Malaltia infecciosa
Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme —com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.— o per prions. En el cas d'agents biològics patògens de grandària macroscòpica, no es parla d'infecció, sinó d'infestació. L'especialitat en medicina que combat les infeccions és la infectologia.[1]
Tipus | malaltia i infection associated with diseases (en) |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Patogènesi | |
Causat per | patogen |
Causa de | psicosi infecciosa |
Classificació | |
CIM-11 | 1G60 |
CIM-10 | I |
CIM-9 | 001-139001-139 |
Recursos externs | |
MeSH | D003141 |
UMLS CUI | C0009450 i C0001485 |
DOID | DOID:0050117 |
Generalitats
modificaLes malalties infeccioses es caracteritzen per l'aparició de símptomes tals com febre, malestar general i decaïment. Tota malaltia infecciosa passa per 4 etapes:
- El contagi. Quan una persona malalta emmalalteix una altra sana.
- Període d'incubació. Temps comprès entre l'entrada de l'agent fins a l'aparició dels seus primers símptomes. Aquí el patogen es pot multiplicar i repartir-se per les zones d'atac. El temps varia depenent de la malaltia.
- Període de desenvolupament. Apareixen els símptomes característics.
- Convalescència. Es venç la malaltia i l'organisme es recupera.
Transmissibilitat
modificaLes malalties infeccioses es divideixen en transmissibles i no transmissibles. Les malalties infeccioses transmissibles es poden propagar directament des de l'individu infectat, a través de la pell o les membranes mucoses o, indirectament, quan la persona infectada contamina l'aire per mitjà de la respiració, un objecte inanimat o un aliment. En les malalties infeccioses no transmissibles el microorganisme no es contagia d'un individu a un altre, sinó que requereix unes circumstàncies especials, siguin mediambientals, accidentals, etc., per a la seva transmissió. En aquests casos, les persones infectades no transmeten la malaltia.
Classificació
modificaUna classificació útil, i clínicament generalitzada, agrupa les malalties infeccioses segons les característiques biològiques de l'agent patogen que les produeix:
Infeccions bacterianes
modificaInfeccions víriques
modificaInfeccions fúngiques
modifica- Aspergil·losi
- Candidosi
- Cromomicosi
- Dermatofitosi
- Esporotricosi
- Histoplasmosi
- Otomicosi
- Pitiriasi versicolor
- Queratomicosi
Infeccions per protozous
modificaLes més importants són:
Infeccions per prions
modifica- Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
- Encefalopatia espongiforme bovina ("Mal de les vaques boges")
- Tremolor ovina (Scrapie)
- Insomni familiar fatal
- Kuru
Mortalitat
modificaL'Organització Mundial de la Salut registra la informació sobre les morts globals segons la Classificació Internacional de Malalties (ICD, per les sigles en anglès). La taula següent reflecteix les malalties infeccioses que causaren més de 100.000 defuncions durant una estimació feta el 2002. També s'hi inclouen les dades del 1993 per poder-les comparar.
Classificació | Causa de la mort | Morts del 2002 | Percentatge sobre totes les morts |
Morts del 1993 | Classificació de 1993 |
---|---|---|---|---|---|
N/A | Totes les malalties infeccioses | 14,7 milions | 25,9% | 16,4 milions | 32,2% |
1 | Infeccions de les vies respiratòries baixes[a] | 3,9 milions | 6,9% | 4,1 milions | 1 |
2 | VIH/sida | 2,8 milions | 4,9% | 0,7 milions | 7 |
3 | Gastroenteritis[b] | 1,8 milions | 3,2% | 3,0 milions | 2 |
4 | Tuberculosi (TB) | 1,6 milions | 2,7% | 2,7 milions | 3 |
5 | Malària | 1,3 milions | 2,2% | 2,0 milions | 4 |
6 | Rubèola | 0,6 milions | 1,1% | 1,1 milions | 5 |
7 | Tos ferina | 0,29 milions | 0,5% | 0,36 milions | 7 |
8 | Tètanus | 0,21 milions | 0,4% | 0,15 milions | 12 |
9 | Meningitis | 0,17 milions | 0,3% | 0,25 milions | 8 |
10 | Sífilis | 0,16 milions | 0,3% | 0,19 milions | 11 |
11 | Hepatitis B | 0,10 milions | 0,2% | 0,93 milions | 6 |
12-17 | Malalties tropicals (6)[c] | 0,13 milions | 0,2% | 0,53 milions | 9, 10, 16-18 |
Nota: Altres causes de mort inclouen malalties maternals i perinatals (5,2%), deficiències nutricionals (0,9%), malalties no contagioses (58,8%) i ferides (9,1%). |
Notes
modifica- ↑ La infecció de vies respiratòries baixes inclou pneumònies, influenzas i bronquitis.[15]
- ↑ Les gastroenteritis són causades per diferents microorganisme, incloent-hi el còlera, el botulisme, i l'E. coli, entre altres.[16]
- ↑ Les malalties tropicals inclouen: la malaltia de Chagas, dengue, filariosi, leishmaniosi, oncocerciasi, esquistosomosi i tripanosomosi.[17]
Referències
modifica- ↑ «IDSA : What is an ID Specialist». Arxivat de l'original el 2018-08-11. [Consulta: 27 octubre 2015].
- ↑ Seminario: Programas de Control y Erradicación de Tuberculosis, Brucelosis Bovina y Fiebre Aftosa (en castellà). IICA Biblioteca Venezuela, p. 13-PA2 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Swiderski, R.M.. Anthrax: A History. McFarland, Incorporated, Publishers, 2014. ISBN 978-0-7864-8196-5 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Ramamurthy, T.; Bhattacharya, S.K.. Epidemiological and Molecular Aspects on Cholera. Springer New York, 2010. ISBN 978-1-60327-265-0 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Guilfoile, P. Diphtheria. Chelsea House, 2009. ISBN 978-1-4381-1946-5 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ «Reconnaître la scarlatine» (en francès). [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Rehmus, Wingfield E. «Erisipela - Trastornos de la piel» (en castellà), 02-04-2021. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Toman, R.; Heinzen, R.A.; Samuel, J.E.; Mege, J.L.. Coxiella burnetii: Recent Advances and New Perspectives in Research of the Q Fever Bacterium. Springer Netherlands, 2012. ISBN 978-94-007-4315-1 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Khosla, S.N.. Typhoid FeverIts Cause, Transmission And Prevention. Atlantic Publishers & Distributors, 2008. ISBN 978-81-269-0912-4 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Hoffman, P.; Friedman, H.; Bendinelli, M. Legionella Pneumophila: Pathogenesis and Immunity. Springer US, 2007. ISBN 978-0-387-70896-6 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Murray, P.R.; Rosenthal, K.; Pfaller, M.A.. Microbiología médica (en castellà). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 149. ISBN 978-84-9113-088-8 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Toman, K. TUBERCULOSIS: Detección de casos, tratamiento y vigilancia. Preguntas y respuestas (en castellà). Organización Panamericana de la Salud, 2006. ISBN 978-92-75-31617-7 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Guilfoile, P.; Babcock, H. Tetanus. Chelsea House, 2008. ISBN 978-1-4381-0172-9 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ The World Health Report - 2004 Annex taula 2 PDF} i 1995 Taula 5 PDF
- ↑ Ciuraneta Murgarella, M. Teresa (coord.). Patologia infecciosa del tracte respiratori baix . Guies de pràctica clínica i material docent ( PDF). Institut Català de la Salut, 2006-12.
- ↑ «Toxicitat dels microorganismes». Enciclopèdia de medicina i salut. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «III Formació en salut internacional i medicina tropical» ( PDF). Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes - Vall d’Hebron (PROSICS Barcelona), 2013. [Consulta: 16 juny 2024].
Bibliografia complementària
modifica- H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8