Viquipèdia

Malaltia pulmonar obstructiva crònica

tipus de malaltia pulmonar obstructiva

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es caracteritza per la presència d'una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri.[1] Sol iniciar-se amb una bronquitis crònica i pot coexistir amb l'emfisema pulmonar, un parell de malalties dels pulmons, en les quals també les vies respiratòries s'estrenyen.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia pulmonar obstructiva crònica
modifica
Tipusmalaltia pulmonar obstructiva i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpneumologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdispnea, tos i sibilació Modifica el valor a Wikidata
Exàmensespirometria i gasometria arterial Modifica el valor a Wikidata
Tractamenttractament simptomàtic Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
clenbuterol, indacaterol maleate (en) Tradueix, fluticasone furoate (en) Tradueix, ambroxol, indacaterol (en) Tradueix, glicopirrolat, formoterol, erdosteine (en) Tradueix, bambuterol, carbocisteïna i etofylline (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaCHRNA3 (en) Tradueix, FAM13A (en) Tradueix, RIN3 (en) Tradueix, FAM19A2 (en) Tradueix, SCLT1 (en) Tradueix, TGFB2 (en) Tradueix, SCGB1A1 (en) Tradueix, ASRGL1 (en) Tradueix, ATP2C2 (en) Tradueix, ANXA11 (en) Tradueix, HLA-C (en) Tradueix, SFTPD (en) Tradueix, PSORS1C1 (en) Tradueix, JAKMIP3 (en) Tradueix, P2RX7 (en) Tradueix, EYA1 (en) Tradueix, HYDIN (en) Tradueix, RNF150 (en) Tradueix, CDYL (en) Tradueix, ANXA5 (en) Tradueix, PLCE1 (en) Tradueix, FTO i FAM13A (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perfumar i pols Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11CA22 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10J40 - J44, J47
CIM-9490 - 496
CIAPR95 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM606963 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2672 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000091 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine807143 i 297664 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKchronic-obstructive-pulmonary-disease-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD029424 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024117 i C0024117 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3083 Modifica el valor a Wikidata

Això duu a una limitació del flux d'aire cap i des dels pulmons, causant dispnea.[3] A la pràctica clínica la MPOC es defineix pel seu característic baix flux d'aire en les proves de funció pulmonar.[4] En contrast amb l'asma, aquesta limitació és poc reversible i en general s'agreuja progressivament amb el pas del temps.

La MPOC és causada per partícules nocives o gasos, en general de consum de tabac (tabaquisme), el que desencadena una resposta inflamatòria anòmala del pulmó.[5] Només un 20-25 per cent dels fumadors desenvolupen la malaltia, però es desconeixen les causes que en predisposen el desenvolupament, tot i que pot ser que sigui un mecanisme multifactorial que inclogui la susceptibilitat individual.[6]

El diagnòstic de MPOC requereix proves de funció pulmonar. Les mesures de tractament més importants inclouen deixar de fumar, la teràpia farmacològica (principalment amb l'ús d'inhaladors), la vacunació (antigripal i antipneumocòccica) i la rehabilitació.[7] Alguns pacients poden requerir tractament a llarg termini d'oxigen (oxigenoteràpia)[8] o un trasplantament de pulmó.[9]

Arreu del món la MPOC fou tipificada la sisena causa de mort el 1990. Es preveu que sigui la quarta causa de mort al món el 2030 a causa d'un augment en les taxes de tabaquisme i els canvis demogràfics en molts països.[10]

Causes

modifica
 
Percentatge de dones fumadores de tabac a finals dels 1990 començaments dels 2000
 
Percentatge d'homes fumadors de tabac a finals dels 1990 començaments dels 2000.
L'escala feta servir difereix entre les dues gràfiques.[11]

La causa primària de MPOC és el fum de tabac, juntament amb la contaminació i exposició ocupacional a focs interiors, són les causes més significatives.[12] Típicament, aquestes exposicions han d'ocórrer al llarg de diverses dècades abans no es desenvolupin els símptomes.[12] La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d'inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera del tot en els exfumadors.[13] El fum de l'ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.[14] La composició genètica d'una persona també influeix en el seu risc de desenvolupament de la malaltia.[15]

Fumador

modifica

El factor de risc primari per al MPOC globalment és el fum de tabac.[12] Dels qui fumen aproximadament un 20 per cent tindrà MPOC,[16] i dels qui són fumadors de llarga durada, ho patiran la meitat.[17] Als Estats Units i al Regne Unit, entre un 80–95 per cent de les persones amb MPOC, són o han estat fumadors o ex-fumadors.[16][18][19] La probabilitat de desenvolupar MPOC augmenta amb l'exposició total al fum.[20] A més, les dones són més susceptibles als efectes nocius del fum que els homes.[19] Entre els no-fumadors, ser fumador passiu és la causa d'aproximadament el 20% dels casos.[18] Altres tipus de fum, com el de la marihuana, els cigars, o les pipes de l'aigua, també suposen un risc. Les dones que fumen durant l'embaràs poden augmentar el risc de MPOC en el seu nen.[12]

Contaminació de l'aire

modifica

Els focs de cuina mal ventilats, sovint basats en carbó o combustibles de biomassa com fusta i excrements animals, incrementen la contaminació d'espais tancats i és una de les causes més comunes de MPOC en països en desenvolupament.[21] Aquests combustibles són un mètode de cuinar i escalfar per gairebé 3.000 milions de persones amb uns efectes en la seva salut cada cop pitjors, especialment entre dones a causa d'una alta exposició.[12][21] Són utilitzats com la font principal d'energia en el 80 per cent de les llars a l'Índia,[22] Xina i l'Àfrica subsahariana.

