Manuel Ribas i Piera

arquitecte català

Manuel Ribas i Piera (Barcelona 19252013)[1] era un arquitecte català, fill de Josep Maria Ribas i Casas.

Infotaula de personaManuel Ribas i Piera
Manuel Ribas.jpg
Manuel Ribas rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2001)
Biografia
Naixement1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2013 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte i urbanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGrup R
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Premis

Es llicencià en arquitectura i dret a la Universitat de Barcelona. Influït inicialment pels seus professors (Eusebi Bona, Adolf Florensa, Josep Francesc Ràfols, J. Margarit) i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Alberto Sartoris i Bruno Benedetto Zevi. A partir del 1952 formà part del Grup R.

La seva obra com a arquitecte es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que s'inicià en uns cursos d'estiu a Brussel·les amb Gaston Bardet. En el terreny públic va participar en el Pla Provincial de Barcelona (1959-1963) i en l'esquema director de l'àrea metropolitana (1963-68); en el terreny privat, amb la planificació dels plans generals d'ordenació urbana de Palma (1968-1970) i de Múrcia (1973-1976). Des del 1956 era professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on fou catedràtic d'urbanisme del 1965 al 1990. Des del 1978 també era membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Va escriure els llibres Jardins de Catalunya (1991), N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial i Barcelona i la Catalunya-ciutat (2004). El 1992 va rebre la Medalla de Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el 2001 la Creu de Sant Jordi

ObresModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica