Manifestacions de les Armilles Grogues
Les manifestacions de les armilles grogues (Mouvement des gilets jaunes en francès)[1] és un moviment de protesta que va començar a França el 17 de novembre de 2018 i es va estendre amb molt menys èxit a altres països com ara a Bèlgica. El moviment es va generar arran d'una petició en línia "Pour une Baisse des Prix du Carburant à la Pompe" al web Change.org, llançada per Priscillia Ludosky el 29 de maig de 2018, que reclamava una disminució de les taxes sobre la benzina.
| |||
| Tipus | moviment social manifestació  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | armilla reflectant | ||
| Part de | protestes de 2019 | ||
| Interval de temps | 17 novembre 2018 - | ||
| Estat | França, Països Baixos, Alemanya, Suècia i Canadà | ||
| Participant | |||
| Causa | preu de la gasolina i el dièsel desigualtat social referèndum d'iniciativa ciutadana presidència d'Emmanuel Macron incident de Meng Wanzhou | ||
| Morts | 14 (2 gener 2019) | ||
| Altres | |||
| Talls de carretera | |||
| Manifestacions | |||
Dégradation de l'Arc de triomphe le 1er décembre 2018 (fr)  | | ||
| Format per | |||
| Hashtag | #GiletsJaunes | ||
.jpg)
Després de l'èxit de la petició els armilles grogues van blocar carreteres i van causar caos en el trànsit. Les manifestacions van sorgir de la ràbia dels ciutadans per l'alça en els preus i les taxes dels carburants.[2][3]
El dissabte 24 de novembre de 2018 les manifestacions es van estendre fins a arribar al centre mateix de París, amb forts enfrontament amb la policia durant hores, amb llançament per part dels manifestants de pedres i coets contra la policia i aquesta utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua, a fi de dispersar-los.[4][5]
Les mobilitzacions del moviment Armilles Grogues es mantingueren al llarg del 2019 amb el bloqueig de carreteres i les protestes al centre de les ciutats els dissabtes, malgrat les promeses del govern d'Emmanuel Macron, la criminalització del moviment,[6] l'augment de la violència policial amb nombroses detencions i persones ferides[7] i el desplegament de l'exèrcit.[8]
Segons el filòsof Jaques Rancière, la «lògica» de les revoltes fou la injustícia global viscuda que es transformà en un exercici democràtic de base: l'acció col·lectiva que declara i verifica la capacitat de qualsevol a l'hora de formular les preguntes en un pla d'igualtat.[9]
Referències modifica
- ↑ «How the 'yellow vests' are planning to block France's roads on Saturday» (en anglès). The Local France, 16-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ Leclerc, Aline ««Gilets jaunes»: anatomie d'une journée de colère» (en francès). Le Monde [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ Willsher, Kim «'Gilets jaunes' protesters threaten to bring France to a standstill» (en anglès). The Guardian, 16-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «Incidents a París per la protesta dels "armilles grogues"». El Nacional.cat, 24-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «Enfrontaments entre els Armilles Grogues i la policia a París pel preu dels carburants». El Punt Avui, 24-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «Persones que mai s'havien manifestat s'adonen que l'Estat francès està manipulant». El Temps, 20-02-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
- ↑ «Perder los dientes en un segundo: un documental muestra las consecuencias de las cargas contra chalecos amarillos» (en castellà). El Diario, 01-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
- ↑ «Macron desplega l'exèrcit contra els ‘armilles grogues'». Ara, 22-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
- ↑ «Las virtudes de lo inexplicable: Jacques Rancière a propósito de los "chalecos amarillos"» (en castellà). El Diario, 09-02-2019. [Consulta: 18 abril 2019].