Les persones que viuen en grans ciutats tenen un índex més alt de MPOC comparat a persones que viuen en àrees rurals.[23] Mentre la contaminació atmosfèrica urbana és un factor que contribueix en les exacerbacions de la malaltia, la seva contribució com a causa del MPOC no està confirmada.[12] Les àrees amb qualitat atmosfèrica pobra, incloent els derivats del gasos de combustió, generalment arriben a índexs més alts de MPOC. L'efecte global comparat amb el derivat del tabaquisme és bastant petit.[12]

Exposicions ocupacionals

modifica

Una exposició intensa i prolongada a la pols,[24] substàncies químiques i fums per raons professionals augmenten el risc de MPOC tant en fumadors com en no fumadors.[25] Les exposicions d'índole laboral es consideren la causa d'un 10–20 per cent dels casos.[26] Als Estats Units es consideren relacionats amb aquest trastorn respiratori més d'un 30 per cent de casos entre la població qui mai ha fumat, i probablement representa un risc més gran als països sense controls suficients.[12]

Un important nombre d'indústries i altres fonts estan implicades, incloent-hi els alts nivells de pols de la mineria del carbó,[27] de l'or, la indústria tèxtil del cotó,[28] les activitats en contacte amb el cadmi[29] i els isocianats i el fum de les soldadures.[25] Treballar en l'agricultura és també un factor de risc. En algunes professions els efectes es consideren equivalents a fumar entre mig o dos paquets de cigarrets al dia.[30] L'exposició a la pols de sílice també accelera el MPOC, un fet que se suma al risc de patir silicosi.[31] Els efectes negatius de l'exposició a la pols i al fum del cigarret tenen, un efecte additiu.[30]

Genètica

modifica

La genètica juga una funció en el desenvolupament de MPOC.[12] És més comú entre parents fumadors que hagin patit MPOC, que amb no-fumadors.[12] Actualment, l'únic factor de risc heretat clarament és la deficiència d'alfa-1-antitripsina (AAT).[32] Aquest risc és particularment alt si algú amb aquesta deficiència també és fumador.[32] És responsable d'aproximadament 1–5 per cent dels casos i la condició és presents en aproximadament 3–4 de cada 10.000 persones.[32][33] S'estima que pot haver altres factors genètics i socio-demogràfics implicats en la continuació pertinaç de l'hàbit tabàquic de molts individus amb MPOC.[34]

Altre

modifica

Altres factors estan menys relacionats amb el MPOC, si bé s'ha identificat alguna correlació. La prevalença i el risc de mort per la malaltia són més grans entre persones pobres, tot i que no és clar si la causa és directa o es deu a altres factors de risc que van associats amb la pobresa, com la contaminació de l'aire i la desnutrició.[35] Hi ha proves provisionals que aquells amb asma i hiperreactivitat de vies aèries augmenta el risc de MPOC.[12] Factors de naixement com un baix pes en néixer també pot jugar una rol així com un nombre de malalties contagioses incloent-hi el VIH i tuberculosi.[12] Les infeccions respiratòries com la pneumònia no semblen augmentar el risc de MPOC, com a mínim en adults.[36] La MPOC no és considerada una causa directa de diversos càncers comuns, però incrementa les possibilitats de què apareguin en els individus que la sofreixen.[37]

Signes i símptomes

modifica

Els símptomes més comuns de MPOC són la producció d'esputs, dificultat per a respirar i una tos productiva.[38] Aquests símptomes es mostren presents per un prolongat període i típicament empitjorar amb el temps.[36][39] No s'han determinat tipus diferents de MPOC.[40] Si bé anteriorment estava dividit en emfisema i bronquitis crònica, l'emfisema és només una descripció de canvis en el pulmó més que una malaltia en si, i la bronquitis crònica és senzillament un descriptor de símptomes que poden o no pot ocórrer amb MPOC.[12]

Tos

modifica

Una tos crònica és sovint el primer símptoma identificable.[41] Quan existeix per més de tres mesos a l'any per més de dos anys, combinat amb la producció d'esputs i sense una altra explicació, hi ha per definició una bronquitis crònica.[42] Aquesta condició pot ocórrer abans que es desenvolupi plenament el MPOC. La quantitat d'esputs produïts pot canviar en hores o dies, segons siguin les característiques de la MPOC.[43] En alguns casos la tos pot no ser present o només ocórrer ocasionalment i pot no ser productiva. Algunes persones amb MPOC atribueixen els símptomes a la tos del fumador. Una tos intensa pot comportar fractures de costella[44] o una pèrdua breu de consciència. Els afectats de MPOC sovint tenen una història de "refredats comuns" que dura un temps llarg.[38]

Dispnea o dificultat per a respirar

modifica

La dificultat per a respirar és sovint el símptoma que afecta una majoria de persones.[45] És generalment descrit com: «la respiració em requereix esforç», «em sento sense alè» o «em falta l'aire».[46] Típicament la dificultat de respiració és pitjor en un esforç d'una duració prolongada i empitjora amb el temps.[38] En estadis avançats ocorre durant el repòs, si bé pot ser sempre present.[47][48] És una font d'angoixa i d'una pobre qualitat de vida per als que pateixen MPOC.[49] Moltes persones amb la malaltia més avançada respiren a través del nas, però expulsant l'aire per la boca, una acció que pot millorar la seva dificultat de respiració.[50][51]

Aquesta malaltia és la causa de la tendència al sedentarisme de les persones que la pateixen i, a la llarga, es produeix l'anomenada espiral de l'ofec: en tenir ofec no fan activitat, en no fer activitat es perd forma física i, per tant, l'ofec es presenta amb activitats cada cop més simples. Aquesta espiral de l'ofec s'arriba a manifestar en casos avançats quan es fan les activitats bàsiques de la vida diària: higiene personal, menjar, vestir-se.[14]

Altres característiques

modifica

Amb MPOC, costa més expirar que inspirar.[52] L'opressió del pit pot ocórrer, però no és comú i pot ser causat per un altre problema.[38][45] Les persones amb el flux d'aire obstruït poden tenir sibilància o disminució dels sons amb l'entrada d'aire, quan s'examina el tòrax amb un estetoscopi.[52] Un tòrax de bóta és un signe característic de MPOC, però és poc comú.[52] La posició del trípode és habitual quan la malaltia empitjora.[36]

Una MPOC avançada comporta sarcopènia,[53] mal control de l'equilibri,[54] hipertensió pulmonar[55] i una insuficiència cardíaca del ventricle dret del cor.[56] Aquesta situació és coneguda com a cor pulmonale,[39][57] i provoca símptomes d'inflament de cames i hipertensió jugular.[38][39] MPOC és l'afecció de pulmó més comú en produir cor pulmonale,[58][57] una afecció que disminueix amb l'ús d'oxigen suplementari.[36]

La MPOC sovint va associada a un seguit d'altres afeccions amb les quals comparteix els mateixos factors de risc.[40] Entre elles destaquen la isquèmia cardíaca, pressió de sang alta, diabetis mellitus, desgast muscular, osteoporosi,[59] càncer de pulmó,[60] trastorn d'ansietat i depressió.[61] Les persones amb malaltia greu tenen sensació de cansament regularment.[38]

