Manuela Antonia Márquez García-Saavedra
Manuela Antonia Márquez García-Saavedra (1844 - 1890) fou una escriptora, poetessa, compositora i pianista peruana, considerada una de les poetesses més destacades de la generació de 1870.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1844  |
| Mort | 1890 (45/46 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Colegio Sagrados Corazones Belén |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, poetessa, compositora, pianista |
| Família | |
| Germans | José Arnaldo Márquez |
Va estudiar al Colegio Sagrados Corazones Belén de Lima, i va publicar articles costumistes i poemes a diverses publicacions com El Correo de Perú, El Cosmorama o La Alborada.[2][3] Alguns poemes van ser inclosos a les obres col·lectives Parnaso peruano (1871) i Poetisas americanas (1896). També és autora de diverses composicions per al cant i per a piano,[2] així com una sarsuela dramàtica titulada La novia del colegial.[3]
Biografia modifica
Manuela Antonia Márquez García-Saavedra fou una inspirada poetessa, descendent d'una il·lustre familia que va tenir èxit en les belles arts, i a qui ella va fer honor, escrivint articles de costums i poesies plenes de tendresa. Fou germana de Luis i d'Arnaldo Márquez, considerats entre els primers grans escriptors de Perú.[4] També va ser mare de l'escriptora Delia Castro Márquez i àvia de la també escriptora Serafina Quinteras.[2]
Els seus primers articles els va publicar a El Correo del Perú i a El Cosmorama, sempre amagant-se modestament darrere d'un pseudònim. El Parnaso Peruano, la considera en primera línia, i la cita no només com estilista del gust clàssic, sinó principalment pel sentit dels seus versos, a través dels quals es transparentaven sempre els grans infortunis, els quals van amargar la seva existència.[4]
Dotada de noble inspiració, no només dominava la rima i la mètrica en la paraula, sinó que fou eximia pianista, cultivant la música a la vegada que les belles lletres. Les seves poesies són nombroses i es troben disseminades a revistes de molts anys enrere, les quals s'han anat oblidant al cap dels anys.[4]
Es va fer distingir, a més, com a música molt notable, havent escrit la partitura per a la sarsuela dramàtica, que va compondre el seu germà, Arnaldo Márquez, titulada La Novia del Colegial.[4]
Referències modifica
- ↑ Aída Balta. Presencia de la mujer en el periodismo escrito peruano (1821-1960). Universidad de San Martín de Porres, Facultad de Ciencias de la Comunicación, Turismo y de Psicología, 1998, p. 80.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 José Domingo Cortés. Parnaso peruano. Imprenta Albion de Cox y Taylor, 1871, p. 403.
- ↑ 3,0 3,1 AADD. Poetas peruanas del siglo XIX (en castellà). Lima: Municipalidad de Lima, 2020. Arxivat 2021-05-13 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «La mujer peruana a traves de los siglos;» (en anglès). [Consulta: 14 març 2021].