Manu Chao

músic francoespanyol

José Manuel Chao Ortega (París, 21 de juny de 1961), conegut amb el nom artístic de Manu Chao, és un músic que resideix a Barcelona i canta en francès, castellà, gallec, àrab, anglès i wòlof.[1]

Infotaula de personaManu Chao
Hr-thumb-manu- chao-seeds of freedom.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1961 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, músic, guitarrista, productor discogràfic, cantant, artista de carrer Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePunk (als inicis)
Reggae
Rumba
Fusió
Influències
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVirgin Records Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsMano Negra, Radio Bemba Sound System, Fermin Muguruza i Joan Garriga i Martínez
Família
PareRamón Chao Rego Modifica el valor a Wikidata
GermansAntoine Chao Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmanuchao.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0152050 Facebook: manuchao Twitter: manuchao Youtube: UCzGpxRavGnm6yym4Pt7B2sg Souncloud: manuchao Spotify: 6wH6iStAh4KIaWfuhf0NYM iTunes: 2398554 Last fm: Manu+Chao Musicbrainz: 7570a0dd-5a67-401b-b19a-261eee01a284 Songkick: 226109 Discogs: 30773 Allmusic: mn0000674161 Deezer: 6 Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

És fill de mare basca, Felisa, i de pare gallec, Ramón Chao, un periodista que durant la dictadura de Franco es va veure obligat a exiliar-se amb la seva família a causa de la seva ideologia d'esquerres.[2]

Als inicis de la seva carrera, a París, va ser membre dels grups Hot Pants i Los Carayos, però també va participar en grups com Joint de culasse, Casse-pieds i Kingsnakes, abans d'esdevenir el cantant del grup Mano Negra de 1987 a 1994, fundat juntament amb el seu germà Antoine Chao i el seu cosí Santiago Casariego. Després de la separació del grup el 1994, Manu Chao va emprendre una carrera en solitari.

Després de convertir-se en un dels músics més venedors a nivell mundial del tombant de segle XX, Manu Chao va donar l'esquena a la indústria musical i decidí dona un gir de 180 graus a la seva carrera començant a penjar les cançons noves a la seva pàgina web i a actuar en sales petites i bars de barri en format acústic, sense avisar o camuflat amb un altre nom, a la vegada que segueix donant suport a lluites socials de base.[3]

« Mi libertad, mi compañera, mi libertad, mi soledad. »
— Manu Chao, «Mi libertad»

DiscografiaModifica

Vegeu també: Hot Pants i Mano Negra

Col·laboracionsModifica

  • Negu Gorriak - Gora Herria (1992, Esan Ozenki)
  • Negu Gorriak - Hipokrisiari Stop! Bilbo 93-X-30 (1994, Esan Ozenki)
  • Skank - O Samba Poconé (1996, Sony)
  • Joaquín Sabina - Yo, Mi, Me, Contigo (1996, Bmg/Ariola)
  • Amparanoia - El Poder De Machin (1997, Edel)
  • Anouk - Automatik Kalamity (1997, Virgin)
  • Fermin Muguruza - Brigadistak Sound System (1998, Esan Ozenki)
  • Idir - Identités (1999, Sony)
  • Tonino Carotone - Mondo Difficile (1999, Sony)
  • Amparanoia - Fiesta Furiosa (1999, Edel)
  • Emmaüs Mouvement, (Compilació, 2000)
  • Wagner Pa - Brazuca Matraca (2001)
  • Noir Désir - Des visages des figures (2001) (guitarra al tema «Le vent nous portera»)
  • Zona Bastarda (2002, Organic Records)
  • Les Oreilles Loin du Front (Compilació Ras l'front) - Dans Mon Jardin (2004)
  • Amadou & Mariam - Un dimanche à Bamako (2004, productor)
  • Roy Paci & Aretuska - Toda joia (2006, cors)
  • La Pegatina - Al Carrer! (2007, (guitarra al tema Camareiro)
  • Dubioza Kolektiv - Happy Machine (Red Carpet)

ReferènciesModifica

  1. Cervantes, Xavier. «Manu Chao: “El sistema sembla fort però és fràgil”». Ara, 14-10-2015. [Consulta: 8 agost 2021].
  2. «Manu Chao y Lluis Llach. La esperanza de la utopía». Elkarri.
  3. Marcos, Carlos. «Manu Chao: crónica de la estrella que dio el gran portazo al sistema» (en castellà), 02-04-2020. [Consulta: 8 agost 2021].

BibliografiaModifica