Agudització

modifica

Una agudització de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és un augment de la dificultat respiratòria, de la producció d'esput associada a un canvi en el seu color de clar a verd o groc, de la tos i de l'angoixa de l'individu.[62] Es poden presentar signes d'un esforç extra en respirar, com una respiració ràpida, una freqüència cardíaca ràpida, sudoració, ús actiu dels músculs respiratoris, un coloració blavosa de la pell, confusió o comportament agressiu.[52][62] També es poden sentir crepitants als pulmons en una auscultació amb un estetoscopi.[63]

Fisiopatologia

modifica
 
A l'esquerra un diagrama dels pulmons i vies respiratòries amb una inserció que mostra una secció transversal detallada dels bronquíols i els alvèols normals. A la dreta està pulmons danyats per MPOC amb una inserció que mostra una secció transversal dels bronquíols i alvèols danyats

La MPOC és un tipus de malaltia pulmonar en què es combina un flux d'aire pobre (limitació del flux aeri) incompletament reversible i la incapacitat per expirar l'aire completament (atrapament aeri).[40] El flux d'aire pobre és el resultat del trencament de teixit pulmonar (conegut com a emfisema) i de petites malaltia que redueixen el flux (conegudes com a bronquitis obstructiva). Les contribucions relatives d'aquests dos factors varien entre persones.[12] La destrucció greu de les vies respiratòries petites pot conduir a la formació de grans bosses d'aire —conegudes com a butllofes— que reemplacen el teixit pulmonar. Aquesta forma de la malaltia es diu emfisema bul·lós.[64]

 
Micrograph mostrant un emfisema (espais buits grans – esquerres) i teixit de pulmó amb preservació relativa de l'alvèol (dreta).

La MPOC es desenvolupa com una resposta inflamatòria significativa i crònica a irritants inhalats.[12] Les infeccions bacterianes cròniques també es poden afegir a aquest estat inflamatori.[65] Les cèl·lules inflamatòries implicades inclouen neutròfils i macròfags,[66] dos tipus de cèl·lula blanca. Els qui fumen, a més tenen la participació dels limfòcits Tc1 i la dels limfòcits. Algunes persones amb MPOC similar a la de l'asma la tenen d'eosinòfils. Part de la resposta d'aquestes cèl·lules de defensa immunitària, com ara dels neutròfils, és provocada per mediadors inflamatoris com ara la quimiotaxi.[67] Altres processos implicats amb el dany pulmonar inclouen l'estrès oxidatiu mitocondrial produït per altes concentracions de radicals lliures en el fum de tabac i alliberat per les cèl·lules inflamatòries,[68] la descomposició del teixit connectiu dels pulmons per proteases no controlades pels inhibidors de la proteasa de dins del fum de tabac i el desglossament del teixit connectiu dels pulmons per proteases que són insuficientment inhibides per inhibides. La destrucció del teixit connectiu dels pulmons és el que condueix a l'emfisema, que llavors contribueix a una pobra circulació d'aire i, finalment, la mala absorció i alliberament dels gasos respiratoris.[69] El desgast muscular general que sovint passa amb la MPOC pot ser en part a causa de los mediadors inflamatoris alliberats pels pulmons a la sang.[70]

Diagnòstic

modifica

Espirometria

modifica

Mitjançant una espirometria, es pot classificar en:[71]

Grau Denominació Definició
I Lleu FEV1/FVC < 70%; FEV1 ≥ 80% predit
II Moderada FEV1/FVC < 70%; 50% ≤ FEV1 < 80% predit
III Greu FEV1/FVC < 70%; 30% ≤ FEV1 < 50% predit
IV Molt greu FEV1/FVC < 70%; FEV1 < 30% predit o FEV1 < 50% predit més insuficiència respiratòria crònica (PaO₂ < 60 mmHg)

Fenotips

modifica

El 2012 apareix la Guia de tractament espanyola de la MPOC, que ve a completar l'anterior guia de diagnòstic i tractament,[72] classificant els pacients segons quatre fenotips clínics. Això comporta la realització d'anamnesi, espirometria i, sovint, de radiografia de tòrax i anàlisi.

Es parlarà d'aguditzadors quan presentin dos o més crisis greus, en els últims dotze mesos, que han precisat antibiòtics i/o glucocorticoides sistèmics.

A. No aguditzador

modifica

Amb emfisema o bronquitis crònica.

B. Mixt MPOC-asma

modifica

Calen, almenys, dos criteris majors o un de major amb dos de menors, dels següents:

Criteris majors

Criteris menors

  • Xifres elevades d'IgE total
  • Antecedents personals d'atòpia
  • Prova broncodilatadora positiva en almenys dues ocasions (increment del FEV1 > 12 per cent i de > 200 ml, respecte al valor basal)

C. Aguditzador amb emfisema

modifica

Quan presenta clínica i radiologia compatible amb emfisema.

D. Aguditzador amb bronquitis crònica

modifica

Quan presenta tos i expectoració cròniques.

Valoració de la gravetat

modifica

Es realitza a atenció primària de salut segons la següent taula:[72]

BODEx
0 1 2 3
B IMC > 21 ≤21
O FEV1 (%) ≥ 65 50-64 36-49 ≤35
D Dispnea (mMRC) 0-1 2 3 4
Ex Exacerbacions greus 0 1-2 ≥3

El resultat de la gravetat és:

  • Lleu: 0-2 punts.
  • Moderat: 3-4 punts.
  • Greu o molt greu (necessita valoració BODE, en atenció especialitzada): més de 4 punts.

