Viquipèdia

Malaltia cardiovascular

Les malalties cardiovasculars són totes aquelles malalties que afecten el cor o els vasos sanguinis (artèries i venes). Cada any causen més de 12.000.000 de morts a tot al món (és llavors, la causa de mort principal a gran part del món). Les més freqüents són:

Infotaula de malaltiaMalaltia cardiovascular
Cardiac amyloidosis very high mag movat.jpg
Tipusmalaltia anatòmica
Especialitatcardiologia
Medicació
Associació genèticaIL1RAPL1 (en) Tradueix, HFE (en) Tradueix, TOMM40 (en) Tradueix, CELSR2 (en) Tradueix, IRX4 (en) Tradueix, SLC17A4 (en) Tradueix, LDLR (en) Tradueix, Apolipoproteïna B, OASL (en) Tradueix, MEPE (en) Tradueix, BCHE (en) Tradueix i GCKR (en) Tradueix
Classificació
CIM-10I51.6
CIM-9429.2
Recursos externs
DiseasesDB28808
MeSHD002318
UMLS CUIC0007222
DOIDDOID:1287
Modifica les dades a Wikidata

Altres són: aneurisma aòrtic, cardiomiopatia, fibril·lació auricular, malalties cardíaques congènites, valvulopaties, endocarditis i malaltia arterial perifèrica.

PrevencióModifica

Actualment les mesures per prevenir les malalties cardiovasculars inclouen:

  • Una dieta baixa en greixos, i alta en fibra incloent grana sencera i fruites i verdures.[1][2] Cinc porcions al dia redueix el risc en un 25%.[3]
  • Deixar de fumar i evitar ser un fumador passiu.[1]
  • Limitar el consum d'alcohol als límits diaris recomanats;[1] el consum d'1-2 UBE (unitats de beguda estàndard) per dia pot reduir el risc en un 30%.[4][5] Així, el consum excessiu d'alcohol augmenta el risc de malaltia cardiovascular.[6]
  • Pressions sanguínies més baixes, si estan elevades.
  • Disminuir el greix corporal en cas de sobrepès o obesitat.[7]
  • Augmentar l'activitat diària a 30 minuts d'exercici vigorós per dia almenys cinc vegades per setmana;[1]
  • Reduir el consum de sucre.
  • Disminuir l'estrès psicosocial.[8] Aquesta mesura pot ser complicada per les definicions imprecises del que constitueixen les intervencions psicosocials.[9] La isquèmia miocàrdica induïda per l'estrès mental s'associa amb un major risc de problemes cardíacs en els pacients amb malaltia cardíaca prèvia.[10] Un estrès emocional i físic severs duen a una forma de disfunció cardíaca coneguda com a síndrome de Takotsubo en algunes persones.[11] L'estrès, però, juga un paper relativament menor en la hipertensió.[12] Les teràpies específiques de relaxació tenen un benefici clar.[13][14]
  • S'ha relacionat el consum de natto, un aliment japonès, amb una reducció de la mortalitat degut a l'enzim nattokinasa present en l'aliment.[15]

