Manuel Pérez Gómez

Manuel Pérez Gómez (Madrid, 20 de març de 1899 - Madrid, 29 de juny de 1987) va ser un sindicalista, esperantista i socialista espanyol.

Infotaula de personaManuel Pérez Gómez
Biografia
Naixement20 març 1899 modifica
Madrid modifica
Mort29 juny 1987 modifica (88 anys)
Activitat
OcupacióSindicalista i esperantista modifica

Cambrer de professió, va aprendre esperanto de ben jove.[1] El seu professor va ser Julio Mangada, llavors capità d'infanteria, tot i que arribaria a ser general de l'exèrcit republicà durant la guerra civil i una de les persones claus de l'esperantisme espanyol d'aquesta època.[2] Es va interessar per l'anarquisme i va formar part del grup "Los intransigentes".[1] Va col·laborar amb diverses publicacions obreres, com Heraldo (Madrid), Las Barriadas, (Madrid), Justicia (Barcelona) o La Raza Ibera (Alacant). Va ser membre de diverses organitzacions lligades al sindicat UGT, com l'Agrupació General de Cambrers o el Sindicat d'Hostaleria, i director dels seus diaris oficials, Solidaridad i Federación, respectívament.[3] També va ser vocal obrer del Tribunal Paritari i del Jurat Mixt d'Hostaleria. Durant la guerra civil va ser mobilitzat i destinat al front de Guadalajara.

A l'acabar la guerra va estar a la presó. Va sortir en llibertat el 1941 i va militar al socialisme clandestí. Com la resta de partits polítics, el PSOE havia estat il·legalitzat i els seus béns confiscats. Manuel Pérez Gómez va formar part de la tercera comissió executiva del PSOE a l'interior, presidida per Miguel Ángel Martínez Díaz; i també de la quarta, presidida per Federico López Zubizarreta.[4] També va representar a la Federació d'Hostaleria al Comitè Nacional de la UGT.

El 1948 va ser detingut durant la batuda que va desarticular la quarta comissió executiva del PSOE.[1] El govern de Franco l'arribaria a arrestar fins a sis comissions executives, fet que va provocar que la comissió executiva del partit es traslladés a Tolosa de Llenguadoc.[4] Manuel Pérez Gómez va ser condemnat a 18 anys de presó i va passar per les presons d'Ocaña, Sant Miquel dels Reis-València, Albacete, Hospital de la Presó Escola de Madrid-Yeserías i Alcázar de San Juan (Ciudad Real).[1] Va sortir en llibertat condicional el 1953, militant sempre al PSOE, a la UGT i, des del restabliment de la democràcia, també a l'AS de Moncloa (Madrid).

ObresModifica

  • Más fuerte que la amistad. Colección La Novela Idea, Barcelona, 1924

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Biografia de Manuel Pérez Gómez» (en castellà). Diccionario biográfico del socialismo español. Fundació Pablo Iglesias. [Consulta: 3 novembre 2014].
  2. Marco Botella, Antonio. Analoj de la Esperanta movado en Hispanujo (en esperanto). 2a ed.. Saragossa, 1988. 
  3. Javier Aisa i Víctor Manuel Arbeloa: Historia de la UGT, Editorial Zero, Madrid, 1975.
  4. 4,0 4,1 «El periodo del PSOE en la clandestinidad (1939-1977)». Plana web oficial del PSOE [Consulta: 3 de novembre de 2014].