Tractament

modifica

Mesures generals

modifica

S'aconsella:,[73] en tots els graus:

  • Consell antitabàquic, si és fumador
  • Educació sanitària
  • Vacunació antigripal i antipneumocòccica

Fàrmacs utilitzats

modifica

Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol:[74]

Agonistes β-2
de curta durada, coneguts com a SABA (short-acting β adrenoceptor agonists)
de llarga durada, coneguts com a LABA (long-acting β adrenoceptor agonists)
Anticolinèrgics
de curta durada, conegut com a SAMA (short-acting muscarinic antagonist)
de llarga durada, coneguts com a LAMA (long-acting muscarinic antagonist)
Glucocorticoides inhalats
  • Beclometasona (Becloasma, Becloforte, Becotide)[78]
  • Budesonida (EFG, Pulmicort turbuhaler)
  • Fluticasona (Avamys, Flixotide accuhaler, Flusonal accuhaler, Inalacor accuhaler, Trialona accuhaler).
Glucocorticoides associats amb broncodilatadors de llarga durada
  • Beclometasona + formoterol (Formodual, Foster).[79]
  • Budesonida + formoterol (Rilast turbuhaler, Symbicort turbuhaler).[80]
  • Budesonida + formoterol + tiotropi (Symbicort, Spiriva Respimat).[81]
  • Fluticasona + salmeterol (Anasma, Brisair accuhaler, Inhaladuo accuhaler, Plusvent accuhaler, Seretide accuhaler).
Glucocorticoides sistèmics
Inhibidors de la fosfodiesterasa 4, coneguts, a vegades com a IPE4
Oxigenoteràpia domiciliària a llarg termini
Si existeix insuficiència respiratòria.[83]

Tractament esgraonat

modifica

El tractament dependrà del fenotip i de l'estadi de gravetat:[72]

Lleu Moderat Greu Molt greu
A. No aguditzador LAMA o LABA
SABA o SAMA*		 LAMA o LABA
LAMA + LABA		 LAMA + LABA LAMA + LABA + teofil·lina
B. Mixt MPOC-asma LABA + CI LABA + CI LAMA + LABA + CI LAMA + LABA + CI
(valorar afegir teofilina o IPE4 si expectoració
i aguditzacions)
C. Aguditzador amb emfisema LAMA o LABA (LABA o LAMA) + CI
LAMA + LABA
LAMA o LABA		 LAMA + LABA + CI LAMA + LABA + CI
(valorar afegir teofil·lina)
D. Aguditzador amb bronquitis crònica LAMA o LABA (LAMA o LABA) + (CI o IPE4)
LAMA + LABA
LAMA o LABA		 LAMA + LABA + (CI o IPE4)
(LAMA o LABA) + CI + IPE4
(valorar afegir carbocisteïna)		 LAMA + LABA + (CI o IPE4)
LAMA + LABA + CI + IPE4
(valorar afegir carbocisteïna)
(valorar afegir teofil·lina)
(valorar afegir antibiótics)

Abreviatures: SABA: beta-2 agonista de curta durada; SAMA: anticolinèrgic de curta durada; CI: corticoesteroide inhalat; LAMA: anticolinèrgic de llarga durada; LABA: beta-2 agonista de llarga durada; IPE4: inhibidor de la fosfodiesterasa 4.

Exacerbacions agudes

modifica

En aquests casos se solen utilitzar els criteris i classificació d'Anthonisen per determinar la conveniència d'administrar antibiòtics.[84]