Per als adults sense diagnòstic conegut d'hipertensió, diabetis, hiperlipidèmia, o malaltia cardiovascular, l'assessorament rutinari per tal de millorar la seva dieta i augmentar la seva activitat física no s'ha trobat que modifiqui significativament els seus hàbits, i per tant no es recomana.[16] No està clar si la cura dental en les persones que tinguin periodontitis afecti el risc de malaltia cardiovascular.[17] El benefici de l'exercici en els que tenen alt risc de malalties del cor encara no ha estat ben estudiat (a data de 2014).[18]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia cardiovascular
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 NHS Direct
  2. ↑ Ignarro, LJ; Balestrieri, ML, Napoli, C «Nutrition, physical activity, and cardiovascular disease: an update.». Cardiovascular research, 73, 2, Jan 15, 2007, pàg. 326–40. DOI: 10.1016/j.cardiores.2006.06.030. PMID: 16945357.
  3. ↑ Wang, X; Ouyang, Y; Liu, J; Zhu, M; Zhao, G «Fruit and vegetable consumption and mortality from all causes, cardiovascular disease, and cancer: systematic review and dose-response meta-analysis of prospective cohort studies.». BMJ (Clinical research ed.), 349, Jul 29, 2014, pàg. g4490. DOI: 10.1136/bmj.g4490. PMID: 25073782.
  4. ↑ World Heart Federation. «World Heart Federation: Cardiovascular disease risk factors», 05-10-2011. [Consulta: 5 octubre 2011].
  5. ↑ The National Heart, Lung, and Blood Institute (NHLBI). «How To Prevent and Control Coronary Heart Disease Risk Factors – NHLBI, NIH», 05-10-2011. [Consulta: 5 octubre 2011].
  6. ↑ Klatsky AL «Alcohol and cardiovascular diseases». Expert Rev Cardiovasc Ther, 7, 5, maig 2009, pàg. 499–506. DOI: 10.1586/erc.09.22. PMID: 19419257.
  7. ↑ McTigue KM, Hess R, Ziouras J «Obesity in older adults: a systematic review of the evidence for diagnosis and treatment». Obesity (Silver Spring), 14, 9, setembre 2006, pàg. 1485–97. DOI: 10.1038/oby.2006.171. PMID: 17030958.
  8. ↑ Linden W, Stossel C, Maurice J «Psychosocial interventions for patients with coronary artery disease: a meta-analysis». Arch. Intern. Med., 156, 7, abril 1996, pàg. 745–52. DOI: 10.1001/archinte.1996.00440070065008. PMID: 8615707.
  9. ↑ Thompson, D. R.; Ski, C. F. «Psychosocial interventions in cardiovascular disease - what are they?». European Journal of Preventive Cardiology, 20, 6, 2013, pàg. 916–917. DOI: 10.1177/2047487313494031. ISSN: 2047-4873.
  10. ↑ Wei, J; Rooks, C; Ramadan, R; Shah, AJ; Bremner, JD «Meta-analysis of mental stress-induced myocardial ischemia and subsequent cardiac events in patients with coronary artery disease.». The American journal of cardiology, 114, 2, 15-07-2014, pàg. 187–92. DOI: 10.1016/j.amjcard.2014.04.022. PMID: 24856319.
  11. ↑ Pelliccia, F; Greco, C; Vitale, C; Rosano, G; Gaudio, C «Takotsubo syndrome (stress cardiomyopathy): an intriguing clinical condition in search of its identity.». The American Journal of Medicine, 127, 8, agost 2014, pàg. 699–704. DOI: 10.1016/j.amjmed.2014.04.004. PMID: 24754972.
  12. ↑ Marshall, IJ; Wolfe, CD; McKevitt, C «Lay perspectives on hypertension and drug adherence: systematic review of qualitative research.». BMJ (Clinical research ed.), 345, Jul 9, 2012, pàg. e3953. DOI: 10.1136/bmj.e3953. PMC: 3392078. PMID: 22777025.
  13. ↑ Dickinson, HO; Mason, JM; Nicolson, DJ; Campbell, F; Beyer, FR «Lifestyle interventions to reduce raised blood pressure: a systematic review of randomized controlled trials.». Journal of hypertension, 24, 2, febrer 2006, pàg. 215–33. DOI: 10.1097/01.hjh.0000199800.72563.26. PMID: 16508562.
  14. ↑ Abbott, RA; Whear, R; Rodgers, LR; Bethel, A; Thompson Coon, J «Effectiveness of mindfulness-based stress reduction and mindfulness based cognitive therapy in vascular disease: A systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials.». Journal of psychosomatic research, 76, 5, maig 2014, pàg. 341–51. DOI: 10.1016/j.jpsychores.2014.02.012. PMID: 24745774.
  15. ↑ Pradhananga, Mahalaxmi «[http://dx.doi.org/10.1002/fsn3.848 Effect of processing and soybean cultivar on natto quality using response surface methodology]». Food Science & Nutrition, 7, 1, 25-11-2018, pàg. 173–182. DOI: 10.1002/fsn3.848. ISSN: 2048-7177.
  16. ↑ Moyer, VA; U.S. Preventive Services Task, Force «Behavioral counseling interventions to promote a healthful diet and physical activity for cardiovascular disease prevention in adults: U.S. Preventive Services Task Force recommendation statement.». Annals of Internal Medicine, 157, 5, Sep 4, 2012, pàg. 367–71. DOI: 10.7326/0003-4819-157-5-201209040-00486. PMID: 22733153.
  17. ↑ Li, C; Lv, Z; Shi, Z; Zhu, Y; Wu, Y «Periodontal therapy for the management of cardiovascular disease in patients with chronic periodontitis.». The Cochrane database of systematic reviews, 8, Aug 15, 2014, pàg. CD009197. DOI: 10.1002/14651858.CD009197.pub2. PMID: 25123257.
  18. ↑ Seron, P; Lanas, F; Pardo Hernandez, H; Bonfill Cosp, X «Exercise for people with high cardiovascular risk.». The Cochrane database of systematic reviews, 8, Aug 13, 2014, pàg. CD009387. DOI: 10.1002/14651858.CD009387.pub2. PMID: 25120097.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_cardiovascular&oldid=22426022»