Obre el menú principal

Manuel Marchena Gómez

magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya

Manuel Marchena Gómez (Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canàries, 1959) és un jutge espanyol, magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya des de l'any 2007.

Infotaula de personaManuel Marchena Gómez
Biografia
Naixement 1r març 1959 (60 anys)
Las Palmas de Gran Canaria
Formació Universitat de Deusto . dret (–1981)
Universitat de La Laguna . Philosophiæ doctor (–1991)
Activitat
Ocupació Magistrat
Ocupador Tribunal Suprem d'Espanya
Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Tribunal Superior de Justícia de Madrid
Universitat Autònoma de Madrid
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va cursar el Batxillerat en l'Institut General Alonso d'Al-Aaiun (Sàhara Espanyol, província espanyola entre 1958-1976) i en el Col·legi Sant Ignasi de Loiola de Las Palmas de Gran Canaria. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Deusto, Bilbao, l'any 1981, obtenint en l'examen de grau la màxima qualificació, Matrícula d'Honor. Es va doctorar en Dret per la Universitat de La Laguna l'any 1991, amb la tesi "Delimitación constitucional del Ministerio Fiscal",[1] obtenint també la màxima qualificació, apte cum laude.

La seva activitat jurídica l'ha exercida en l'Audiència Territorial de Les Palmes, Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat, Fiscalia del Tribunal Suprem i Sala Segona del Tribunal Suprem. Ha estat professor associat de Dret a les Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i a la Universitat Autònoma de Madrid.

Es troba en possessió de la Creu distingida de Primera Classe de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort, concedida per l'Ordre de 24 de juny de 2002, i no està inscrit en cap associació de juristes.

Activitat professional en les carreres fiscal i judicialModifica

El 1985 va ingressar en la carrera fiscal per oposició, sent nomenat fiscal de l'Audiència Territorial de Las Palmas. En el període 1992-1994 va ser fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat, sent fiscal general de l'Estat Eligio Hernández Gutiérrez. Entre 1994 i 1996 va exercir la seva activitat com a fiscal en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. En 1996 va ser nomenat novament fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat, sent fiscal general de l'Estat Juan Ortíz Úrculo. En aquest lloc es va mantenir amb posterioritat fins a 2003, sent fiscal general de l'Estat Jesús Cardenal Fernández.

L'any 2003 va ser nomenat fiscal cap de la Secretaria Tècnica, sent fiscal general de l'Estat Jesús Cardenal Fernández. Es va convertir així en el fiscal de sala més jove en la història del Ministeri Públic, en portar associada aquella designació la promoció a la primera categoria del Ministeri Fiscal durant el temps d'exercici. Durant els seus deu anys d'estada en la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l'Estat ha participat en la redacció de les circulars, instruccions i consultes que han conformat les línies mestres de l'activitat del Ministeri Públic davant els Tribunals de Justícia.

El 2004, mitjançant Reial Decret 1479/2004, 18 de juliol, va ser nomenat Fiscal del Tribunal Suprem, sent adscrit a la Secció Penal, on romandria fins a 2007.[2]

El 2007 va ser designat pel Consell General del Poder Judicial magistrat del Tribunal Suprem, Sala Penal, sent llavors el magistrat més jove de l'Alt Tribunal, càrrec que exerceix fins a l'actualitat. Durant els anys 2007 i 2008 també va formar part de la Sala del 61, tot coneixent els processos d'il·legalització d'ANV i PCTV.

Ha estat nomenat per acord del Consell de Ministres de 8 de març de 2012, president de la comissió institucional per a l'elaboració d'una proposta de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal.[3]

Durant la seva actual etapa com a magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem li han correspost com a ponent alguns assumptes d'interès mediàtic: l'obtenció fraudulenta de pensions en la Seguretat Social d'Andalusia (Cas Campanar); l'assassinat i abusos sexuals d'una menor per un delinqüent amb antecedents sexuals (Cas Mari Luz); els atacs contra el patrimoni municipal executat per membres de la corporació i altres persones (Cas saqueig de Marbella); la condemna d'un president del Parlament Basc que es va negar a acomplir una resolució del Tribunal Suprem (Cas Atutxa).[4][5][6][7]

En setembre de 2014 va ser nomenat president de la Sala Segona del Tribunal Suprem per onze vots a favor, de la majoria conservadora, el grup català i el president del Suprem Carlos Lesmes. Es va imposar així a l'exfiscal general de l'Estat designat pel govern socialista Cándido Conde Pumpido, que va obtenir el suport dels set vocals socialistes, i al tercer candidat, el conservador Miguel Colmenero, que només va obtenir el suport del vocal proposat pel PNB .[8]