Referències

modifica
  1. ↑ Mannino,DM; Watt, G; Hole, D; Gillis, C; Hart, C; McConnachie, A; Davey Smith, G; Upton, M; Hawthorne, V; et al «The natural history of chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Eur Respir J, 2006 Mar; 27 (3), pp: 627-643. ISSN 1399-3003. DOI: 10.1183/09031936.06.00024605. PMID: 16507865 [Consulta: 30 març 2025].
  2. ↑ U.S. National Heart Lung and Blood Institute - What is COPD
  3. ↑ O'Donnell, DE; Milne, KM; James, MD; de Torres, JP; Neder, JA «Dyspnea in COPD: New Mechanistic Insights and Management Implications» (en anglès). Adv Ther, 2020 Gen; 37 (1), pp: 41-60. PMID: 31673990. DOI: 10.1007/s12325-019-01128-9. PMC: 6979461 [Consulta: 6 abril 2025].
  4. ↑ Nathell, L; Nathell, M; Malmberg, P; Larsson, K «COPD diagnosis related to different guidelines and spirometry techniques» (en anglès). Respir Res, 8, 1, 2007; Des 4, pp: 89. DOI: 10.1186/1465-9921-8-89. PMC: 2217523. PMID: 18053200 [Consulta: 26 març 2025].
  5. ↑ Agustí, A; Celli, BR; Criner, GJ; Halpin, D; Anzueto, A; Barnes, P; Bourbeau, J; Han, M; Martinez, FJ; Montes de Oca, M; et al «Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease 2023 Report: GOLD Executive Summary» (en anglès). Eur Respir J, 2023 Abr 1; 61 (4), pp: 2300239. DOI: 10.1183/13993003.00239-2023. PMC: 10066569. PMID: 36858443 [Consulta: 26 març 2025].
  6. ↑ Tuder, RM; Petrache, I «Pathogenesis of chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). J Clin Invest, 2012 Ag; 122 (8), pp: 2749-2755. PMID: 22850885. DOI: 10.1172/JCI60324. PMC: 3408733 [Consulta: 29 març 2025].
  7. ↑ Gloeckl, R; Schneeberger, T; Jarosch, I; Kenn, K «Pulmonary Rehabilitation and Exercise Training in Chronic Obstructive Pulmonary Disease» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2018 Feb 23; 115 (8), pp: 117-123. PMID: 29526182. DOI: 10.3238/arztebl.2018.0117. PMC: 5852307 [Consulta: 28 març 2025].
  8. ↑ Kim, V; Benditt, JO; Wise, RA; Sharafkhaneh, A «Oxygen therapy in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Proc Am Thorac Soc, 2008 Maig 1; 5 (4), pp: 513-518. PMID: 18453364. DOI: 10.1513/pats.200708-124ET. PMC: 2645328 [Consulta: 26 març 2025].
  9. ↑ Türkkan, S; Çelik Başaran, F; Furkan Şahin, M; Beyoğlu, MA; Bindal, M; et al «Outcomes of lung transplantation for chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Tuberk Toraks, 2023 Set; 71 (3), pp: 215-223. PMID: 37740625. DOI: 10.5578/tt.20239703. PMC: 10795245 [Consulta: 25 març 2025].
  10. ↑ Mathers CD; Loncar D «Projections of Global Mortality and Burden of Disease from 2002 to 2030» (en anglès). PLoS Med, 3, 11, 2006; Nov, pp: e442. DOI: 10.1371/journal.pmed.0030442. PMC: 1664601. PMID: 17132052 [Consulta: 25 març 2025].
  11. ↑ World Health Organization. WHO Report on the Global Tobacco Epidemic 2008: The MPOWER Package. Geneva: World Health Organization, 2008, p. 268–309. ISBN 92-4-159628-7. 
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 Vestbo, Jørgen. «Definition and Overview». A: Global Strategy for the Diagnosis, Management, and Prevention of Chronic Obstructive Pulmonary Disease. Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease, 2013, p. 1–7. 
  13. ↑ Martínez-González, C; Casanova, C; de-Torres, JP; Marín, JM; de Lucas, P; Fuster, A; Cosío, BG; Calle, M; Peces-Barba, G; et al «Changes and Clinical Consequences of Smoking Cessation in Patients With COPD: A Prospective Analysis From the CHAIN Cohort» (en anglès). Chest, 2018 Ag; 154 (2), pp: 274-285. ISSN 1931-3543. DOI: 10.1016/j.chest.2018.02.007. PMID: 29476876 [Consulta: 2 abril 2025].
  14. ↑ 14,0 14,1 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: maig 2013].
  15. ↑ Zhang, YH; Cho, MH; Morrow, JD; Castaldi, PJ; Hersh, CP; Midha, MK; Hoopmann, MR; Lutz, SM; et al «Integrating Genetics, Transcriptomics, and Proteomics in Lung Tissue to Investigate Chronic Obstructive Pulmonary Disease» (en anglès). Am J Respir Cell Mol Biol, pp: 651-663. PMID: 36780661. DOI: 10.1165/rcmb.2022-0302OC. PMC: 10257075 [Consulta: 28 març 2025].
  16. ↑ 16,0 16,1 Ward, Helen. Oxford Handbook of Epidemiology for Clinicians. Oxford University Press, 2012, p. 289–290. ISBN 978-0-19-165478-7. 
  17. ↑ Laniado-Laborín, R «Smoking and chronic obstructive pulmonary disease (COPD). Parallel epidemics of the 21st century». International journal of environmental research and public health, 6, 1, 1-2009, pàg. 209–24. DOI: 10.3390/ijerph6010209. PMC: 2672326. PMID: 19440278.
  18. ↑ 18,0 18,1 Rennard, Stephen. Clinical management of chronic obstructive pulmonary disease. 2ª edició. Nova York: Informa Healthcare, 2013, p. 23. ISBN 978-0-8493-7588-0. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Anita Sharma ; with a contribution by David Pitchforth ; forewords by Gail Richards; Barclay, Joyce. COPD in primary care. Oxford: Radcliffe Pub., 2010, p. 9. ISBN 978-1-84619-316-3. 
  20. ↑ Goldman, Lee. Goldman's Cecil medicine. 24th. Philadelphia: Elsevier/Saunders, 2012, p. 537. ISBN 978-1-4377-1604-7. 
  21. ↑ 21,0 21,1 Kennedy, SM; Chambers, R; Du, W; Dimich-Ward, H «Environmental and occupational exposures: do they affect chronic obstructive pulmonary disease differently in women and men?» (en anglès). Proc Am Thorac Soc, 2007 Des; 4 (8), pp: 692–694. DOI: 10.1513/pats.200707-094SD. ISSN: 1943-5665. PMID: 18073405 [Consulta: 28 març 2025].
  22. ↑ Kumar, R; Singh, K; Mavi, AK; Nagar, JK; et al «Combustion of Biomass Fuel and Chronic Obstructive Pulmonary Disease in Rural Population of India» (en anglès). Indian J Chest Dis Allied Sci, 2024 Gen; 66 (1), pp: 1-6. ISSN 0377-9343. DOI: 10.5005/jp-journals-11007-0108 [Consulta: 3 abril 2025].
