Obre el menú principal

Manuel Martín Ferrand (La Corunya, 11 de desembre de 1940Madrid, 30 d'agost de 2013) va ser un periodista espanyol.

Infotaula de personaManuel Martín Ferrand
Biografia
Naixement 11 desembre 1940
la Corunya
Mort 30 agost 2013 (72 anys)
Activitat
Ocupació Periodista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Diplomat en periodisme amb el número u de la seva promoció,[1] els seus inicis professionals van ser en la premsa escrita, i va debutar a El Diario de Cádiz.[2] Posteriorment va escriure durant un període curt de temps al diari Pueblo i més endavant va passar al món de la ràdio col·laborant a Radio Popular de Madrid.

En 1960 va ingressar a Televisió Espanyola com a redactor dels serveis informatius. Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta, presenta i dirigeix nombrosos programes en la cadena pública com a Imágenes para saber (1966), Nosotros amb Alfredo Amestoy (1968), Con acento (1968), Siempre en domingo (1971), 24 horas (1971-1972), Sábado Cine (1976-1977) i Hora 15 (1977-1979).

Paral·lelament va treballar en la Cadena SER, emissora en la qual va participar en la creació de Matinal SER (1964), Hora 25, històric programa informatiu de la ràdio espanyola del qual va ser el seu primer director en 1972, Hora 13, Hora 20, La Respuesta i uns altres més.

Va dirigir dos periòdics: Diario de Barcelona (1973 - 1974) i Nuevo Diario (1975 - 1976). Va fundar una empresa d'assessoria en mitjans i documentació d'actualitat. Va col·laborar en el Grup Zeta com a assessor del president, Antonio Asensio i com a articulista en El Periódico, la revista mensual Bazar i el setmanari Interviú.

Després d'abandonar televisió, en 1981 es va incorporar a la Cadena Ser i un any més tard va fundar la cadena Antena 3 Radio, de la qual es va convertir en director general i conseller d'administració i que en pocs anys aconsegueix el lideratge d'audiència.

En 1989 va ser nomenat director general de Antena 3 Televisión i va romandre al capdavant de tots dos mitjans fins a la seva dimissió al juliol de 1992 quan el grup accionarial majoritari de l'empresari Javier Godó va vendre la seva participació de Prisa.

En els següents anys va passar a col·laborar amb la Cadena COPE, en el programa La linterna i després a La Mañana de Cope, fins a 2002 quan va abandonar l'emissora.

Després va escriure una columna diària a Estrella Digital (fins a 2009) i a ABC (des de 1996 fins a poques setmanes abans de la seva defunció). Des de 2002 va col·laborar en el programa Protagonistas primer a Onda Cero i després a Punto Radio i des de 2010 va ser columnista del diari Republica.com.

El 30 d'agost de 2013 va morir en la Clínica de la Concepció de Madrid, als 72 anys d'edat.[3]

Llibres publicatsModifica

  • Los heterodoxos, Madrid, Gondel, 1979.
  • Con España a cuestas. Selecció de 218 articles publicats a Diario 16, Las Rozas, Eilea, 1995.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Cacho, Jesús. El negocio de la libertad, Madrid, Foca Ediciones, 199, p 429.
  • España 1976. Periodistas en rebeldía, Bilbao, Comunicación Literaria de Autores, 1976, p 69 y 70.
  • Fontes, Ignacio. La tinta mancha. Una crítica social de la Prensa y de los periodistas, Madrid, Editorial Fundamentos, p 27, 32, 45, 54, 81, 83, 95, 97, 104, 105, 107, 146, 210, 219, 227, 229 y 243.
  • López de Zuazo, Antonio. Catálogo de periodistas españoles del siglo XX, Madrid, Universidad Complutense, Facultad de Ciencias de la Información, 1981.
  • Miró, Santiago. Zeta, el imperio del Zorro. Los escándalos internos de un grupo escandaloso, Madrid, Vosa, 1977, p 16, 21, 35, 80, 111, 113, 116, 158, 248, 303-308, 312, 318, 319, 322 y 376.
  • Muñoz, Javier. Prensa y franquismo. 'Nuevo Diario': un ejemplo de la escasa apertura de la Ley Fraga. Revista Latina de Comunicación Social, nº 20. En: http://www.ull.es/publicaciones/latina/a1999eag/56nd.htm
  • Munsó Cabús, Juan. 40 años de Radio 1940-1980, Barcelona, Ediciones Picazo, 1980, p 177, 196, 263, 265-6, 301 y 304.
  • Rogado, Basilio. Negocios del corazón. La trastienda de las exclusivas de los famosos, Madrid, Ediciones Temas de hoy, 1995, p 115.
  • Seoane, María Cruz y Sueiro, Susana. Una historia de El País y del Grupo Prisa, Barcelona, Random House Mondadori, 2004, p 45, 49, 73, 270, 466, 467 y 502.
  • Suspensión Nuevo Diario, Madrid, Gráficas Alonso, 1976.
  • Vázquez Montalbán, Manuel. El libro gris de televisión española, Barcelona, Ediciones 99, 1973, p 39.
  • Vázquez Montalbán, Manuel. Mis almuerzos con gente inquietante, Barcelona, Editorial Planeta, 1984 p 60.
  • Yale, Un reportero a la pata coja, Barcelona, Editorial Planeta, 1980, p 39, 59, 223, 224 y 234.

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Manuel Martín Ferrand