angina de pit i infart de miocardi) i accident cerebrovascular o ictus.
![]() ![]() | |
Tipus | malaltia anatòmica ![]() |
---|---|
Especialitat | cardiologia ![]() |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènia | |
Localització | cardiovascular system (en) ![]() ![]() |
Associació genètica | IL1RAPL1 (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Classificació | |
CIM-10 | I51.6 ![]() |
CIM-9 | 429.2 ![]() |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 28808 ![]() |
MeSH | D002318 ![]() |
UMLS CUI | C0007222 ![]() |
DOID | DOID:1287 ![]() |
TipusModifica
VascularsModifica
- Malaltia de les artèries coronàries
- Malaltia cerebrovascular
- Malaltia arterial perifèrica
- Aneurisma aòrtic
CardíaquesModifica
- Cardiomiopaties
- Cardiopatia hipertensiva
- Insuficiència cardíaca
- Arrítmies: fibril·lació auricular
- Malalties cardíaques congènites
- Valvulopaties
- Malalties inflamatòries del cor: endocarditis, miocarditis
PrevencióModifica
Actualment les mesures per prevenir les malalties cardiovasculars inclouen:
- Una dieta baixa en greixos, i alta en fibra incloent grana sencera i fruites i verdures.[1][2] Cinc porcions al dia redueix el risc en un 25%.[3]
- Deixar de fumar i evitar ser un fumador passiu.[1]
- Limitar el consum d'alcohol als límits diaris recomanats;[1] el consum d'1-2 UBE (unitats de beguda estàndard) per dia pot reduir el risc en un 30%.[4][5] Així, el consum excessiu d'alcohol augmenta el risc de malaltia cardiovascular.[6]
- Pressions sanguínies més baixes, si estan elevades.
- Disminuir el greix corporal en cas de sobrepès o obesitat.[7]
- Augmentar l'activitat diària a 30 minuts d'exercici vigorós per dia almenys cinc vegades per setmana;[1]
- Reduir el consum de sucre.
- Disminuir l'estrès psicosocial.[8] Aquesta mesura pot ser complicada per les definicions imprecises del que constitueixen les intervencions psicosocials.[9] La isquèmia miocàrdica induïda per l'estrès mental s'associa amb un major risc de problemes cardíacs en els pacients amb malaltia cardíaca prèvia.[10] Un estrès emocional i físic severs duen a una forma de disfunció cardíaca coneguda com a síndrome de takotsubo en algunes persones.[11] L'estrès, però, juga un paper relativament menor en la hipertensió.[12] Les teràpies específiques de relaxació tenen un benefici clar.[13][14]
- S'ha relacionat el consum de natto, un aliment japonès, amb una reducció de la mortalitat degut a l'enzim nattokinasa present en l'aliment.[15]
Per als adults sense diagnòstic conegut d'hipertensió, diabetis, hiperlipidèmia, o malaltia cardiovascular, l'assessorament rutinari per tal de millorar la seva dieta i augmentar la seva activitat física no s'ha trobat que modifiqui significativament els seus hàbits, i per tant no es recomana.[16] No està clar si la cura dental en les persones que tinguin periodontitis afecti el risc de malaltia cardiovascular.[17] El benefici de l'exercici en els que tenen alt risc de malalties del cor encara no ha estat ben estudiat (a data de 2014).[18]
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia cardiovascular |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 NHS Direct
- ↑ Ignarro, LJ; Balestrieri, ML, Napoli, C «Nutrition, physical activity, and cardiovascular disease: an update.». Cardiovascular research, 73, 2, Jan 15, 2007, pàg. 326–40. DOI: 10.1016/j.cardiores.2006.06.030. PMID: 16945357.
- ↑ Wang, X; Ouyang, Y; Liu, J; Zhu, M; Zhao, G; Bao, W; Hu, FB «Fruit and vegetable consumption and mortality from all causes, cardiovascular disease, and cancer: systematic review and dose-response meta-analysis of prospective cohort studies.». BMJ (Clinical research ed.), 349, Jul 29, 2014, pàg. g4490. DOI: 10.1136/bmj.g4490. PMID: 25073782.
- ↑ World Heart Federation. «World Heart Federation: Cardiovascular disease risk factors», 05-10-2011. [Consulta: 5 octubre 2011].
- ↑ The National Heart, Lung, and Blood Institute (NHLBI). «How To Prevent and Control Coronary Heart Disease Risk Factors – NHLBI, NIH», 05-10-2011. [Consulta: 5 octubre 2011].