  23. ↑ Halbert, RJ; Natoli, JL; Gano A; Badamgarav, E; et al «Global burden of COPD: systematic review and meta-analysis» (en anglès). Eur Respir J, 2006 Set; 28 (3), pp: 523–532. DOI: 10.1183/09031936.06.00124605. ISSN: 1399-3003. PMID: 16611654 [Consulta: 28 març 2025].
  24. ↑ Bergdahl, IA; Torén, K; Eriksson, K; Hedlund, U; Nilsson, T; et al «Increased mortality in COPD among construction workers exposed to inorganic dust» (en anglès). Eur Respir J, 2004 Mar; 23 (3), pp: 402-406. ISSN 1399-3003. DOI: 10.1183/09031936.04.00034304. PMID: 15065829 [Consulta: 26 març 2025].
  25. ↑ 25,0 25,1 Devereux, G «ABC of chronic obstructive pulmonary disease. Definition, epidemiology, and risk factors» (en anglès). BMJ, 332, (7550), 2006; Maig 13, pp: 1142–1144. DOI: 10.1136/bmj.332.7550.1142. PMC: 1459603. PMID: 16690673 [Consulta: 26 març 2025].
  26. ↑ Laine, Christine. In the Clinic: Practical Information about Common Health Problems. ACP Press, 2009, p. 226. ISBN 978-1-934465-64-6. 
  27. ↑ Wang, H; Meng, R; Wang, X; Si, Z; Zhao, Z; Lu, H; Wang, H; Hu, J; Zheng, Y; Chen, J; et al «Development and Internal Validation of Risk Assessment Models for Chronic Obstructive Pulmonary Disease in Coal Workers» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2023 Feb 18; 20 (4), pp: 3655. PMID: 36834351. DOI: 10.3390/ijerph20043655. PMC: 9960526 [Consulta: 28 març 2025].
  28. ↑ Wang, XR; Zhang, HX; Sun, BX; Dai, HL; Hang, JQ, Eisen, EA; Wegman, DH; et al «A 20-year follow-up study on chronic respiratory effects of exposure to cotton dust» (en anglès). Eur Respir J, 2005 Nov; 26 (5), pp: 881-886. ISSN 1399-3003. DOI: 10.1183/09031936.05.00125604. PMID: 16264050 [Consulta: 28 març 2025].
  29. ↑ Hutchinson, D «Cadmium lung adsorption, citrullination and an enhanced risk of COPD» (en anglès). Eur Respir Rev, 2018 Set 26; 27 (149), pp: 180054. PMID: 30257908. DOI: 10.1183/16000617.0054-2018. PMC: 9489023 [Consulta: 25 març 2025].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Relationship between cigarette smoking and occupational exposures». A: Asthma and COPD: Basic Mechanisms and Clinical Management. Amsterdam: Academic, 2009, p. 464. ISBN 978-0-12-374001-4. 
  31. ↑ Rushton, Lesley «Chronic Obstructive Pulmonary Disease and Occupational Exposure to Silica». Reviews on Environmental Health, 22, 4, 2007, pàg. 255–72. DOI: 10.1515/REVEH.2007.22.4.255. PMID: 18351226.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Foreman, MG; Campos, M; Celedón, JC «Genes and chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Med Clin North Am, 2012 Jul; 96 (4), pp: 699–711. DOI: 10.1016/j.mcna.2012.02.006. PMC: 3399759. PMID: 22793939 [Consulta: 30 març 2025].
  33. ↑ Brode, SK; Ling, SC; Chapman, KR «Alpha-1 antitrypsin deficiency: a commonly overlooked cause of lung disease» (en anglès). CMAJ, 184, (12), 9-2012, pp: 1365–1371. DOI: 10.1503/cmaj.111749. PMC: 3447047. PMID: 22761482 [Consulta: 2 abril 2025].
  34. ↑ Huimin, T; Zheng, T; Jingchun, H; Dajun, L; Zhijun, Z; Yuan, L; et al «A Scoping Review of Factors Influencing Smoking Cessation in Patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease» (en anglès). COPD, 2024 Des; 21 (1), pp: 2390988. PMID: 39374066. DOI: 10.1080/15412555.2024.2390988. ISSN: 1541-2555 [Consulta: 2 abril 2025].
  35. ↑ Burney, P; Jithoo, A; Kato, B; Janson, C; Mannino, D; Nizankowska-Mogilnicka, E; Studnicka, M; Tan, W; Bateman, E; Koçabas, A; Vollmer, WM; Gislason, T; et al «Chronic obstructive pulmonary disease mortality and prevalence: the associations with smoking and poverty--a BOLD analysis» (en anglès). Thorax, 2014 Maig; 69 (5), pp: 465-473. PMID: 24353008. DOI: 10.1136/thoraxjnl-2013-204460. PMC: 3995258 [Consulta: 2 abril 2025].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 Reilly, John J.; Silverman, Edwin K.; Shapiro, Steven D. «Chronic Obstructive Pulmonary Disease». A: Harrison's Principles of Internal Medicine. 18th. McGraw Hill, 2011, p. 2151–9. ISBN 978-0-07-174889-6. 
  37. ↑ Liao, S; Wang, Y; Zhou, J; Liu, Y; He, S; Zhang, L; Liu, M; Wen, D; Sun, P; et al «Associations between chronic obstructive pulmonary disease and ten common cancers: novel insights from Mendelian randomization analyses» (en anglès). BMC Cancer, 2024 Maig 17; 24 (1), pp: 601. PMID: 38760826. DOI: 10.1186/s12885-024-12381-9. PMC: 11100175 [Consulta: 2 abril 2025].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 Vestbo, Jørgen. «Diagnosis and Assessment». A: Global Strategy for the Diagnosis, Management, and Prevention of Chronic Obstructive Pulmonary Disease. Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease, 2013, p. 9–17. 
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Rabe, KF; Hurd, S; Anzueto, A; Barnes, PJ; Buist, SA; Calverley ,P; Fukuchi, Y; Jenkins, C; Rodriguez-Roisin, R; et al «Global strategy for the diagnosis, management, and prevention of chronic obstructive pulmonary disease: GOLD executive summary» (en anglès). Am J Respir Crit Care Med, 2007 Set 15; 176 (6), pp: 532–555. DOI: 10.1164/rccm.200703-456SO. ISSN: 1073-449X. PMID: 17507545 [Consulta: 27 març 2025].
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Decramer, M; Janssens, W; Miravitlles, M «Chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Lancet, 2012 Abr 7; 379 (9823), pp: 1341–1351. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60968-9. PMC: 7172377. PMID: 22314182 [Consulta: 31 març 2025].
  41. ↑ Morice, A; Dicpinigaitis, P; McGarvey, L; Birring, SS «Chronic cough: new insights and future prospects» (en anglès). Eur Respir Rev, 2021 Nov 30; 30 (162), pp: 210127. PMID: 34853095. DOI: 10.1183/16000617.0127-2021. PMC: 9488126 [Consulta: 29 març 2025].
