Mandil ibn Abd-ar-Rahman
Mandil ibn Abd-ar-Rahman ibn Abi-Nas (àrab: منديل بن عبد الرحمن بن أبي ناس, Mandīl b. ʿAbd ar-Raḥmān b. Abī Nās) fou el fundador de la dinastia dels Awlad Mandil, branca dels Banu Khazrun dels Maghrawa. La família estava establerta al Chelif des de vers el 1160.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1226 (Gregorià)  |
Vers el 1190 Mandil fou nomenat governador del Xelif pels almohades; es va apoderar del territori del riu Ouarsenis i de Médéa amb les regions a l'entorn. Va fundar la fortalesa de Rayat a la riba del uadi Riou (Wadi Rahyu) afluent del Chelif. Mandil va lluitar an gran zel pels almohades als quals sempre va donar suport, i va assolar i ocupar Mitidja però fou derrotat pel mallorquí Yahya Ibn Ghàniya i fou fet presoner, perdent la Mitidja que va passar als Banu Ghàniya, dels que va morir en captivitat (sembla que assassinat per orde de Yahya) el 1225/1226. El va succeir el seu fill al-Abbàs ibn Mandil.
Referències modifica
- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Mandīl, Awlād or Banū».