Com a membre de la Sala de Causes Especials, va formar part del Tribunal que va desestimar la querella contra el president del Parlament pel seu suposat enriquiment (Cas Bono), va ser ponent de les diligències obertes contra la presidenta del Tribunal Constitucional per un suposat delicte contra la funció pública per l'assessorament a una advocada.[9] Ha format part de la Sala que va condemnar un jutge de l'Audiència Nacional per vulneració dolosa del dret de defensa (Cas escoltes Garzón), condemna que va ser dictada per unanimitat pels set magistrats que formaven la Sala, sense cap vot particular que dissentís de la procedència de la condemna.[10] Mitjançant resolució de novembre de 2012, el Tribunal Constitucional, també per unanimitat, va inadmetre a tràmit la demanda de l'exjutge contra la seva condemna. El rebuig va ser fonamentat "donada la manifesta inexistència de violació pel Suprem d'un dret constitucional tutelable en empara".[11] Així mateix va ser nomenat magistrat-instructor del procés penal obert per investigar els cobraments rebuts per un jutge de l'Audiència Nacional durant la seva estada a Nova York (Cas cobraments a Nova York, Garzón). La resolució per la qual es va acordar l'arxiu per prescripció va ser confirmada per unanimitat per la Sala del Tribunal Suprem designada per conèixer del recurs d'apel·lació interposat per l'acusació popular.[12] L'experiodista d'El País especialitzat en Tribunals Paco Yoldi i que va seguir el cas va assenyalar que Marchena va aprofitar l'arxivament del cas per prescripció per "arrossegar l'honorabilitat de Garzón pel fang" .[13] L'exfiscal Anticorrupció el va qualificar d'«ignorant» i el va acusar de "mala fe" i "persecució sistemàtica" contra Garzón .[14] Els seus detractors sostenen que la possible falta d'imparcialitat de Marchena en allò relacionat amb Garzón és part fonamental dels recursos presentats per Garzón davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.[15]

Activitat acadèmicaModifica

Des de l'any 1986 ha desenvolupat una continuada activitat acadèmica.

Professor associat de Dret. Entre 1986 i 1992 va ser professor associat de Dret Penal en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat de Las Palmas. Entre 1993 i 2012 acompliment les funcions de professor associat de Dret Processal de la Universitat Autònoma de Madrid. En relació amb la formació postgraduada, ha participat en nombrosos cursos de doctorat en la Facultats de Dret de la Universitat de Las Palmas i la Universitat Autònoma de Madrid. Així mateix ha format part de diversos tribunals de tesis doctorals en les Facultats de Dret de les Universitats de Cadis, Cantàbria, Santiago de Compostel·la, Toledo i Universitat Alfons X El Savi, a Madrid.

Professor de màsters. Ha participat com a professor en la impartició de diversos màsters tals com: I i II Màster en Dret de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (Institut d'Informàtica Jurídica de la Universidad Pontificia de Comillas, Madrid, ICADE); Màster en Dret i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Universitat Ramon Llull, Barcelona); Màster de Dret Penal Pràctic (Institut Schola Iuris, Madrid); Màster Universitari de Medicina d'Urgències, mòdul “Les urgències i la legislació espanyola” (Universitat de la Laguna, Tenerife); Màster de Dret Penal Econòmic (Universidad Rey Juan Carlos, Madrid); Màster de Noves Tecnologies (Universidad Autónoma de Madrid).

Tribunals d'oposicions. Ha format part del tribunal d'oposicions per a ingrés en la carrera fiscal (1994); del tribunal d'oposicions per a ingrés en la carrera judicial amb categoria de magistrat pel quart torn de juristes de reconegut prestigi, Ordre Jurisdiccional Penal (2000 i 2001); així com del tribunal qualificador de les proves selectives per a la provisió de places de magistrat especialista de l'Ordre Jurisdiccional Penal (2002).

Ponències i taules rodones en cursos i congressos. Ha participat com a ponent i com a membre de taules rodones en nombrosos cursos i congressos, nacionals i estrangers, destacant: Il Pubblico Ministero in Itàlia i nei principali paesi europei. Ponència: "Il Pubblico Ministero nell`ordinamento spagnolo", organitzat pel Centre Mediterrani di Promozione Culturale i di Studi Giuridici Economici i Sociali (Palerm, Itàlia, 1992); Col·loqui Internacional sobre l'enfortiment i tendències de la Institució del Ministeri Públic a la llum del Dret Comparat. Ponència: "El Ministeri Públic Fiscal d'Espanya", organitzat per la Barra Mexicana i l'Acadèmia Mexicana de Ciències Penals, Institut de Prevenció del Delicte i Recerca Penitenciària (Mèxic DF, 1994); Ponent designat per les Corts Supremes de Justícia de Centreamèrica i República Dominicana, el Consell General del Poder Judicial i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Curs de la IX Escola Judicial per a Centreamèrica i el Carib “Juan Carlos I”, organitzat pel Centre de Formació de la Cooperació Espanyola. Tema: “La reforma del procés penal. Els sistemes processals penals” ([Col·legi Companyia de Jesús (Antiga Guatemala)|Antiga], Guatemala, 2005); Cicle de conferències celebrat en la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universidad de San Carlos de Guatemala. Ponència: “Els sistemes processals” (Guatemala, 2005).

