Manuel Arburúa de la Miyar

polític espanyol

Manuel Arburúa de la Miyar (Madrid, 28 de novembre de 1902 - Madrid 17 de desembre de 1981) va ser un polític i economista espanyol.[1]

Infotaula de personaManuel Arburúa de la Miyar
Biografia
Naixement28 novembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 – Alberto Ullastres Calvo →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
18 desembre 1951 – 5 abril 1952
← Juan Antonio Suanzes Fernández
Ministre de Comerç d'Espanya
28 juliol 1951 – 25 febrer 1957
← Juan Antonio Suanzes FernándezAlberto Ullastres Calvo → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMarcelino Oreja Arburúa (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

De família originària d'Etxalar, fill de Manuel Arburúa Dorronsoro i d'Amalia de la Miyar López, va estudiar Economia i el seu primer càrrec professional important fou el de Director de canvis del Banc Exterior d'Espanya i, més tard, Director del Centre de Contractació de Moneda, des de la fundació d'aquest institut en 1931. La Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Madrid, d'on va poder passar-se a la zona nacional.[2]

En la postguerra, Arburúa va ser nomenat Sotssecretari de Comerç, Política Aranzelària i Moneda[3] i, en 1942, Director del Banc Exterior d'Espanya, càrrec que va ocupar fins a ser nomenat per Franco ministre de Comerç en 1951.[4]

En cessar en el ministeri en 1957[5] tornà al Banc Exterior com a President,[6] càrrec que va ostentar fins al 18 de novembre de 1976, quan va passar a ser President d'Honor fins a 1980. Va ser un ministre aperturista que va marcar els primers passos en la liberalització de l'economia espanyola i en l'obertura a un major intercanvi del comerç exterior.[7]

Descendència modifica

Del seu matrimoni amb Pilar Aspiunza Sánchez-Lozano, morta a Madrid en 8 de desembre de 2001, va tenir quatre fills:

Referències modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Antonio Suanzes Fernández
com a Ministre d'Indústria i Comerç
Ministre de Comerç
 

1951- 1957
Succeït per:
Alberto Ullastres Calvo