Malaltia infecciosa
Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme —com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.— o per prions. En el cas d'agents biològics patògens de grandària macroscòpica, no es parla d'infecció, sinó d'infestació. L'especialitat en medicina que combat les infeccions és la infectologia.[1]
  | |
| Tipus | malaltia, infection associated with diseases (en)  , malaltia (individual) i clinical sciences (en) |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Patogènia | |
| Causat per | patogen |
| Causa de | psicosi infecciosa |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1G60 |
| CIM-10 | I |
| CIM-9 | 001-139001-139 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D003141 |
| UMLS CUI | C0009450 i C0001485 |
| DOID | DOID:0050117 |
GeneralitatsModifica
Les malalties infeccioses es caracteritzen per l'aparició de símptomes tals com febre, malestar general i decaïment. Tota malaltia infecciosa passa per 4 etapes:
- El contagi. Quan una persona malalta emmalalteix una altra sana.
- Període d'incubació. Temps comprès entre l'entrada de l'agent fins a l'aparició dels seus primers símptomes. Aquí el patogen es pot multiplicar i repartir-se per les zones d'atac. El temps varia depenent de la malaltia.
- Període de desenvolupament. Apareixen els símptomes característics.
- Convalescència. Es venç la malaltia i l'organisme es recupera.
TransmissibilitatModifica
Les malalties infeccioses es divideixen en transmissibles i no transmissibles. Les malalties infeccioses transmissibles es poden propagar directament des de l'individu infectat, a través de la pell o les membranes mucoses o, indirectament, quan la persona infectada contamina l'aire per mitjà de la respiració, un objecte inanimat o un aliment. En les malalties infeccioses no transmissibles el microorganisme no es contagia d'un individu a un altre, sinó que requereix unes circumstàncies especials, siguin mediambientals, accidentals, etc., per a la seva transmissió. En aquests casos, les persones infectades no transmeten la malaltia.
ClassificacióModifica
Una classificació útil, i clínicament generalitzada, agrupa les malalties infeccioses segons les característiques biològiques de l'agent patogen que les produeix:
Infeccions bacterianesModifica
Infeccions víriquesModifica
Infeccions fúngiquesModifica
- Aspergil·losi
- Candidosi
- Cromomicosi
- Dermatofitosi
- Esporotricosi
- Histoplasmosi
- Otomicosi
- Pitiriasi versicolor
- Queratomicosi
Infeccions per protozousModifica
Les més importants són:
Infeccions per prionsModifica
- Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
- Encefalopatia espongiforme bovina ("Mal de les vaques boges")
- Tremolor ovina (Scrapie)
- Insomni familiar fatal
- Kuru
MortalitatModifica
L'Organització Mundial de la Salut registra la informació sobre les morts globals segons la Classificació Internacional de Malalties (ICD, per les sigles en anglès). La taula següent reflecteix les malalties infeccioses que causaren més de 100.000 defuncions durant una estimació feta el 2002. També s'hi inclouen les dades del 1993 per poder-les comparar.
| Classificació | Causa de la mort | Morts del 2002 | Percentatge sobre totes les morts |
Morts del 1993 | Classificació de 1993 |
|---|---|---|---|---|---|
| N/A | Totes les malalties infeccioses | 14,7 milions | 25,9% | 16,4 milions | 32,2% |
| 1 | Infeccions de les vies respiratòries baixes[3] | 3,9 milions | 6,9% | 4,1 milions | 1 |
| 2 | VIH/sida | 2,8 milions | 4,9% | 0,7 milions | 7 |
| 3 | Gastroenteritis[4] | 1,8 milions | 3,2% | 3,0 milions | 2 |
| 4 | Tuberculosi (TB) | 1,6 milions | 2,7% | 2,7 milions | 3 |
| 5 | Malària | 1,3 milions | 2,2% | 2,0 milions | 4 |
| 6 | Rubèola | 0,6 milions | 1,1% | 1,1 milions | 5 |
| 7 | Tos ferina | 0,29 milions | 0,5% | 0,36 milions | 7 |
| 8 | Tètanus | 0,21 milions | 0,4% | 0,15 milions | 12 |
| 9 | Meningitis | 0,17 milions | 0,3% | 0,25 milions | 8 |
| 10 | Sífilis | 0,16 milions | 0,3% | 0,19 milions | 11 |
| 11 | Hepatitis B | 0,10 milions | 0,2% | 0,93 milions | 6 |
| 12-17 | Malalties tropicals (6)[5] | 0,13 milions | 0,2% | 0,53 milions | 9, 10, 16-18 |
| Nota: Altres causes de mort inclouen malalties maternals i perinatals (5,2%), deficiències nutricionals (0,9%), malalties no contagioses (58,8%) i ferides (9,1%). | |||||
ReferènciesModifica
- ↑ «IDSA : What is an ID Specialist». [Consulta: 27 octubre 2015].
- ↑ The World Health Report - 2004 Annex taula 2
PDF} i 1995 Taula 5 PDF
- ↑ La infecció de vies respiratòries baixes inclou pneumònies, influenzas i bronquitis.
- ↑ Les gastroenteritis són causades per diferents microorganisme, incloent-hi el còlera, el botulisme, i l'E. coli, entre altres
- ↑ Les malalties tropicals inclouen: la malaltia de Chagas, dengue, filariosi, leishmaniosi, oncocerciasi, esquistosomosi i tripanosomosi.
- H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia infecciosa |
- Societat Catalana de Malalties infeccioses i Microbiologia clínica
- Sociedad Andaluza de Enfermedades Infecciosas Arxivat 2017-06-08 a Wayback Machine. (castellà)
- Principis i pràctiques de Mandell sobre malalties infeccioses (anglès)
- Elsevier health Arxivat 2006-04-27 a Wayback Machine. (anglès)
- Manson's Tropical Diseases (anglès)
- The World Health Report (anglès)
- Llibres sobre malalties infeccioses (anglès)