Manuel Robles Aranguiz

polític espanyol

Manuel Robles Aranguiz (Begoña, Bilbao, 1884 - Beskoitze, Lapurdi, 1982) fou un sindicalista i polític basc. Tipògraf de professió, fou un dels fundadors del sindicat nacionalista basc ELA-STV el 1911 i del que en fou secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va afiliar al PNB i treballà al diari Euzkadi. Es va haver d'exiliar a Argentina i a Tarbes durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924-1927 i va donar suport la fracció Aberri del partit, dirigida per Eli de Gallastegui.

Infotaula de personaManuel Robles Aranguiz
Biografia
Naixement25 agost 1884 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1982 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Beskoitze (França) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
24 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Biscaia (capital)
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936
Circumscripció electoral: Biscaia (capital)
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
9 octubre 1931 – 9 octubre 1933
← José Antonio Aguirre i Lecube
Circumscripció electoral: Biscaia (província)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, sindicalista i tipògraf Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsEstitxu
Irkus Robles-Arangiz
Iker Robles-Arangiz
Ugutz Robles-Arangiz
Alatz Robles-Arangiz Modifica el valor a Wikidata

Fou elegit diputat pel Partit Nacionalista Basc a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936. En esclatar la guerra civil espanyola es mantingué del costat dels republicans, i juntament amb Manuel de Irujo fou un dels artífex que el PNB es mantingués fidel al govern republicà. El 1938 hagué d'exiliar-se a Iparralde, on fundà el Comité de Ayuda a los Vascos i durant la Segona Guerra Mundial col·laboraria amb Xarxa "Alsace-Lorraine" de la Resistència francesa, raó per la qual fou condecorat per Charles de Gaulle. El 1952 tornà clandestinament a Bilbao per a reorganitzar el sindicat, però el 1953 fou detingut i empresonat a Martutene. Fou alliberat poc després per pressions internacionals i el 1960 torna a Iparralde. En el III Congrés d'ELA-STV, celebrat a Eibar el 30 i 31 d'octubre de 1976 fou escollit per a ocupar la Presidència, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Enllaços externsModifica