Manuel Vilar i Roca
Manuel Vilar i Roca (Barcelona, 1812 - Ciutat de Mèxic, novembre de 1860) fou un escultor romàntic català. Estudià a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny.[1] El 1833 viatjà a Roma i s'hi va estar fins a 1845. Hi va estudiar amb Antoni Solà[2] i Pietro Tenerani, al taller del qual treballà, i rebé consells de Bertel Thorvaldsen. Amb Lluís Vermell (1814-1881) hi va freqüentar l'acadèmia nocturna Demachinaro.[3] A la darreria dels anys trenta del segle xix va adherir a un moviment artístic que va popularitzar un estil medievalitzant.[4] El 1845 va emigrar quan va ser contractat com a director de l’Acadèmia de Sant Carles de Mèxic. Junts amb el pintor Pelegrí Clavé (1811-1880) hi va renovar els estudis oficials d'art.[5] Hi va enriquir la col·lecció del museu de l'acadèmia de còpies d'escultures en guix.[6]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | novembre 1812  Barcelona | ||
| Mort | 1860 (47/48 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, escultor | ||
| Professors | Pietro Tenerani | ||
Emmarcat a l'escola artística dels Natzarens. Destacà al gènere del retrat: Moctezuma, La Malinche, Iturbide, Tlahuicole el cabdill tlaxcalteca (1851),[7] Colom. Altres obres són: Jasó robant el velló d'or (1836, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi),[5] Leto i els camperols (1838, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), Deianira i el centaure Neso, El judici de Daniel a Babilònia, Discòbol, Un infant jugant amb un cigne i Una noia voltada de gossos.
Referències
modifica- ↑ «Manuel Vilar i Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gras Valero, Aragonès Riu i Cristina Rodríguez-Samaniego, 2018, Rafael de Rafael i Vilà: un Natzaré català a les Amèriques.
- ↑ Yeguas Gassó, Joan «Més fragments d'art bellpugenc (del segle XV al XX)». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 26, 2013, pàg. 82. ISSN: 2013-9454.
- ↑ Salvadó Montoriol, Joan «Flocel Sabaté (coord.): L’edat mitjana. Món real i espai imaginat (ressenya)». Recerques: història, economia, cultura, 2013, pàg. 204.
- ↑ 5,0 5,1 «Jàson robant el velló d’or». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ Gras Valero, Aragonès Riu i Cristina Rodríguez-Samaniego, 2018, Apunts sobre l'escultor Frederic Homdedeu i Bonet.
- ↑ «Manuel Vilar i Roca escolpeix Tlahuicole». A: Cronologia dels Països Catalans i del món. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Bibliografia
modifica- Irene Gras Valero; Núria Aragonès Riu; Cristina Rodríguez-Samaniego. Catalunya-Amèrica. L’art entre el viatge i l’exili: Cataluña-América. Arte entre el viaje y el exilio. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018. ISBN 978-84-9168-091-8.
Enllaços externs
modifica- «Sis Obres de Manuel Vilar». Catàleg de la col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. [Consulta: 26 gener 2025].