Mandragora autumnalis

Mandragora autumnalis, la mandràgora és una espècie de fanerògama que pertany a la família de les Solanàcies. Les seves arrels han estat usades durant la història en rituals màgics, ja que les seves bifurcacions tenen certa semblança amb una figura humana; fins i tot avui en dia s'usa en les religions neopaganes, com la Wicca.

Infotaula d'ésser viuMandragora autumnalis Modifica el valor a Wikidata
Mandragora patata real.jpg
Arrels de mandràgora
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN53785790 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae
GènereMandragora
EspècieMandragora autumnalis Modifica el valor a Wikidata
Bertol., 1820
Nomenclatura
Sinònims

Nom comúModifica

  • Mandrágora: portuguès, castellà
  • Autumn mandrake, mandrake, Mediterranean mandrake: anglès
  • Mandragore: francès
  • Alraunwurzel, Gemeine Alraune: alemany
  • Alruuna: finlandès
  • Alruna: suec
  • Alruin: holandès
 
Flors de mandràgora
 
Mandràgora masculina (esquerra) i femenina (dreta) segons el tractat de medicina herbal De Materia Medica de Dioscòrides Pedaci.

DescripcióModifica

La seva arrel és gruixuda, llarga, generalment dividida en dues o tres ramificacions de color blanquinós que s'estenen per terra. El tall és de color verd fosc; fulles amples i amb superfície rugosa, i tenen el mateix color que el tall. Les flors surten del centre i són de color blanc violaci. La planta arriba als 30 cm. El fruit es dóna a la tardor, té un color groc o taronja, i aspecte similar a una poma i exhala una olor fètida. La seva ingesta pot produir al·lucinacions.

DistribucióModifica

És originària del sud d'Europa, sobretot de Grècia i Itàlia. Aquesta planta creix en els boscos tancats, ombrívols i humits, vora els rius i torrents on no arriba la llum del sol.

MitologiaModifica

Ha estat protagonista de moltes llegendes i rituals. Els mags en feien amb ella quelcom similar a una figura humana, tallaven una figura amb les seves arrels pressionant les arrels a certa alçada per formar un suposat coll, i tallant totes les bifurcacions excepte quatre, que serien les extremitats, i les adoraven com a deus. Durant l'edat mitjana era usada per les bruixes per als seus diferents rituals i ungüents.

Es creia que la planta tenia característiques humanes perquè les seves arrels semblaven dues cames. Hi ha històries que expliquen que aquesta xisclava lamentant-se quan l'extreien de la terra, podent embogir a les persones; i per això, per a arrencar-la del terra se la lligava a un gos. Segons creences populars, creixia sota els patíbuls on queia l'esperma a vegades ejaculada pels penjats o forcats (durant les darreres convulsions abans de la mort o per erecció i ejaculació post mortem. Era usada tant en màgia negra com en màgia blanca, ja que és verinosa i curativa al mateix temps, segons l'ús;[1] i quan varen jutjar a Joana d'Arc la varen acusar d'usar la planta, ja que pensaven que era la causant que sentís veus. Es diu que afavoreix la libido.

CulturaModifica

Nicolàs Maquiavel, autor d'"El Príncep", va escriure una comèdia titulada "La Mandràgora" en la que un ungüent extret de l'arrel podia guarir l'esterilitat. També és citada a la novel·la de J. K. Rowling, Harry Potter, en la de Laura Gallego García, Mandràgora i en la pel·lícula de Guillermo del Toro titulada El laberinto del fauno; també apareix en l'obra teatral de Samuel Becket "esperant a Godot". Va ser el nom que va adoptar el moviment surrealista que va formar el poeta Vicente Huidobro.

A la Bíblia, Raquel, la muller de Jacob, va demanar a Lea (l'altra muller d'aquest) les mandràgores que el fill d'aquesta va recollir al camp. A canvi d'elles va cedir a Lea el dret a passar la nit amb el seu marit Jacob. Com que a la Bíblia s'hi diu que Raquel era estèril, potser pensava que aquesta planta l'ajudaria a concebre.

ReferènciesModifica

  1. pp. 402-403, The History and Practice of Magic per Paul Christian. 1963

Enllaços externsModifica

Vegeu texts en català sobre Mandragora autumnalis a Viquitexts, la biblioteca lliure.