Manuel de Villafañé i Andreu
Manuel de Villafañé i Andreu (València, c. 1764 – Madrid, ?) fou un jurista i polític valencià. Era fill de Manuel Villafañé i Flores, Hidalgo i oïdor de l'Audiència de València entre 1762 i 1770.[1]
El 1794 fou nomenat oïdor general interí dels Voluntaris Honrats. El 1795 fou nomenat oficial de la Secretaria d'Estat pel duc d'Alcúdia, el 1803 fou assessor del capità general i el 1808 jutge del Tribunal de Seguretat Pública i governador de la Sala del Crim de l'Audiència de València.[2]
El 14 de febrer de 1810 fou elegit diputat a les Corts de Cadis.[3] Va formar part de les comissions de Justícia, Arranjament de Províncies, Hisenda, Honor i Tribunals de Corts. Fou president de les Corts Espanyoles de 24 de desembre de 1811 fins a 23 de gener de 1812. També es declarà contrari a una regència de tres membres. Va ser un dels signants de la Constitució espanyola de 1812 i va tornar a ser diputat en les Corts Ordinàries de 1813.[4] Ja durant el Trienni Liberal, fou magistrat de l'Audiència de Castella la Nova i magistrat honorari del Tribunal Suprem. Després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís fou represaliat pels absolutistes.[5]
Referències modifica
- ↑ Patrimonio, parentesco y poder: (Castelló, siglos XVI-XIX) per María Jesús Gimeno Sanfeliu, p. 183-185
- ↑ Magistrados valencianos en el siglo XVIII per Pere Molas Ribalta
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Biografia Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine. a cadiz2012.es
- ↑ «Diputats Valencians a les Corts de Cadis». Arxivat de l'original el 2013-07-13. [Consulta: 14 març 2012].