Manganberzeliïta

mineral fosfat

La manganberzeliïta és un mineral de la classe dels fosfats. El seu nom fa referència al fet que és l'anàleg amb manganès de la berzeliïta, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[1]

Infotaula de mineralManganberzeliïta
Fórmula químicaNaCa2Mn2+
2
(AsO4)3
Epònimmanganès, berzeliïta i solució sòlida mineral modifica
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.25
Nickel-Strunz 9a ed.8.AC.25 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.08 modifica
Dana38.2.1.2
Heys20.8.18
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 12,52Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Grup espacialspace group 230 (en) Tradueix modifica
Colorgroc-taronja, vermell groguenc; incolor a la llum transmesa
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa4,5 a 5
Lluïssorsubvítria, resinosa, grassa
Color de la ratllade blanca a taronja
Diafanitattranslúcida
Densitat4,28 a 4,46 g/cm3 (mesurada); 4,38 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,770 a 1,781
Birefringènciaδ = 0,000 a isotropic minerals have no birefringence
Pleocroismeno pleocroica
FluorescènciaNo emet fluorescència
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1894
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La manganberzeliïta és un fosfat de fórmula química NaCa2Mn2+
2
(AsO4)3. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de cristalls trapezoèdrics rars, {112}, modificat per {011}, {012}, {001}, de fins a 9 mm; típicament granulars o massius de gra molt fi.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganberzeliïta pertany a "08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: howardevansita, alluaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroalluaudita, hagendorfita, johillerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyllieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyllieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fillowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.

Formació i jacimentsModifica

La manganberzeliïta va ser descoberta a Långban, a Filipstad (Värmland, Suècia). Ha estat trobada en diferents ambients formació: en skarns manganifers metamorfosats (Suècia) i en una mena de zinc estratiforme metamorfosat (Franklin, Nova Jersey, EUA). També ha estat descrita a Àustria, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Namíbia, Portugal, Suïssa i Veneçuela.[2]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: hausmannita, rhodonita, tefroïta, pirocroïta, bergslagita, caryinita, richterita, hedifana, sarkinita, eveïta, tilasita, barita, calcita (Långban, Suècia); sarkinita, hedifana, schallerita, franklinita, willemita i calcita (Franklin, Nova Jersey, EUA).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Manganberzeliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Manganberzeliite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 setembre 2017].