Manises

municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest

Manises és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Oest. En 2018 tenia 30.693 habitants, és famós per la ceràmica que s'hi fabrica i és conegut perquè al terme municipal hi ha l'aeroport de València.

Infotaula de geografia políticaManises
Escut de Manises
Escut de Manises Modifica el valor a Wikidata
Manises des del Museu de Ceràmica.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Manises respecte de l'Horta Oest.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 29′ 00″ N, 0° 27′ 00″ O / 39.483333333333°N,0.45°O / 39.483333333333; -0.45
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Oest Modifica el valor a Wikidata

CapitalManises Modifica el valor a Wikidata
Població
Total30.919 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.577,5 hab/km²
GentiliciManiser i manisera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície19,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialQuart de Poblet
Festa majorSanta Justa i Rufina
19 de juliol
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataJesús Borràs Sanchis (13 juny 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46940 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46159 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46159 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmanises.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat a l'extrem occidental de l'Horta de València, a la ribera dreta del riu Túria.

Des de València, per carretera, es pot accedir a Manises a través de l'A-3 i la V-11. Amb transport públic, les línies 3 i 5 del metro comuniquen la localitat i l'aeroport de València, situat al terme municipal maniser, amb la capital, València.

El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja de Túria, totes de la província de València.

HistòriaModifica

L'origen de la població és musulmà, si bé s'han trobat indicis de l'època romana. Els musulmans crearen un centre ceràmic molt important que, després de ser conquistat, fon donat en 1237 pel rei Jaume I el Conqueridor a Artal de Luna. La seua família continuà en la possessió fins a finals del segle xiii, quan passà a poder de Pere Boïl, majordom i tresorer de Jaume el Just. Els musulmans seguiren vivint a Manises, treballant el fang cuit, tècnica que ensenyaren als cristians, els quals la perfeccionaren.

DemografiaModifica

Té una població de 31.057 habitants en 2013. Un 4,95% dels seus habitants era, segons el mateix padró de 2006, de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica de Manises
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2013
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 23.975 24.453 25.939 28.866 31.057

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de l'Agrupació Progressista de Manises-Compromís Municipal (APM-Compromís), 5 del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 de Podem i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Manises

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Agrupament Progressista de Manises-Compromís Municipal   Jesús Maria Borràs Sanchis 3.824 25,46% 6 ( +1)
Partit Popular   Francisco Miguel Izquierdo Moreno 3.420 22,77% 5 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Pilar Molina Alarcón 2.679 17,84% 4 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   José Bustamante Luna 1.738 11,57% 3 ( +2)
Podem   Rafael Mercader Martínez 1.316 8,76% 2 ( -1)
Vox   Sergio Pastor Martínez 893 5,95% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b]   1.053 7,01% 0 (  -2)
Vots en blanc   98 0,65%
Total vots vàlids i regidors 15.021 100 % 21
Vots nuls 103 0,69%
Participació (vots vàlids més nuls) 15.124 65,38%**
Abstenció 8.009* 34,62%**
Total cens electoral 23.133* 100 %**
Alcalde: Jesús Maria Borràs Sanchis (APM-Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 6 d'APM-Compromís, 4 de PSPV i 2 de Podem[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ València,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de Manises és Jesús Maria Borràs Sanchis d'APM-Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antoni Asunción Hernández PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Alberto Arnal Borrego PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Enrique Crespo Calatrava PP 03/07/1999 --
2003–2007 Enrique Crespo Calatrava PP 14/06/2003 --
2007–2011 Enrique Crespo Calatrava PP 16/06/2007 --
2011–2015 Enrique Crespo Calatrava
Francisco Izquierdo Moreno
PP
PP
11/06/2011
09/02/2012
Dimissió/renúncia
--
2015–2019 Jesús Borràs Sanchis APM-Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Jesús Borràs Sanchis APM- Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

EconomiaModifica

 
Antiga estació de Manises

La ceràmica de ManisesModifica

Cal dedicar un capítol especial a la ceràmica manisera. Al començament del segle xiv, regnant Jaume el Just, el senyoriu de Manises fou adquirit per la família Boïl, que introduí en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.

La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus s'imposà en tot Europa fins finals del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.

Després de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim volgué crear una cort brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un acusat centre d'influència per a la resta de les corts italianes. Calixt III i Alexandre VI demanaren contínuament a València peces i taulells per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les corts d'Europa s'enriquiren amb la ceràmica manisera. Molt pintors la reproduïren en les seues obres: així es pot veure en l'obra d'Humbert i Jan Van Eyck i en la taula central del tríptic de Hugo van der Goes que es conserva en el Museu dels Uffizi de Florència. En la capital de la Toscana existixen uns frescos de Ghirlandaio en els quals apareix la pisa morisco-valenciana.

El comerç de la ceràmica donà lloc a companyies d'exportadors, primer italianes, xipriotes i turques; després catalanes i mallorquines, que transportaven els taulells i diverses peces amb molta cura, embalades en grans gerres o cossis revestits de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb esta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'estos productes.

A Catalunya es conserven alguns exemplars destacats a la col·lecció de ceràmica de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[8]

ClimaModifica

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana màx. °C 9 10,5 13,8 15,3 18,0 25,2 27,2 28,8 23,9 20,4 16,2 13,1 19,4
Mitjana mín. °C 0,8 4,3 7,5 9,9 11,2 13,5 15,0 17,0 15,9 12,4 9,7 5,6 8,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556

MonumentsModifica

 
Interior de l'església parroquial
  • Església de Sant Joan Baptista de Manises. Està dedicada a Sant Joan Baptista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat el 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser enderrocat el 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Verge del Rosari. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil romà d'Orient sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquitzant.[9]
  • Museu de Ceràmica de Manises. Inaugurat en 1969 i instal·lat en la casona llegada a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa, s'hi exhibixen conjunts de rajoles dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de rajoles, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle xviii.

Persones rellevantsModifica

Festes localsModifica

  • Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
  • Santes Justa i Rufina: 19 de juliol

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (660 vots, 4,39%), Coalición de Centro Democrático (CCD) (148 vots, 0,99%), Som Valencians en Moviment-CUIDES (UIG-SOMVAL-CUIDES) (125 vots, 0,83%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (120 vots, 0,80%).
  2. EUPV perdé 2 regidors obtinguts el 2015.

ReferènciesModifica

  1. Pascual, Antonio (Secretari municipal) «Acta de la sesión constitutiva celebrada por el Ayuntamiento Pleno el día 15 de junio de 2019 núm. 09/2019» (en castellà no més?!). Llibre d'actes dels Plens municipals, 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.507 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 99-100 [Consulta: 26 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Manises», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Manises. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.80. ISBN 84-931438-3-9. 
  9. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].
  10. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Manises
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manises