Manuel Blum

informàtic veneçolà

Manuel Blum (Caracas, 26 d'abril de 1938) és un informàtic veneçolà que va rebre el Premi Turing de 1995 "en reconeixement de les seves contribucions als fonaments de la teoria de la complexitat computacional i la seva aplicació a la criptografia i a la comprovació de programes".[2][3][4][5][6][7][8]

Infotaula de personaManuel Blum
Blum manuel lenore avrim.jpg
Manuel Blum, amb la seva dona Lenore i el seu fill Avrim, a Berkeley el 1973. Tots tres són informàtics destacats
Biografia
Naixement26 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMIT
Conegut perAxiomes de complexitat de Blum
Teorema de l'augment de la velocitat de Blum
Blum Blum Shub
Criptosistema de Blum-Goldwasser
Activitat
Tesi doctoralA Machine-Independent Theory of the Complexity of Recursive Functions (1964)
Director de tesiMarvin Minsky[1]
Camp de treballCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtica
OrganitzacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Carnegie Mellon
Membre de
AlumnesGary Miller i Leonard Adleman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLeonard Adleman
Dana Angluin
C. Eric Bach
William Evans
Peter Gemmell
John Gill, III
Shafi Goldwasser
Mor Harchol-Balter
Diane Hernek
Nicholas Hopper
Russell Impagliazzo
Sampath Kannan
Silvio Micali
Gary Miller
Moni Naor
Rene Peralta
Ronitt Rubinfeld
Steven Rudich
Troy Shahoumian
Jeffrey Shallit
Michael Sipser
Elizabeth Sweedyk
Umesh Vazirani
Vijay Vazirani
Hal Wasserman
Luis von Ahn
Ryan Williams
Ivan da Costa Marques[1]
Família
CònjugeLenore Blum Modifica el valor a Wikidata
ParellaLenore Blum
FillsAvrim Blum
Premis
Premi Turing (1995)

Lloc webcs.cmu.edu/~mblum

EducacióModifica

Blum es va educar al MIT, on es va llicenciar i va obtenir el màster en enginyeria electrònica i informàtica (EECS) els anys 1959 i 1961, respectivament. També s'hi va doctorar en matemàtiques el 1964, supervisat per Marvin Minsky.[1][7]

Carrera acadèmicaModifica

Va treballar de professor d'informàtica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley fins al 1999. El 2002 fou escollit per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.

Actualment ocupa la càtedra d'informàtica Bruce Nelson a la Universitat Carnegie Mellon, on també ensenyen la seva dona, Lenore Blum,[9] i el seu fill, Avrim Blum.

RecercaModifica

Durant els anys 60, va desenvolupar una teoria de la complexitat axiomàtica que era independent de models concrets de màquina. La teoria està basada en el nombre de Gödel i els axiomes de Blum. Encara que la teoria no està basada en cap model de màquina, sí que dóna resultats concrets com el teorema de compressió, el teorema de l'interval, el teorema de l'honestedat, i el teorema de l'augment de velocitat de Blum.

Altres obres seves inclouen un protocol per jugar-se una cosa a cara o creu per telèfon, l'algorisme de la mediana de les medianes (un algorisme de selecció de temps lineal), el generador de nombres pseudoaleatoris Blum Blum Shub, el criptosistema de Blum-Goldwasser, i, el més recent, els CAPTCHAs.[10]

Blum també és conegut per haver estat el director de tesi de molts investigadors destacats. Entre ells hi ha Leonard Adleman (la A de RSA), Shafi Goldwasser, Russell Impagliazzo, Silvio Micali, Gary Miller, Moni Naor, Steven Rudich, Michael Sipser, Ronitt Rubinfeld, Umesh Vazirani, Vijay Vazirani, Luis von Ahn, i Ryan Williams.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Blum
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Manuel Blum al Mathematics Genealogy Project.
  2. ACM Turing Award Citation, retrieved 2010-01-24.
  3. Publicacions de Manuel Blum indexades pel servidor de bibliografia DBLP de la Universitat de Trier]
  4. Llista de publicacions a Microsoft AcademicSearch
  5. Blum, Manuel; Micali, Silvio «How to Generate Cryptographically Strong Sequences of Pseudorandom Bits». SIAM Journal on Computing, 13, 4, 1984, pàg. 850. DOI: 10.1137/0213053.
  6. Blum, M.; Floyd, R. W.; Pratt, V. R.; Rivest, R. L.; Tarjan, R. E. «Time bounds for selection». Journal of Computer and System Sciences, 7, 4, agost 1973, pàg. 448–461. DOI: 10.1016/S0022-0000(73)80033-9.
  7. 7,0 7,1 Blum, Manuel «A Machine-Independent Theory of the Complexity of Recursive Functions». Journal of the ACM, 14, 2, 1967, pàg. 322–336. DOI: 10.1145/321386.321395.
  8. Blum, L.; Blum, M.; Shub, M. «A Simple Unpredictable Pseudo-Random Number Generator». SIAM Journal on Computing, 15, 2, 1986, pàg. 364. DOI: 10.1137/0215025.
  9. Blum, L.; Blum, M. «Toward a mathematical theory of inductive inference». Information and Control, 28, 2, 1975, pàg. 125. DOI: 10.1016/S0019-9958(75)90261-2.
  10. Von Ahn, Luis; Blum, Manuel; Hopper, Nicholas J.; Langford, John (May 2003). "CAPTCHA: Using Hard AI Problems for Security". Proceedings of the International Conference on the Theory and Applications of Cryptographic Techniques (EUROCRYPT 2003).