Obre el menú principal

Manifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir»

La manifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir», coneguda com a 18-F, va tenir lloc a la Gran Via de les Corts Catalanes el 18 de febrer de 2006, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD). La convocatòria s'escampà principalment per SMS i als blogs.[1] Les xifres d'assistència, com acostuma a passar en aquests casos, van oscil·lar notablement segons les fonts. Segons la Plataforma, hi van participar 700.000 persones, xifra que la Guàrdia Urbana rebaixà fins a 125.000[1] i que el col·lectiu Contrastant deixà en unes 82.000.

Infotaula d'esdevenimentManifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir»
Catalunya is a Nation.jpg
Capçalera de la Manifestació
Text del lema Som una nació i tenim el dret de decidir
Part de procés independentista català
Data 18 de febrer de 2006 (2006-02-18)
Punt en el temps 18:00
Localització Barcelona
Estat Espanya
Organitzador Plataforma pel Dret de Decidir
Nombre de participants 700.000
125.000
82.000
Patrocinador Plataforma pel Dret de Decidir
Objectiu Reclamar el dret a decidir
Modifica les dades a Wikidata

Encapçalaren la manifestació, amb una pancarta amb el lema de la plataforma escrit, personalitats de la societat civil, com ara els actors Joel Joan, Lloll Bertran i els membres de Teatre de Guerrilla, el cantant del grup Els Pets Lluís Gavaldà, l'historiador Oriol Junqueras, els periodistes Vicent Partal i Martxelo Otamendi, o els escriptors Isabel-Clara Simó i Víctor Alexandre, entre altres.

La manifestació va rebre el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, mentre que la resta de partits van renunciar a participar-hi. CiU i PSC-PSOE van al·legar que no era el moment de mobilitzacions ciutadanes, mentre que ICV-EUiA considerava que s'havia d'apostar per fer una manifestació en contra del Partit Popular.[2]

La manifestació fou precedida per l'acord entre el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre l'estatut que seria aprovat per les Corts espanyoles, que modificava substancialment l'aprovat pel Parlament de Catalunya.[1] La manifestació, primera mobilització de la PDD, agrupà diversos sectors crítics amb el pacte i la Plataforma va promoure el «No» en el referèndum estatutari de 2006.[1]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica