Obre el menú principal

Manuel Carrasco i Formiguera

polític català

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX.[1] Fou germà dels metges Lluís i Rossend Carrasco i Formiguera.

Infotaula de personaManuel Carrasco i Formiguera
Manuel Carrasco i Formiguera en el Aberri Eguna de 1933, en San Sebastián.jpg
Manuel Carrasco i Formiguera a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià.
Nom original (es) Manuel Carrasco Formiguera
Biografia
Naixement 3 abril 1890
Barcelona
Mort 9 abril 1938 (48 anys)
Burgos
Causa de mort Afusellament
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts republicanes 

9 juliol 1931 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Girona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 1r Conseller de Sanitat i Beneficència 

28 abril 1931 – 29 desembre 1931
← nou càrrecJosep Jové i Surroca →
Dades personals
Religió Catolicisme
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític, jurista i advocat
Partit Unió Democràtica de Catalunya (1932–1938)
Acció Catalana Republicana (1931–1932)
Família
Cònjuge Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa
Fills Rosa Maria Carrasco i Azemar
Raimon Carrasco i Azemar
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Manuel Lleó Rossend Carrasco i Formiguera va néixer al carrer Pelai de Barcelona el 1890, fill de Rossend Carrasco i Castillo, de Villena, i de Magdalena Formiguera i Argenter, de Barcelona.[2] Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. Interessat en la docència posteriorment fou professor d'aquesta matèria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Es casà amb Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa i va tenir vuit fills, entre ells Raimon Carrasco i Azemar i Rosa Maria Carrasco i Azemar.

Acció políticaModifica

De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.

L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripció de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destacà per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.

Condemna a mortModifica

 
Tomba de Manuel Carrasco i Formiguera al Cementiri de Montjuïc

Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre.

Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1938 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937.

L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, malgrat les gestions del Vaticà.[3] Segons diversos autors,[4] l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per l'aviació franquista d'objectius civils (com els que van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).

La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés de Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.[5]

Va estar enterrat al cementiri de l'Església de Sant Genís dels Agudells, Barcelona, fins a l'any 2001, en què les seves despulles es van traslladar al cementiri de Montjuïc.[6]

 
Carrasco i Formiguera anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933)

ReferènciesModifica

  1. «Manuel Carrasco i Formiguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 1869.
  3. Biografia de Manuel Carrasco al web de la Unió de Joves d'UDC
  4. Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, capítol Maig de 1937 - Abril de 1939 a Víctimas de la Guerra Civil (castellà), ISBN 84-8460-333-4, pg. 229, on es cita a Hilari Raguer
  5. "El Congreso acuerda anular el consejo guerra a Carrasco i Formiguera"
  6. Sant Genís dels Agudells

Enllaços externsModifica