Manxa
Una manxa o bufet és un dispositiu mecànic que té la funció de contenir aire per expulsar-lo a certa pressió i en certa direcció per a diversos fins. Bàsicament una manxa és un contenidor deformable el qual té un broquet de sortida. Quan el volum de la manxa disminueix, l'aire surt expulsat del mateix a través d'una boca. Una manxa típica té també una entrada i sortida d'aire separades o vàlvules de no-retorn (vàlvula) el que assegura que l'aire entri però no surti en una direcció determinada. En altres termes se'l pot considerar com una mena de bomba pneumàtica.
Usos modifica
Metal·lúrgia modifica
Durant nombrosos processos com ara la fosa o forja de metalls i fins i tot la soldadura, requereixen molta calor la qual cosa només va poder desenvolupar-se mitjançant la invenció de la manxa. Les manxes són usades per aportar aire al combustible elevant el nivell de combustió i així la quantitat de calor. En metal·lúrgia s'usen diversos tipus de manxes.
- Manxa de caixa usada tradicionalment a Àsia.
- Manxa de cilindre
- Manxa d'acordió
- Manxa d'èmbol
- Manxa axial
L'antic enginyer xinès Du Shi en certa ocasió va usar el poder del moviment de les caigudes d'aigua per accionar les manxes d'un alt forn per a la forja del ferro, cap al segle iii aC.[1] Els antics grecs, els romans i altres civilitzacions van usar les manxes als forns on es produïa ferro colat
En les fargues catalanes hom utilitzava el sistema de trompa d'aigua en lloc d'una o diverses manxes. En la indústria moderna les manxes de vaivé són usualment reemplaçades per ventiladors motoritzats.
Instruments musicals modifica
En alguns instruments musicals, les manxes són usades freqüentment com un substitut o regulador de l'aire a pressió que haurien de proveir els pulmons humans. Els següents instruments fan servir manxes: acordió o concertina i altres instruments relacionats; orgue tubular; alguns tipus de gaita; harmònium i orgue portàtil. Els rellotges de cucut també fan servir dues manxes per a generar el clàssic so.[2]
Manxes com a juntes extensibles i flexibles modifica
Les manxes per a bombar aire es basen en materials relativament flexibles disposats en ondulacions. Aquest disseny permet una gran flexibilitat en el sentit del moviment (perpendicular a les ondulacions) i una rigidesa notable en el sentit perpendicular al moviment. Aquestes propietats fan que les manxes es puguin emprar en dispositius mecànics com a juntes flexibles, prescindint de les seves capacitats pneumàtiques.
Per a assolir la funció de junta, cada extrem de la manxa va unit a una peça (en un conjunt de dues peces diferents). Les dues peces anteriors poden tenir un moviment relatiu lineal, angular o combinat lineal-angular. Una manxa adequada aïlla la part interior del conjunt de l’ambient exterior. Protegint de la pols exterior o impedint fuites de greix a l'exterior.
 |
 |
 |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Part 2. Taipei: Caves Books, Ltd., p. 370.
- ↑ Cassedy, T. Figures of Speech: Six Histories of Language and Identity in the Age of Revolutions. University of Iowa Press, 2019, p. 138 (Impressions). ISBN 978-1-60938-612-2.
Bibliografia modifica
- Gernet, Jacques, trans. by J. R. Foster (1972): A History of Chinese Civilization, Cambridge University Press.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manxa |
| Vegeu Manxa en el Viccionari, el diccionari lliure. |