Obre el menú principal

Manuel Pallarès i Grau (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 6 de març de 1876Barcelona, 1974) fou un pintor d'estil acadèmic i independent, i el millor amic de joventut de Picasso. Estudià dibuix a Tortosa i pintura a la Llotja de Barcelona, on el 1895 conegué a Picasso. Va ser auxiliar de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a Llotja.

Infotaula de personaManuel Pallarès i Grau
Biografia
Naixement 6 març 1876
Mort 1974 (97/98 anys)
Activitat
Ocupació Pintor
Modifica les dades a Wikidata

Era el tercer fill d'una família de quatre germans: Josep, Carme, més grans, i un de més petit Salvador. El seu pare el volia al seu servei per a les feines de casa, sobretot les administratives. Els Pallarès tenien algunes terres i un molí on elaboraven l'oli, de primeríssima qualitat en aquella comarca. Manuel Pallarès, a qui agradava, sobretot, de caçar, aprengué ben d'hora les feines del camp i era un xicot fortíssim. Ell mateix recorda que es carregava a les espatlles sacs de cent quilos. Però Manuel mostrà, de molt jovenet, a l'escola mateix, una gran afició al dibuix, i fou així com gràcies a la seva tenacitat, ajudat per la seva mare i encoratjat per alguns amics de la família, el seu pare es decidí –o es resignà—a dur-lo a estudiar dibuix i escultura a Tortosa, amb el mestre Cerveto.[1]

Trasllat a BarcelonaModifica

Però com que ell demostrava predilecció per la pintura, el seu pare el traslladà a Barcelona, on durant dos anys, assistí als cursos del Circulo Artístico (una mena d'acadèmia lliure) del mestre Luis Franco, situat al carrer de Balmes; cursos que seguia simultàniament amb els de Llotja. Durant els seus tres primers anys d'estada a Barcelona, Manuel Pallarès s'hostatjava en una pensió de la plaça Letamendi, regentada per una tia seva. En un pis de la mateixa casa conegué la que un dia, molts anys més tard, havia de ser la seva muller. Però aquells amors incipients es veieren contrariats per la seva tia, i això fou la causa que Manuel Pallarès anés a raure en una pensió del carrer d'Escudellers. Som al temps de la pàtria potestat és fortíssima, i el pare de Manuel Pallarès, imbuït per la tia d'aquest, que li escriví que el seu fill perdia el temps a Barcelona a causa <d'una senyoreta> (la tia, com sol passar en aquests casos, tenia una candidata de la seva elecció), l'amenaçà d'endur-se'l de nou a Horta si continuava aquelles relacions.

En iniciar-se l'any escolar 1895-96, que és quan Picasso i Pallarès es conegueren. En sortir de la classe d'anatomia pictòrica, Picasso i Pallarès es trobaven en la classe de dibuix de nit, de la qual era professor Vicent Climent, i d'aquesta Escola sortiren amics per sempre. Els matins Pallarès assistia a la classe de composició i pintura natural el mestre Antonio Caba.

Entrada en la família RuizModifica

Picasso, presentava Pallarès als seus pares i a la seva germaneta. Manuel Pallarès entrava, així, a formar part, gairebé, de la família Ruiz. Dos factors hi ajudaven: el fet que Manuel Pallarès visqués en una pensió, lluny dels seus, i el fet d'ésser força més gran i, per tant, amb uns bagatges i una experiència de la vida que podien servir, com les d'un germà major, a Picasso. I això fou, en efecte. També pogué influir en la rapidesa i intensitat d'aquella relació la situació psicològica en la qual es trobava Manuel Pallarès. Una gran amistat mai no substitueix ni suplanta un gran amor, però en pot ésser un pal·liatiu eficaç.

Aquesta amistat cristal·litzarà, artísticament, en dos dibuixos i un retrat a l'oli. Aquest retrat a l'oli de Manuel Pallarès vist de perfil és, segurament, una de les primeres coses realitzades per Picasso a Barcelona.

La forta relació d'amistat es va mantenir fins al final dels seus dies, inclús quan ambdós eren ancians Manuel Pallarès acompanyat del seu fill, passava algunes setmanes l'any en la casa de Picasso malgrat les supersticions i rareses d'aquest, doncs no volia albergar a cap vell a ca seva, encara que fos el seu millor i més antic amic. Un ancià simbolitza la decadència, la malaltia, la mort, que Picasso volia refusar a tota costa. Li feia pànic que Pallarès pogués morir-se de sobte en Notre-Dame-de-Vie.

Notes i referènciesModifica

  1. Sobre la nissaga dels Cerveto vegeu l'article Cerveto de wiki Ilercavònia.