Manganocromita

mineral òxid

La manganocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la.

Infotaula de mineralManganocromita

Intercreixements submicroscòpics de manganocromita en pirrotina Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Mn,Fe)(Cr,V)₂O₄
Epònimcromita i manganès Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspedrera Shepherd Hill, Nairne, Mont Barker, Austràlia Meridional, Austràlia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.3.2
Heys7.19.7
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Grup espacialgrup espacial 227 Modifica el valor a Wikidata
Duresa5,5
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1975-020
Any d'aprovació1978
SímbolMnchr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La manganocromita és un òxid de fórmula química (Mn,Fe)(Cr,V)₂O₄. Forma una sèrie de solució sòlida amb la vuorelainenita.[2] Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganocromita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments modifica

Es troba en filons en dipòsits hidrotermals de pirita metamorfosada, en dipòsits de sulfur de ferro metamorfosat associat amb vulcanisme fèlsic submarí, i en els nòduls d'un meteorit de ferro (com en el meteorit Burkhala). Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirrotina, rútil, diòpsid, vuorelainenita, esfalerita, alabandita, troilita, daubreelita, sulfurs de zinc, olivina i diversos piroxens.[3] Va ser descoberta l'any 1978 a la pedrera Shepherd Hill, a Nairne, Mont Barker (Austràlia Meridional, Austràlia). També ha estat descrita al complex ofiolític del mont Vourinos (Departament de Macedònia, Grècia), al volcà Mutnovsky (Província de Kamtxatka, Rússia), a Ol'khonskiye Vorota (llac Baikal, Rússia), a la mina Sätra (Östergötland, Suècia) i a la mina Serrana (El Molar, Tarragona, Catalunya).[4]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manganocromita
  1. «Manganochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
  2. «Manganochromite-Vuorelainenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
  3. «Manganochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 abril 2016].
  4. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 25 gener 2024].