María Tubau

actriu de teatre espanyola

María Tubau, nom artístic de María Álvarez Tubau (Madrid 1854 - ibíd., 13 de març de 1914) va ser una actriu espanyola, coetània de María Guerrero.[1]

Infotaula de personaMaría Tubau
María Tubau ANC-1-402-N-173.jpg
Retrat de bust de l'actriu María Tubau
Biografia
Naixement(es) María Álvarez Tubau Modifica el valor a Wikidata
4 maig 1854 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1914 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Conservatori Superior de Música de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeCeferino Palencia y Álvarez Modifica el valor a Wikidata
FillsJulio Palencia TubauCeferino Palencia y Álvarez-Tubau Modifica el valor a Wikidata
ParentsIsabel Oyarzábal (nora) Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Filla de Mercedes Tubau, natural de Barcelona i de Manuel Álvarez Robles, asturià d'Avilés. Es va iniciar en la interpretació a l'edat de 12 anys al costat de Matilde Díez, complementant la seva formació amb Vico en el Teatre Apol·lo i Mario en el de la Comèdia. Va aconseguir certa popularitat com a actriu còmica i en el gènere denominat teatre romàntic. Després d'un primer matrimoni i vídua en 1877, es casaria de nou en 1882 amb el dramaturg i director de teatre Ceferino Palencia, va reforçar la seva carrera fins a convertir-se en una de les intèrprets més destacades de l'escena madrilenya; junts van formar la seva pròpia companyia teatral en el Teatre de la Princesa.[2][3]

Va interpretar obres d'autors espanyols contemporanis del seu temps com a Vital Aza, Ramos Carrión, Eusebio Blasco i Benito Pérez Galdós (en una singular i polèmica interpretació de Doña Perfecta en la seva polèmica versió teatral estrenada en 1896).[4] També va posar en escena a neoclassicistes il·lustrats com Leandro Fernández de Moratín o Bretón de los Herreros, però la seva major aportació al panorama teatral espanyol va ser la introducció de dramaturgs francesos com Henry Bataille, Victorien Sardou o Alexandre Dumas (fill).

Amb 37 anys va ser nomenada "Doctora en Art Dramàtic" en un document publicat en 1891 i signat per José Zorrilla, Nuñez d'Arce, Campoamor, Emilio Castelar i José de Echegaray, entre altres periodistes, polítics i intel·lectuals de l'època.[5]

Va fer gires per Espanya i Amèrica, i des de 1904 va ser professora del Conservatori de Música i Declamació de Madrid. Va morir el 1914.[6]

ReferènciesModifica