Obre el menú principal

Manuel Santana Martínez

tennista professional espanyol
(S'ha redirigit des de: Manolo Santana)

Manuel Santana Martínez, més conegut com a Manolo Santana (Madrid, 10 de maig de 1938) fou un jugador de tennis espanyol que va ser un dels millors tennistes dels anys 1960, quan va aconseguir 3 dels 4 torneigs de Grand Slam. Disputà un total de cinc finals de Grand Slam i en totes aconseguí el títol.

Infotaula de personaManuel Santana Martínez
MSantana.jpg
Manuel Santana (1964)
Biografia
Naixement Manuel Santana Martínez
10 de maig de 1938 (1938-05-10) (81 anys)
Madrid (Espanya)
Nacionalitat Espanya Espanya
Lateralitat Dretà (revés a una mà)
Activitat
Ocupació Tennista i entrenador de tennis
Patrimoni net estimat sense valor
Nacionalitat esportiva Espanya
Esport tennis
Mà de joc dretà
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 113–44 145 (1975)
Tennis dobles 20–22 valor desconegut
Hall of fame HOF (1984)
ATP Info ATP
Trajectòria
Durada Equip Competició
1958-1973Flag of Spain.svg  Equip de Copa Davis d'Espanya
Individuals
Grand Slams
Roland Garros G (1961, 1964)
Wimbledon G (1966)
US Open G (1965)
Dobles
Grand Slams
Roland Garros G (1963)
Família
Cònjuge Mila Ximénez
Premis
Modifica les dades a Wikidata

L'any 1968 va guanyar una medalla d'or i una d'argent als Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic en categoria individual i dobles respectivament, però en tractar-se d'un esport d'exhibició, les medalles no estan comptabilitzades oficialment.

Després de retirar-se fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis en dues ocasions. Actualment forma part de l'organització del Mutua Madrid Open i dirigeix els clubs de tennis Manolo Santana Racquets Club a Marbella i el Sport Center Manolo Santana a Madrid.

El 2004 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1]

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer el 10 de maig de 1938 a Madrid durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola en una família humil. Es va iniciar al tennis amb 10 anys mentre treballava d'aplegapilotes al Club de Tenis Velázquez.

S'ha casat en quatre ocasions amb tres divorcis successius: María Fernanda González-Dopeso (1962-1980) amb la qual va tenir tres fills (Manuel, Beatriz i Borja), la col·laboradora televisiva Mila Ximénez (1983-1986) amb la qual va tenir una filla (Alba), la model sueca Otti Glanzielus (1990-2008) i la colombiana Claudia Inés Rodríguez (2013-?).[2]

Fou condecorat amb la Gran Creu de la Reial Orde del Mèrit Esportiu l'any 2000 que atorga el Consejo Superior de Deportes, i el 2008 fou nomenat Cavaller Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig.

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 4 (4−0)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 1961 Roland Garros   Nicola Pietrangeli 4−6, 6−1, 3−6, 6−0, 6−2
Guanyador 2. 1964 Roland Garros (2)   Nicola Pietrangeli 6−3, 6−1, 4−6, 7−5
Guanyador 3. 1965 US Open   Cliff Drysdale 6−3, 7−9, 7−5, 6−1
Guanyador 4. 1966 Wimbledon   Dennis Ralston 6−4, 11−9, 6−4

Dobles: 1 (1−0)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyador 1. 1963 Roland Garros   Roy Emerson   Gordon Forbes
  Abe Segal
6−2, 6−4, 6−4

Carrera esportivaModifica

El seu primer triomf fou el campionat d'Espanya l'any 1958. Al llarg de la seva carrera va guanyar un total de 72 títols repartits entre l'Era amateur i l'Era Open, quatre d'ells de categoria Grand Slam. En una època dominada per tennistes estatunidencs i australians, Santana fou un dels pocs tennistes europeus que va poder superar-los. Va guanyar almenys un títol en els tres Grand Slams que va disputar (Roland Garros, Wimbledon i US Open) però mai va participar en l'Open d'Austràlia. Amb la seva victòria a Wimbledon va trencar una ratxa de 12 anys sense victòria europea, mentre que als Estats Units no guanyava un tennista europeu des de Henri Cochet l'any 1928. Va rebre una important oferta per esdevenir professional a principis dels 60, però gràcies a la intervenció de Juan Antonio Samaranch es va poder mantenir en el circuit amateur i seguir disputant els torneigs de Grand Slam i la Copa Davis, a diferència de l'altra gran figura espanyola de l'època Andrés Gimeno.

