Manuel Gasset y Mercader

Manuel Gasset y Mercader (Neuf Chatelle, Landau. França, 28 de febrer de 1814Alzira, Ribera Alta, 13 d'octubre de 1887) fou un militar català, senador i capità general de Catalunya durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1][2]

Infotaula de personaManuel Gasset y Mercader
Biografia
Naixement28 febrer 1814 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Alzira Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
10 abril 1877 – 16 octubre 1887
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
1876 – 1876
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg Capità general de València
1867 – 1868
← Juan de LaraCarlos María de la Torre y Navacerrada →
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
1866 – 1867
← Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y DespuigJuan Manuel de la Pezuela y de Ceballos →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
30 desembre 1864 – 21 desembre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar, senador, capità general de Catalunya i polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarSP-08 Teniente General.svg Tinent General
Premis

Va néixer a França, on els seus pares, el capità gironí Jaume Gasset i Raimunda Mercader, foren duts com a presoners després del setge de Girona. Però quan tornà a Girona el seu pare el va inscriure al llibre de baptismes de la Catedral de Girona, i així és considerat gironí. Ingressà com a cadet a Barcelona i el 1831 marxà a lluitar en la primera guerra carlina, on fou ferit en 1835 i condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran. Ascendí a coronel en 1848 i continuà lluitant en la guerra dels matiners a Vilafranca del Penedès. Vinculat al Partit Moderat, no va donar suport la vicalvarada de 1854, i fou empresonat. Tanmateix, fou alliberat i de 1856 a 1858 fou governador militar de Jaén. De 1858 a 1859 fou Comandant general de Ceuta.[3]

Després va lluitar a la guerra d'Àfrica i destacà a la batalla dels alts de Benzú el 30 de setembre de 1859, raó per la qual el 1875 Alfons XII d'Espanya li concediria el títol de Marquès de Benzú. Arran la intervenció francesa a Mèxic, de 1861 a 1862 fou destinat a la fortificació de San Juan d'Uluá (Veracruz) d'on fou substituït pel general també català Joan Prim i Prats. Un cop a la Península, fou Capità general de Catalunya (1866-1867) i Capità general de València (1867-1868). La reina Isabel II d'Espanya el va nomenat gentilhome de cambra i en 1865 fou escollit senador vitalici.[4]

Quan es va produir la revolució de 1868 fou destituït i apartat dels seus càrrecs, i fou un dels generals que va acompanyar Isabel II al seu exili de París.[5] Va participar activament en la restauració borbònica, raó per la qual el 1875 fou ennoblit per Alfons XII, alhor que en 1877 era nomenat novament senador vitalici.

ReferènciesModifica