  42. ↑ Kim, V; Criner, GJ «Chronic bronchitis and chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Am J Respir Crit Care Med, 2013 Feb 1; 187 (3), pp: 228-237. PMID: 23204254. DOI: 10.1164/rccm.201210-1843CI. PMC: 4951627 [Consulta: 27 març 2025].
  43. ↑ Cass, SP; Dvorkin-Gheva, A; Yang, Y; McGrath, JJC; Thayaparan, D; Xiao, J; Wang, F; Mukherjee, M; Long, F; Peng, T; Nair, P; et al «Differential expression of sputum and serum autoantibodies in patients with chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Am J Physiol Lung Cell Mol Physiol, 2021 Jun 1; 320 (6), pp: L1169-L1182. ISSN 1522-1504. DOI: 10.1152/ajplung.00518.2020. PMID: 33908260 [Consulta: 9 abril 2025].
  44. ↑ Daccache, A; Haddad, J; Ghanem, A; Feghali, EJ; El Osta, B «Cough-induced rib fracture in a smoker: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2020 Set 5; 14 (1), pp: 147. PMID: 32887671. DOI: 10.1186/s13256-020-02497-4. PMC: 7487568 [Consulta: 29 març 2025].
  45. ↑ 45,0 45,1 National Institute for Health and Clinical Excellence.
  46. ↑ Mahler, DA «Mechanisms and measurement of dyspnea in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Proc Am Thorac Soc, pàgines=pp: 234–238. DOI: 10.1513/pats.200509-103SF. ISSN: 1943-5665. PMID: 16636091 [Consulta: 6 abril 2025].
  47. ↑ "What Are the Signs and Symptoms of COPD?"
  48. ↑ MedlinePlus Encyclopedia Chronic obstructive pulmonary disease
  49. ↑ Wang, L; Miao, M; Wang, M; He, G; Li, Z; et al «Multidimensional analysis of anxiety symptoms in patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD)» (en anglès). Sci Rep, 2025 Abr 2; 15 (1), pp: 11356. ISSN 2045-2322. DOI: 10.1038/s41598-025-96007-5. PMID: 40175594 [Consulta: 3 abril 2025].
  50. ↑ Morrison, [edited by] Nathan E. Goldstein, R. Sean. Evidence-based practice of palliative medicine. Philadelphia: Elsevier/Saunders, 2013, p. 124. ISBN 978-1-4377-3796-7. 
  51. ↑ Holland, AE; Hill, CJ; Jones, AY; McDonald, CF «Breathing exercises for chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Oct 17; 10 (10), pp: CD008250. DOI: 10.1002/14651858.CD008250.pub2 11371308. PMC: 11371308. PMID: 23076942 [Consulta: 3 abril 2025].
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 Gruber, P; Swadron, S «The Acute Presentation of Chronic Obstructive Pulmonary Disease In the Emergency Department: A Challenging Oxymoron» (en anglès). Emergency Medicine Practice, 2008 Nov, 10 (11), pp: 1-28. ISSN: 1524-1971 [Consulta: 6 abril 2025].
  53. ↑ Ma, K; Huang, F; Qiao, R; Miao, L «Pathogenesis of sarcopenia in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Front Physiol, 2022 Jul 19; 13, pp: 850964. PMID: 35928562. DOI: 10.3389/fphys.2022.850964. PMC: 9343800 [Consulta: 29 març 2025].
  54. ↑ Janssens, L; Brumagne, S; McConnell, AK; Claeys, K; Pijnenburg, M; Burtin, C; et al «Proprioceptive changes impair balance control in individuals with chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). PLoS One, 2013; 8 (3), pp: e57949. PMID: 23469255. DOI: 10.1371/journal.pone.0057949. PMC: 3585868 [Consulta: 31 març 2025].
  55. ↑ Gredic, M; Blanco, I; Kovacs, G; Helyes, Z; Ferdinandy, P; Olschewski, H; et al «Pulmonary hypertension in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Br J Pharmacol, 2021 Gen; 178 (1), pp: 132-151. ISSN 1476-5381. DOI: 10.1111/bph.14979. PMID: 31976545 [Consulta: 27 març 2025].
  56. ↑ Pellicori, P; Cleland, JGF; Clark, AL «Chronic Obstructive Pulmonary Disease and Heart Failure: A Breathless Conspiracy» (en anglès). Heart Fail Clin, 2020 Gen; 16 (1), pp: 33-44. ISSN 1551-7136. DOI: 10.1016/j.hfc.2019.08.003. PMID: 31735313 [Consulta: 27 març 2025].
  57. ↑ 57,0 57,1 «Cor pulmonale». A: Professional guide to diseases. 9th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 120–2. ISBN 978-0-7817-7899-2. 
  58. ↑ Weitzenblum E, Chaouat A «Cor pulmonale». Chron Respir Dis, 6, 3, 2009, pàg. 177–85. DOI: 10.1177/1479972309104664. PMID: 19643833.
  59. ↑ Penedones, A; Mende, D; Alves, C; Filipe, A; et al «Relationship Between Chronic Obstructive Pulmonary Disease and Osteoporosis: A Scoping Review» (en anglès). COPD, 2024 Des; 21 (1), pp: 2356510. ISSN 1541-2555. DOI: 10.1080/15412555.2024.2356510. PMID: 39082429 [Consulta: 30 març 2025].
  60. ↑ Zarogoulidis, P; Oikonomidou, R; Petridis, D; Huang, H; Bai, C; Perdokouri, EI; Vagionas, A; Hohenforst-Schmidt, W; Kosmidis, C; et al «Chronic Obstructive Pulmonary Disease and Non-Small Cell Lung Cancer: an association» (en anglès). J Cancer, 2024 Gen 1; 15 (3), pp: 603-609. PMID: 38213723. DOI: 10.7150/jca.90594. PMC: 10777038 [Consulta: 25 març 2025].
  61. ↑ Liu, A; Hong, PY; Su, B; Wu, JH; Chen, ZY «Assessing causality between chronic obstructive pulmonary disease with depression: A bidirectional Mendelian randomization study» (en anglès). J Affect Disord, 2024 Abr 15; 351, pp: 782-789. ISSN 1573-2517. DOI: 10.1016/j.jad.2024.02.022. PMID: 38341150 [Consulta: 31 març 2025].
  62. ↑ 62,0 62,1 Brulotte, CA; Lang, ES «Acute exacerbations of chronic obstructive pulmonary disease in the emergency department» (en anglès). Emerg Med Clin North Am, 30, 2, 5-2012, pàg. 223–47, vii. DOI: 10.1016/j.emc.2011.10.005. ISSN: 1558-0539. PMID: 22487106 [Consulta: 6 abril 2025].
  63. ↑ Spiro, Stephen. Clinical respiratory medicine expert consult. 4th. Philadelphia, PA: Saunders, 2012. ISBN 978-1-4557-2329-4. 
  64. ↑ Murphy DMF, Fishman AP. «Chapter 53». A: Fishman's Pulmonary Diseases and Disorders. 4th. McGraw-Hill, 2008, p. 913. ISBN 0-07-145739-9. 
  65. ↑ Beasley, V; Joshi, PV; Singanayagam, A; Molyneaux, PL; et al «Lung microbiology and exacerbations in COPD» (en anglès). Int J Chron Obstruct Pulmon Dis, 7, 2012; Ag 31, pp:555–569. DOI: 10.2147/COPD.S28286. PMC: 3437812. PMID: 22969296 [Consulta: 25 març 2025].
