Manuel Orozco y Berra
Manuel Orozco y Berra va néixer a Ciutat de Mèxic, el 8 de juny de 1816 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de gener de 1881. Va ser deixeble de José Fernando Ramírez i Joaquín García Icazbalceta i juntament amb ells, és considerat un dels historiadors més importants de Mèxic del segle xix.[1] Fou membre de l'Academia Mexicana de la Lengua.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juny 1816 Ciutat de Mèxic |
| Mort | 27 gener 1881 (64 anys) Ciutat de Mèxic |
 Diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Mexicana |
| Es coneix per | Membre fundador de l'Academia Mexicana de la Lengua |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Membre de | |
Vida política modifica
En 1844 va pronunciar el discurs al·lusiu a la Independència, publicant diversos articles polítics i literaris. Tres anys més tard va obtenir el títol d'advocat en el Seminari Palafoxià de Puebla. En 1850 va ser nomenat director de l'Arxiu General de la Nació. De 1855 a 1857 es va exercir com a oficial major del Ministeri de Foment durant el govern d'Ignacio Comonfort.[3]
En 1863 el president Benito Juárez el va designar ministre de la Suprema Cort de Justícia de la Nació. Entre 1864 i 1867 es va exercir com a director del Museu Nacional durant el govern de Maximilià I de Mèxic, per aquest motiu, va ser jutjat com a traïdor a la pàtria i sentenciat a la presó.
Vida literària modifica
En 1867 es va publicar la seva obra Geografía de las lenguas y carta etnográfica de México. L'11 de setembre de 1875 Orozco y Berra fou membre fundador de l'Academia Mexicana de la Lengua, ocupà la cadira XIII.[3] Va ser membre de nombre de la Societat d'Història Natural i membre honorari de la Societat Minera. Va ser membre corresponent de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia. Així mateix, va ser membre de la Societat Arqueològica de Santiago de Xile, de la Societat Geogràfica de Roma, de la Societat Arqueològica de París i del Congrés Internacional d'Americanistes.[4]
Entre 1880 i 1881 es va publicar en quatre volums la seva obra mestra Historia antigua y de la Conquista de México. Orozco y Berra fou pioner de la historiografia mexicana i president de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística. Va morir en la ciutat de Mèxic el 27 de gener de 1881.
Obres modifica
- Va dirigir i va dur a terme el Diccionario Universal de Historia y Geografía (1853-1856), en deu volums.
Endemés:
- Materiales para una cartografía mexicana
- Apuntes para la historia de la geografía en México
- Memoria para la carta hidrográfica del Valle de México
- Memoria para el plano de la Ciudad de México
- Historia de la geografía en México
- Geografía de las lenguas y carta etnográfica de México.[5]
- Conquistadores de México
- Estudios y Cronología mexicana
- Historia antigua y de la Conquista de México
- Historia de la dominación española en México
Referències modifica
- ↑ Orozco y Berra, 2006; p.7-9
- ↑ «Esbozo histórico de la Academia Mexicana de la Lengua». Arxivat de l'original el 2009-11-26. [Consulta: 13 novembre 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Orozco y Berra, 2006; p.59
- ↑ Orozco y Berra, 1880; 3
- ↑ Geografía de las lenguas y carta etnográfica de México
Bibliografia modifica
- Orozco y Berra, Manuel (2006) Los conquistadores de México, prólogo de Ernesto de la Torre Villar, México, ed. Universidad Nacional Autónoma de México, ISBN 970-32-3737-1
- Orozco y Berra, Manuel Memoria para el plano de la ciudad de México: Formada de Orden del Ministerio de Fomento, Impr. de S. White, 1867. texto en la web
- Orozco y Berra, Manuel Memoria para la carta hidrográfica del Valle de México formada por acuerdo de la sociedad mexicana de geografía y estadística, Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística, 1864, 185 pp. texto en la web
- Orozco y Berra, Manuel. Historia antigua y de la conquista de México. México: Tipografía de Gonzalo A. Esteva, 1880.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Orozco y Berra |