Mani Aquil·li el Jove
Mani Aquil·li (en llatí Manius Aquilius Nepos) (conegut com el Jove) era probablement fill del cònsol Mani Aquil·li que ho havia estat l'any 129 aC.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC antiga Roma |
| Mort | 88 aC Pèrgam |
| Causa de mort | Tortura |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 101 aC – 101 aC Juntament amb: Gai Mari | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Pares | Mani Aquil·li i valor desconegut |
Ell també va ser cònsol de Roma l'any 101 aC i va dirigir la guerra contra els esclaus de Sicília revoltats per segona vegada sota la direcció d'Atènion, i als que va derrotar i sotmetre. Va tornar a Roma el 100 aC i va rebre els honors del triomf. L'any 98 aC va ser acusat per Luci Fufi de mala administració a Sicília, però defensat per Marc Antoni l'orador, i encara que hi havia proves de la seva culpabilitat, va ser absolt a causa de la seva valentia a la guerra.
L'any 88 aC va ser legat consolar en la primera guerra mitridàtica[1] contra Mitridates VI Eupator i va ser derrotat a la batalla del riu Amneius, a la batalla de Scorobas, i a la batalla de Protophachium.[2] Fet presoner, va ser lliurat posteriorment al rei del Pont pels habitants de Mitilene. Mitridates el va tractar de la manera més bàrbara i finalment, el va fer morir obligant-lo a empassar-se or fos.[3]
Referències modifica
- ↑ Appià, Història de Roma Arxivat 2009-03-27 a Wayback Machine., traducció a l'anglès d'Horace White
- ↑ Apià. The Roman history of Appian of Alexandria, Volum 1. The Macmillan company, 1899, p.337.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 253.