- ↑ Klatsky AL «Alcohol and cardiovascular diseases». Expert Rev Cardiovasc Ther, 7, 5, maig 2009, pàg. 499–506. DOI: 10.1586/erc.09.22. PMID: 19419257.
- ↑ McTigue KM, Hess R, Ziouras J «Obesity in older adults: a systematic review of the evidence for diagnosis and treatment». Obesity (Silver Spring), 14, 9, setembre 2006, pàg. 1485–97. DOI: 10.1038/oby.2006.171. PMID: 17030958.
- ↑ Linden W, Stossel C, Maurice J «Psychosocial interventions for patients with coronary artery disease: a meta-analysis». Arch. Intern. Med., 156, 7, abril 1996, pàg. 745–52. DOI: 10.1001/archinte.1996.00440070065008. PMID: 8615707.
- ↑ Thompson, D. R.; Ski, C. F. «Psychosocial interventions in cardiovascular disease - what are they?». European Journal of Preventive Cardiology, 20, 6, 2013, pàg. 916–917. DOI: 10.1177/2047487313494031. ISSN: 2047-4873.
- ↑ Wei, J; Rooks, C; Ramadan, R; Shah, AJ; Bremner, JD; Quyyumi, AA; Kutner, M; Vaccarino, V «Meta-analysis of mental stress-induced myocardial ischemia and subsequent cardiac events in patients with coronary artery disease.». The American journal of cardiology, 114, 2, 15-07-2014, pàg. 187–92. DOI: 10.1016/j.amjcard.2014.04.022. PMID: 24856319.
- ↑ Pelliccia, F; Greco, C; Vitale, C; Rosano, G; Gaudio, C; Kaski, JC «Takotsubo syndrome (stress cardiomyopathy): an intriguing clinical condition in search of its identity.». The American Journal of Medicine, 127, 8, agost 2014, pàg. 699–704. DOI: 10.1016/j.amjmed.2014.04.004. PMID: 24754972.
- ↑ Marshall, IJ; Wolfe, CD; McKevitt, C «Lay perspectives on hypertension and drug adherence: systematic review of qualitative research.». BMJ (Clinical research ed.), 345, Jul 9, 2012, pàg. e3953. DOI: 10.1136/bmj.e3953. PMC: 3392078. PMID: 22777025.
- ↑ Dickinson, HO; Mason, JM; Nicolson, DJ; Campbell, F; Beyer, FR «Lifestyle interventions to reduce raised blood pressure: a systematic review of randomized controlled trials.». Journal of hypertension, 24, 2, febrer 2006, pàg. 215–33. DOI: 10.1097/01.hjh.0000199800.72563.26. PMID: 16508562.
- ↑ Abbott, RA; Whear, R; Rodgers, LR; Bethel, A; Thompson Coon, J; Kuyken, W; Stein, K; Dickens, C «Effectiveness of mindfulness-based stress reduction and mindfulness based cognitive therapy in vascular disease: A systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials.». Journal of psychosomatic research, 76, 5, maig 2014, pàg. 341–51. DOI: 10.1016/j.jpsychores.2014.02.012. PMID: 24745774.
- ↑ Pradhananga, Mahalaxmi «[http://dx.doi.org/10.1002/fsn3.848 Effect of processing and soybean cultivar on natto quality using response surface methodology]». Food Science & Nutrition, 7, 1, 25-11-2018, pàg. 173–182. DOI: 10.1002/fsn3.848. ISSN: 2048-7177.
- ↑ Moyer, VA; U.S. Preventive Services Task, Force «Behavioral counseling interventions to promote a healthful diet and physical activity for cardiovascular disease prevention in adults: U.S. Preventive Services Task Force recommendation statement.». Annals of Internal Medicine, 157, 5, Sep 4, 2012, pàg. 367–71. DOI: 10.7326/0003-4819-157-5-201209040-00486. PMID: 22733153.
- ↑ Li, C; Lv, Z; Shi, Z; Zhu, Y; Wu, Y; Li, L; Iheozor-Ejiofor, Z «Periodontal therapy for the management of cardiovascular disease in patients with chronic periodontitis.». The Cochrane database of systematic reviews, 8, Aug 15, 2014, pàg. CD009197. DOI: 10.1002/14651858.CD009197.pub2. PMID: 25123257.
- ↑ Seron, P; Lanas, F; Pardo Hernandez, H; Bonfill Cosp, X «Exercise for people with high cardiovascular risk.». The Cochrane database of systematic reviews, 8, Aug 13, 2014, pàg. CD009387. DOI: 10.1002/14651858.CD009387.pub2. PMID: 25120097.