  66. ↑ Li, X; Zhang, H; Chi, X; Ruan, W; Meng, X; Deng, J; et al «Advances on the Role of Lung Macrophages in the Pathogenesis of Chronic Obstructive Pulmonary Disease in the Era of Single-Cell Genomics» (en anglès). Int J Med Sci, 2025 Gen 1; 22 (2), pp: 298-308. PMID: 39781522. DOI: 10.7150/ijms.100160. PMC: 11704685 [Consulta: 25 març 2025].
  67. ↑ Yoshikawa, T; Dent, G; Ward, J; Angco, G; Nong, G; Nomura, N; et al «Impaired neutrophil chemotaxis in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Am J Respir Crit Care Med, 2007 Mar 1; 175 (5), pp: 473-479. ISSN 1073-449X. DOI: 10.1164/rccm.200507-1152OC. PMID: 17110644 [Consulta: 27 març 2025].
  68. ↑ Jiang, Y; Wang, X; Hu, D «Mitochondrial alterations during oxidative stress in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Int J Chron Obstruct Pulmon Dis, 2017 Abr 13; 12, pp: 1153-1162. PMID: 28458526. DOI: 10.2147/COPD.S130168. PMC: 5402882 [Consulta: 6 abril 2025].
  69. ↑ McDonough, JE; Yuan, R; Suzuki, M; Seyednejad, N; Elliott, WM; et al «Small-airway obstruction and emphysema in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). N Engl J Med, 2011 Oct 27; 365 (17), pp: 1567-1575. PMID: 22029978. DOI: 10.1056/NEJMoa1106955. PMC: 3238466 [Consulta: 6 abril 2025].
  70. ↑ Henrot, P; Dupin, I; Schilfarth, P; Esteves, P; Blervaque, L; Zysman, M; Gouzi, F; et al «Main Pathogenic Mechanisms and Recent Advances in COPD Peripheral Skeletal Muscle Wasting» (en anglès). Int J Mol Sci, 2023 Mar 29; 24 (7), pp: 6454. PMID: 37047427. DOI: 10.3390/ijms24076454. PMC: 10095391 [Consulta: 27 març 2025].
  71. ↑ Singh, D; Agusti, A; Anzueto, A; Barnes, PJ; Bourbeau, J; Celli, BR; Criner, GJ; Frith, P; Halpin, DMG; Han, M; López Varela, MV; Martinez, F; Montes de Oca, M; et al «Global Strategy for the Diagnosis, Management, and Prevention of Chronic Obstructive Lung Disease: the GOLD science committee report 2019» (en anglès). Eur Respir J, 2019 Maig 18; 53 (5), pp: 1900164. ISSN 1399-3003. DOI: 10.1183/13993003.00164-2019. PMID: 30846476 [Consulta: 30 març 2025].
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 «Guía de Práctica Clínica para el Diagnóstico y Tratamiento de Pacientes con Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) - Guía Española de la EPOC (GesEPOC)». Arch Bronconeumol, 48(Supl 1), 2012, pàg. 2-58.
  73. ↑ Carme Anguera i cols. «Malaltia pulmonar obstructiva crònica». Guies de pràctica clínica. Institut Català de la Salut, 2010.
  74. ↑ AEMPS. 2011. «sinaem4.agemed.es». Arxivat de l'original el 2007-07-21. [Consulta: 12 desembre 2011].
  75. ↑ Tashkin, DP «Formoterol for the Treatment of Chronic Obstructive Pulmonary Disease» (en anglès). Int J Chron Obstruct Pulmon Dis, 2020 Nov 27; 15, pp: 3105-3122. PMID: 33273813. DOI: 10.2147/COPD.S273497. PMC: 7708267 [Consulta: 26 març 2025].
  76. ↑ Chung, VC; Ma, PH; Hui, D; Tam, WW; Tang, JL «Indacaterol for chronic obstructive pulmonary disease: systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS One, 2013 Ag 14; 8 (8), pp: e70784. PMID: 23967106. DOI: 10.1371/journal.pone.0070784. PMC: 3743831 [Consulta: 26 març 2025].
  77. ↑ Yu, S; Zhang, C; Yan, Z; Fang, Q; Gao, X «Tiotropium Bromide Attenuates Mucus Hypersecretion in Patients with Stable Chronic Obstructive Pulmonary Disease» (en anglès). Comput Math Methods Med, 2021 Oct 5; 2021, pp: 1341644. PMID: 34650619. DOI: 10.1155/2021/1341644. PMC: 8510842 [Consulta: 2 abril 2025].
  78. ↑ De Coster, DA; Jones, M; Thakrar, N «Beclometasone for chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2013 Oct 9; 2013 (10), pp: CD009769. PMID: 24105424. DOI: 10.1002/14651858.CD009769.pub2. PMC: 11337780 [Consulta: 26 març 2025].
  79. ↑ Hasan, A; Mukherjee, P; Chhowala, S; Lopez, M; Chhajed, PN «Small Airways, Big Problem: Extrafine beclomethasone/formoterol in asthma and chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Lung India, 2021 Jul-Ag; 38 (4), pp: 350-358. PMID: 34259174. DOI: 10.4103/lungindia.lungindia_394_20. PMC: 8272415 [Consulta: 28 març 2025].
  80. ↑ Calverley, PM; Boonsawat, W; Cseke, Z; Zhong, N «Maintenance therapy with budesonide and formoterol in chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Eur Respir J, 2003 Des; 22 (6), pp: 912-919. ISSN 1399-3003. DOI: 10.1183/09031936.03.00027003. PMID: 14680078 [Consulta: 28 març 2025].
  81. ↑ Welte, T; Miravitlles, M; Hernandez, P; Eriksson, G; Peterson, S; et al «Efficacy and tolerability of budesonide/formoterol added to tiotropium in patients with chronic obstructive pulmonary disease» (en anglès). Am J Respir Crit Care Med, 2009 Oct 15; 180 (8), pp: 741-750. ISSN 1535-4970. DOI: 10.1164/rccm.200904-0492OC. PMID: 19644045 [Consulta: 4 abril 2025].
  82. ↑ Momin, MA; Adhikari, BR; Sinha, S; Larson, I; Das, SC «Roflumilast Powders for Chronic Obstructive Pulmonary Disease: Formulation Design and the Influence of Device, Inhalation Flow Rate, and Storage Relative Humidity on Aerosolization» (en anglès). Pharmaceutics, 2021 Ag 13; 13 (8), pp: 1254. PMID: 34452215. DOI: 10.3390/pharmaceutics13081254. PMC: 8400286 [Consulta: 2 abril 2025].
  83. ↑ McDonald, CF «Home oxygen therapy» (en anglès). Aust Prescr, 2022 Feb; 45 (1), pp: 21-24. PMID: 35233135. DOI: 10.18773/austprescr.2022.007. PMC: 8882449 [Consulta: 26 març 2025].
  84. ↑ Sharma, S; Anthonisen, N «Role of antimicrobial agents in the management of exacerbations of COPD» (en anglès). Treat Respir Med, 2005; 4 (3), pp: 153-167. PMID: 15987232. DOI: 10.2165/00151829-200504030-00001. PMC: 7100764 [Consulta: 28 març 2025].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia pulmonar obstructiva crònica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_pulmonar_obstructiva_crònica&oldid=34984486»