Va liderar l'equip espanyol de Copa Davis durant molts anys i va aconseguir classificar-lo per la final en dues ocasions però fou derrotat per Austràlia en ambdós (1965, 1967). En aquesta època, l'equip guanyador accedia directament a la final de la següent edició per poder defensar el títol.

Es va retirar l'any 1970 després de guanyar a Rod Laver en el Comte de Godó, però tres anys després va decidir tornar a jugar però només per disputar la Copa Davis. Va mantenir aquesta situació fins al 1980 que es va retirar definitivament.

Va seguir lligat al món del tennis fent d'entrenador, promotor de torneigs i va seguir jugant en el circuit sènior. Fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis en dues etapes (1980-1985 i 1995-1999). L'any 1984 fou admès com a membre de l'International Tennis Hall of Fame. Quan Madrid va adquirir el torneig de categoria Masters (Madrid Open), Santana va formar part de l'organització i en fou el seu primer director. La pista principal del recinte en la qual es disputa el torneig (Caja Mágica) fou anomenada "Estadio Manolo Santana". També dirigeix els clubs de tennis Manolo Santana Racquets Club a Marbella i el Sport Center Manolo Santana a Madrid.

Palmarès: 16Modifica

Individual: 16Modifica

  • Títols aconseguits en l'Era Open (1968-1970)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 2 de juny de 1968   Berlín, Alemanya Terra batuda   Tom Okker 6−8, 6−4, 6−1, 6−2
Guanyador 2. 8 de juny de 1968   Helsinki, Finlàndia   Toomas Leius 6−1, 6−1, 6−4
Guanyador 3. 20 d'octubre de 1968   Jocs Olímpics (demostració), Guadalajara, Mèxic Terra batuda   Manuel Orantes 2−6, 6−3, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador 4. 10 de novembre de 1968   Campionat d'Espanya, Barcelona, Espanya Terra batuda   Manuel Orantes 6−4, 3−6, 6−2, 6−2
Guanyador 5. 5 de gener de 1969   València, Espanya   Robert Maud 6−2, 2−6, 6−4
Guanyador 6. 13 d'abril de 1969   Madrid, Espanya Terra batuda   Arthur Ashe 9−11, 6−4, 8−6, 6−1
Guanyador 7. 13 de juliol de 1969   Bastad, Suècia Terra batuda   Ion Țiriac 8−6, 6−4, 6−1
Guanyador 8. 3 d'agost de 1969   Lisboa, Portugal Terra batuda   François Jauffret 6−1, 6−0, 6−2
Guanyador 9. 17 d'agost de 1969   Kitzbühel, Àustria Terra batuda   Manuel Orantes 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 10. 19 d'octubre de 1969   Madrid (2) Terra batuda   Juan Gisbert 6−1, 6−3, 8−6
Guanyador 11. 4 de gener de 1970   València (2)   Manuel Orantes 7−5, 1−6, 4−6, 6−3, 6−3
Guanyador 12. 15 de març de 1970   El Caire, Egipte Terra batuda   Alex Metreveli 7−5, 6−2, 6−4
Guanyador 13. 3 de maig de 1970   Madrid (3) Terra batuda   Lew Hoad 6−3, 8−10, 6−3, 6−0
Guanyador 14. 4 d'octubre de 1970   Sevilla, Espanya Terra batuda   Gene Scott 6−1, 2−6, 8−6, 6−4
Guanyador 15. 25 d'octubre de 1970   Barcelona, Espanya Terra batuda   Rod Laver 6−4, 6−4, 6−4
Guanyador 16. 18 d'octubre de 1971   Saragossa, Espanya Terra batuda   Harald Elschenbroich 6−4, 6−4, 8−6

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig Era amateur Era Open Títols V – D
1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970
Open d'Austràlia Absent 0 / 0 0 – 0
Roland Garros A A QF G SF SF G 2R A A A 4R 4R 2 / 8 35 – 6
Wimbledon 1R 3R 3R 2R QF SF 4R A G 1R 3R A A 1 / 10 26 – 9
US Open A 2R A A A A 2R G SF A A 4R 4R 1 / 6 20 – 5
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

ReferènciesModifica

  1. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  2. Cortázar, Beatriz. «Santana, no hay tres sin cuatro» (en anglès). ABC, 31-12-2008. [Consulta: 12 desembre 2017].

Enllaços externsModifica