Participació en programes internacionals de formació de jutges i fiscals. Ha col·laborat en diversos programes internacionals de formació de juristes: Pasantía de fiscals i defensors públics de Costa Rica, en l'àmbit de col·laboració del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, Consell General del Poder Judicial i Agència de Cooperació Espanyola, assumint la ponència: "Ministeri Fiscal: aspectes orgànics i d'actuació” (1997); Projecte de Cooperació internacional organitzat pel Consell General del Poder Judicial i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional dirigit a jutges i magistrats d'Hondures, sobre "Preconstitución de proves durant la instrucció. Rellevància del compliment de les garanties en l'activitat probatòria" (1997); Projecte de Cooperació internacional organitzat pel Consell General del Poder Judicial i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional dirigit a Jutges i Magistrats d'Hondures, que va tenir com a objecte l'estudi i debat de "El Ministeri Públic", i l'anàlisi i estudi de "Les accions penals i civils" (1997); Projecte de cooperació internacional organitzat pel Consell General del Poder Judicial i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional dirigit a Jutges i Magistrats del Perú, sobre el "Ministerio Público" (1997); Projecte de Cooperació internacional organitzat pel Consell General del Poder Judicial i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional dirigit a Jutges i Magistrats del Perú, sobre la "Suspensió condicional de la persecució penal. Principi d'oportunitat" (1997); Projecte bilateral de cooperació internacional subscrit entre la Cort Suprema de Justícia d'El Salvador i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, dirigit a Jutges de Pau d'El Salvador (1998); Projecte de Cooperació internacional organitzat pel Consell General del Poder Judicial i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional dirigit a Jutges i Magistrats del Perú, que va tenir com a objecte l'estudi de "El dret de defensa i la prohibició d'indefensió" (1998). Així mateix va ser col·laborador de la Pasantía de Fiscals Peruans, en el marc de la col·laboració desenvolupada entre el Consell General del Poder Judicial d'Espanya i el Consell de Coordinació Judicial de Perú, sobre el tema "El Ministeri Fiscal en la Constitució Espanyola. L'Estatut del Ministeri Fiscal, celebrat a Madrid (1998) i Expert designat al Programa de Cooperació Legal i Judicial de la Comissió Europea amb la República Popular Xina, impartint el curs “Procediments Criminals a Europa”, a Madrid (2001).

PublicacionsModifica

És autor d'un centenar de publicacions en revistes, llibres, obres col·lectives, pròlegs i recensions d'obres d'altres autors.

Premis i reconeixementsModifica

Guanyador del XX Premi La Llei d'Articles Doctrinals, convocat per Editorial La Ley, any 2006, concedit al treball: “Dimensió Jurídic Penal del Correu electrònic” i guanyador del Premi d'Estudis Jurídics "Fòrum Canari", convocat per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Las Palmas, Segon Certamen, maig de 1987. Concedit al treball "Consideracions sistemàtiques entorn de la Llei del Parlament de Canàries 1/1985 reguladora del diputat del comú".

ReferènciesModifica

  1. «Dades de la tesi doctoral a la base de dades Teseo». [Consulta: 6 març 2019].
  2. BOE 19 de junio de 2004. http://www.boe.es/boe/dias/2004/06/19/pdfs/A22488-22488.pdf
  3. BOE 13 de marzo de 2012. http://www.boe.es/boe/dias/2012/03/13/pdfs/BOE-A-2012-3570.pdf
  4. El Mundo, 27/07/12. El Tribunal Supremo confirma la condena de un año y 11 meses a María José Campanario. http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/20/andalucia/1342774691.html
  5. El Mundo, 25/11/12. El Tribunal Supremo estima que la condena a los hermanos Del Valle debió ser más alta. http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/24/andalucia/1322148647.html
  6. El País, 11/02/10. El Tribunal Supremo confirma la sentencia del 'caso Saqueo' de Marbella. http://elpais.com/elpais/2010/02/11/actualidad/1265879825_850215.html
  7. El Mundo, 21/01/08. El proceso contra Atutxa. http://www.elmundo.es/elmundo/2005/10/26/espana/1130355076.html
  8. País, Ediciones El «El conservador Manuel Marchena, nuevo presidente de la Sala Penal del Supremo» (en es). , 30-09-2014 [Consulta: 11 octubre 2016].
  9. El País, 29/03/11. El Supremo archiva las querellas contra Bono. http://elpais.com/elpais/2011/03/29/actualidad/1301386641_850215.html.
  10. El Mundo, 09/02/12. El Supremo condena a Garzón por las escuchas ilegales de 'Gürtel'. http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/09/espana/1328779576.html
  11. Falta indicar la publicació .
  12. El Mundo, 28/02/12. El TS admite que Garzón investigó delitos prescritos y amnistiados pero le absuelve. http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/27/espana/1330339458.html
  13. Error en el títol o la url.«».
  14. País, Ediciones El «"Varela no investigó la Operación Nécora y Marchena es un ignorante"» (en es). , 14-02-2012 [Consulta: 11 octubre 2016].
  15. País, Ediciones El «Garzón plantea a Estrasburgo que no tuvo “un juicio justo”» (en es). , 26-05-2013 [Consulta: 11 octubre 2016].