La mantega de cacauet és un aliment fet a base de cacauets torrats i molts.[1] En general, a més, se salen, i a vegades s'endolceixen amb sucre.[2]

Mantega de cacauet.

Història modifica

El 1890 George A. Bayle Jr., començà a vendre pasta de cacauet molt com un substitut proteic per a persones sense dents. El 1893, el doctor John Harvey Kellogg s'inventà una varietat primerenca de la mantega de cacauet a Battle Creek (Michigan). Kellogg, juntament amb el seu germà W.K. Kellogg patentà el procés per a fer mantega de cacauet el 1895, tot i que emprava cacauets fets al vapor, no pas torrats.

EL 1922, Joseph L. Rosefield desenvolupà la mantega de cacauet moderna aconseguida a base de moldre més finament, hidrogenar i un sistema per a evitar que l'oli se separés de la pasta. Així s'obtingué una textura cremosa, per contrast amb l'anterior que era més aviat rugosa.

Presentació modifica

En general es menja amb pa, empastifant-la sobre llesques. Als Estats Units és sovint barrejada amb melmelada per formar el típic entrepà de peanut butter and jelly. Als Països Baixos serveix sovint de base per a adherir-hi petites partícules sòlides, siguin de fruita (esp. plàtan) o de xocolata (hagel).

Vegeu també modifica

pasta de sèsam

Nom i curiositats modifica

Encara que en general el producte és conegut com a mantega, en neerlandès s'anomena formatge de cacauet (Pindakaas).

La mantega de cacauet és un esquer millor que el formatge o la carn a l'hora d'atrapar ratolins. No sols perquè aquests animals hi mostrin preferència, sinó perquè la textura enganxifosa de la mantega redueix les possibilitats dels ratolins d'endur-se l'esquer sense ser agafats.

Referències modifica

  1. «The History of Peanut Butter». HUffington Post, 2012 [Consulta: 29 novembre 2017].
  2. «Sugar In Peanut Butter: What Type Of Sugar Are You Eating?». Huffington Post, 2015 [Consulta: 29 novembre 2017].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mantega de cacauet