Manel Vila i Motlló

Responsable de la cooperació de Barcelona amb Sarajevo

Manel Vila i Motlló (Barcelona, 4 de febrer de 1956), és un expert en cooperació internacional, conegut per la seva estreta vinculació amb la ciutat de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. El 6 d'abril de 2015, dins les celebracions de la diada nacional de Sarajevo, va rebre la distinció com a «ciutadà d'honor» de la ciutat.

Infotaula de personaManel Vila i Motlló
Sarajevo pçaBarcelona 0908.jpg
Manel Vila (2015)
Biografia
Naixement4 febrer 1956 (63 anys)
Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Director general de Cooperació al Desenvolupament 

19 gener 2016 –
Activitat
OcupacióActivista
Premis

Twitter: ManelvBcn
Modifica les dades a Wikidata
Rebent el nomenament de «Ciutadà d'Honor» de Sarajevo de mans de l'alcalde Ivo Komsic, el 6 d'abril de 2015

Des de gener de 2016 és el Director General de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat de Catalunya, dins la conselleria de Raül Romeva.[1]

BiografiaModifica

Manel Vila va començar la seva trajectòria professional a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1981 dins la regidoria d'Esports amb un programa de treballs socials substitutoris per als objectors de consciència al servei militar obligatori. Posteriorment va ser el responsable del servei de Joventut i gerent del Districte de Nou Barris.[2]

Després de la seva activitat al front de l'ajuda a Sarajevo entre 1992 i 1996, va ser director del Serveis Educatius i, a partir de 2007, el director de l'àrea de Solidaritat Internacional de l'Ajuntament de Barcelona.

L'any 2016 es va incorporar al govern Puigdemont dins la conselleria de Raül Romeva com a Director General de Cooperació al Desenvolupament.[1]

Relació amb SarajevoModifica

A començaments de 1992, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va establir llaços de solidaritat i cooperació amb la ciutat de Sarajevo que estava patint un setge que, finalment, esdevindria el més llarg de la història moderna.[3][4] La reacció de l'Ajuntament de Barcelona ràpidament va comptar amb la complicitat de bona part de la població així com d'altres municipis. Barcelona estava a punt d'inaugurar els Jocs Olímpics d'estiu de 1992 i la ciutat de Sarajevo havia estat olímpica el 1984. Maragall va encarregar a Manel Vila, en aquell moment gerent del districte de Nou Barris, la coordinació de l'ajuda humanitària a Sarajevo. Per a poder realitzar tota l'operació minimitzant els problemes burocràtics derivats de la complexitat i durada de l'ajuda, es va crear el Districte 11-Sarajevo dins l'estructura municipal,[a] al front del qual va estar Manel Vila.[5] La campanya de solidaritat encapçalada des del Districte-11, va aconseguir una alta implicació de la ciutadania amb manifestacions multitudinàries i amb aportacions continuades que varen aconseguir diversos combois amb ajuda humanitària durant el setge, de forma continuada.[6] En total a Bòsnia es varen enviar més de 1.000 tones d'ajuda humanitari entre 1992 i 1996.[7]

A partir dels acords de pau de Dayton l'any 1995, va començar les tasques d'ajuda a la reconstrucció canalitzades a través del Districte 11-Sarajevo. L'impuls i la il·lusió de Vila al front d'aquesta àrea de la ciutat de Barcelona va aconseguir la implicació de nombroses empreses i institucions per restablir els serveis bàsics amb la major celeritat.

Més enllà de la guerraModifica

El compromís personal de Manel Vila amb la ciutat de Sarajevo va continuar un cop acabat el suport institucional a Bòsnia.

Ha continuat viatjant i mantenint llaços amb molts ciutadans que va conèixer durant les seves estades durant el setge. Entre ells, un destacat grup de bosnians que de nens van viure com a refugiats a Catalunya i que ara donen suport i mantenen un clima de relació entre ambdues comunitats gràcies al seu coneixement de la llengua i la cultura catalana.

Una altra relació destacada d'aquella època és la que manté amb Jovan Divjak, el general que va abandonar l'exèrcit serbi per a organitzar la defensa de Sarajevo durant el setge de 1.395 dies. Jovan Divjak va fundar després de la guerra l'organització Obrazovanje Gradi BIH (L'Eduació construeix Bòsnia i Hercegovina, OGBH), que ajuda a l'educació dels nens que van quedar orfes durant la guerra.[8] Ha rebut moltíssims reconeixement internacionals, entre ells el premi "Constructors de la Pau", atorgat per l'Institut Català Internacional per la Pau i lliurat al Parlament de Catalunya el 17 de març de 2014,[9] un acte on Manel Vila va glossar el personatge.[10]

NotesModifica

  1. El territori del municipi de Barcelona està dividit en 10 Districtes

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Nomenament com a director general de Cooperació al Desenvolupament». DOGC, DECRET 52/2016, 19-01-2016 [Consulta: 17 juny 2016].
  2. Aracil Martí, Rafael. Ensenyament, cultura, justícia. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2003, pàg.145. ISBN 9788483384077. 
  3. Kaufman, Joyce P. NATO and the former Yugoslavia: crisis, conflict, and the Atlantic Alliance. Rowman & Littlefield, 2002, pàg.88. ISBN 0742510220, 9780742510227. 
  4. Goulding, Daniel J. Liberated cinema: the Yugoslav experience, 1945-2001. Indiana University Press, 2002, pàg.229. ISBN 025321582X, 9780253215826. 
  5. Tolrà i Mabilon, Jordi; Marín Gutiérrez, Luis. Refugiados en los Balcanes (en castellà). Univ. Autònoma de Barcelona, 2003, pàg. 306. ISBN 9788493281427 [Consulta: 11 abril 2015]. 
  6. Adell, Xavier «Con la mirada en Sarajevo» (en castellà). El Periódico, 21-09-1995, pàg. 57 [Consulta: 11 abril 2015].
  7. Esquinas, Felícia. «Solidaritat des de Barcelona». La Municipal. Ajuntament de Barcelona, 2000. [Consulta: 12 abril 2015].
  8. «Restabliment de la Pau després del conflicte». Conferència de Jovan Divjak. Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional, Ajuntament de Mataró, Maig 2008. [Consulta: 7 març 2010].
  9. Parlament. «El Parlament acull el lliurament del premi ICIP Constructors de Pau 2013 a Jovan Divjak», 2014. [Consulta: 27 març 2014].
  10. Vila, Manel. «Discurs de glossa de Jovan Divjak al Parlament de Catalunya». Parlament de Catalunya, 2014. [Consulta: 12 abril 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manel Vila i Motlló