María José Cantudo

actriu espanyola

María Purificación Josefa Cantudo Porcel, coneguda com a María José Cantudo (Andújar, Jaén, 10 de juliol de 1951), és una actriu i vedet espanyola.[1]

Infotaula de personaMaría José Cantudo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Purificación Josefa Cantudo Porcel Modifica el valor a Wikidata
10 juliol 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Andújar (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, vedet, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeManolo Otero (1973–1978), nul·litat matrimonial Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0134753 TMDB.org: 97665 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Neix a Andújar (Jaén), i creix a Puente Genil (Còrdova), la gran de quatre germans.[2] L'empresari hoteler Carlos del Val l'encoratja i recolza perquè emprengui una carrera artística a Madrid. Els seus començaments el 1971-1972 són com a model publicitària i actriu de fotonovel·la, gènere en el qual adquireix certa popularitat. Valeriu Lazarov se'n fixa i la contracta per presentar el programa televisiu ¡Señoras y señores! (1974-75), al costat d'Ángela Carrasco.[3]

Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1973 amb les pel·lícules El espanto surge de la tumba i Autopsia, però assolí el seu primer èxit sota la direcció de Jordi Grau i Solà a La trastienda (1976) on va protagonitzar el primer nu integral femení (vist a través d'un mirall) del cinema espanyol.[4] Se la hi va etiquetar, al seu pesar, en el gènere de destape i va continuar treballant, entre altres, amb Antonio Mercero (Las delicias de los verdes años, 1976), novament amb Grau (El secreto inconfesable de un chico bien, 1976), José Luis Merino (Marcada por los hombres, 1976), Leon Klimovsky (Secuestro, 1976), Jacinto Molina (El huerto del francés, 1977), Tonino Ricci (Pasión, 1977), Omiros Efstratiadis (La amante ambiciosa, 1982) i Rafael Villaseñor (Piernas cruzadas, 1983).[5]

Conscient de les seves escasses oportunitats cinematogràfiques (en 1983 no supera les proves exigides per Carlos Saura per protagonitzar Carmen), decideix centrar-se en el teatre, especialment en el musical o revista. Protagonitza amb gran èxit Las Leandras des de 1978 i aconsegueix cert prestigi com a actriu o productora de Doña Mariquita de mi corazón (1985), Ya tenemos chica (1991), Mariquilla Terremoto (1996), Ventolera (1999) o El baile, d'Edgar Neville (2001).[6]

A televisió ha participat en les sèries La comedia musical española, Ay, Señor, Señor i Cuéntame cómo pasó. Va aparèixer en la sèrie de Telecinco La que se avecina interpretant-se a si mateixa en un capítol de la quarta temporada.

En 1973 es va casar amb el cantant i actor Manolo Otero, pare del seu únic fill, Manuel (n. 1974). Separats el 1978, ha estat lligada sentimentalment a l'actor Pedro Ruiz i a l'empresari artístic Enrique Cornejo.

En 2013 fou designada membre honorari de la Red Iberoamericana de Cultura y Paz de la Unesco per la seva labor filantròpica.[7]

Filmografia

modifica

Referències

modifica