Manuel Pavía y Lacy

Manuel Pavía y Lacy (Granada, 6 de juliol de 1814 - Madrid, 22 d'octubre de 1896) va ser un general espanyol i primer marquès de Novaliches.

Infotaula de personaManuel Pavía y Lacy
El marqués de Novaliches con el manto de la Real y Militar Orden de San Fernando.jpg
El marquès de Novaliches amb el mantell de la Real i Militar Orde de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Manuel Pavía y Lacy, 1st Marquis of Novaliches Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1814 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Guerra
28 de gener de 1847 – 28 de març de 1847
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de Catalunya
1845 – 1847

1847 – 1848

1868 – 1868
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Governador de Filipines
2 de febrer de 1854 – 28 d'octubre de 1854
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatFlag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Branca militarEmblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar4ej.png General de Divisió
ConflictePrimera Guerra Carlina
Premis

BiografiaModifica

Va estudiar en col·legi Jesuïta de València fins que va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. En 1833 va aconseguir el grau de lloctinent en la guàrdia de la reina Isabel II, i durant la Primera Guerra Carlina va passar a ser general de divisió, amb tan sols 26 anys. El Partit Moderat li va nomenar ministre de Guerra en 1847, sent enviat a Catalunya, on els seus esforços per contenir la rebel·lió carlista no van tenir èxit. Va ser nomenat senador en 1845[1] i marquès en 1848.

Va ser enviat a Manila en 1852 com a capità general de les Filipines. A l'abril de 1854 va aixafar una insurrecció i va realitzar diverses reformes útils. En la seva tornada a Espanya, es va casar amb la comtessa de Santa Isabel i va comandar les reserves peninsulars durant la Guerra d'Àfrica. Va rebutjar la cartera de ministre de Guerra en dues ocasions. Aquesta li havia estat oferta pels mariscals O'Donnell i Narváez. Després de rebutjar la cartera de guerra, va formar un gabinet de moderats en 1864 que tan sols va durar uns dies. Es va oferir para aixafa la insurrecció a Madrid del 22 de juny de 1866 i quan la revolució va esclatar al setembre de 1868, va acceptar el comandament de les tropes de la reina Isabel. Va ser derrotat pel mariscal Serrano en la batalla del Pont d'Alcolea del 28 de setembre de 1868,[2] en la qual va ser ferit en la cara, quedant totalment desfigurat. Es va apartar durant La Gloriosa. La Restauració va fer al marquès de Novaliches senador, i el nou rei li va atorgar el toisó d'or.

Va morir a Madrid el dia 22 d'octubre de 1896.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Pavía y Lacy



Càrrecs públics
Precedit per:
José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán
Ministre de la Guerra
 

(gener-març) 1847
Succeït per:
Marcelino Oraá Lecumberri
Precedit per:
Ramón Montero Blandino
Governador de Filipines
 

(febrer-octubre) 1854
Succeït per:
Ramón Montero Blandino
Precedit per:
Manuel Bretón del Río
Manuel Gutiérrez de la Concha
Juan Manuel de la Pezuela
Capità general de Catalunya
 

1845-1847
1847-1848
1868
Succeït per:
Manuel Gutiérrez de la Concha
Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
Joaquim de Bassols