María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda

Comadrona pionera, represaliada pel franquisme

María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda (Madrid, 10 d'agost de 1889 - Barcelona, 17 de juny de 1976) coneguda simplement com a Pura de la Aldea, fou una de les primeres llevadores i infermeres col·legiades de Madrid. Oficiala de presons per oposició durant la Segona República Espanyola i Cap de Serveis de la Presó de Ventas en el període de la Guerra Civil, militava al PCE. El 1939 fou inhabilitada i sotmesa a Consell de Guerra Sumaríssim. Va complir la condemna en diverses presons, entre les quals la Presó de Dones de les Corts de Barcelona.[1] Participà en la reconstrucció del PSUC.

Infotaula de personaMaría de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda
Biografia
Naixement10 agost 1889 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1976 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióllevadora, infermera, militant Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya
Partit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascuda a Madrid, filla de Federico i Purificación, va cursar estudis a la Universitat Central. Va obtenir el títol de practicant el 14 de juliol de 1923 i el de llevadora 4 de juny de 1924. El 1930 figurava inscrita al Col·legi Oficial de Llevadores amb el núm. 20[2][3]

L'any 1931, essent Victòria Kent directora general de Presons, es va iniciar la reforma del sistema penitenciari espanyol amb la finalitat de modernitzar-lo i donar un tracte més humanitari als interns, augmentant el pressupost per a l'alimentació, suprimint tortures, humiliacions i pràctiques degradants com l'ús de cadenes i grillons. Es va crear la Secció Femenina Auxiliar del Cos de Presons i es van presentar 529 aspirants a la primera oposició. Pura de la Aldea en va treure el número 5 i va ocupar una plaça de funcionària a la Presó de dones de Ventas des de la seva inauguració fins als inícis de la Guerra Civil i en fou nomenada cap de serveis. La derrota del bàndol republicà va precipitar la seva detenció i destitució absoluta, passant "de carcellera a presonera" com va dir l'historiador Fernándo Hernández Holgado.[4]

Sotmesa a Consell de Guerra Sumaríssim d'urgència l'1 de maig de 1939, fou acusada d'adhesión a la rebelión con agravantes que incloïen la seva pertinença al PCE i als Amics de la Unió Soviètica, la suposada duresa en el tracte a les internes d'ideologia dretana, i el fet, inherent al seu càrrec, de portar pistola. Fou condemnada inicialment a la pena de mort, commutada a cadena perpètua, amb inhabilitació total (publicada al BOE del 7 d'agost de 1939).[3]

Va complir part de la condemna a la mateixa Presó de Ventas on havia estat funcionària. Allà va viure de prop la tragèdia quotidiana dels afusellaments, entre els quals la saca de las Tretze Roses.[5] Va coincidir amb Trinidad Gallego Prieto, Catalina Mayoral Arroyo i altres infermeres i llevadores, que com ella va intentar atendre i ajudar les preses més vulnerables, sobretot les mares amb nadons i les menors d'edat.

Posteriorment formà part del contingent de preses madrilenyes traslladades a la presó de les Oblates de Tarragona.[6] El 18 de març de 1943 fou traslladada a la Presó de Dones de les Corts de Barcelona, on també es va distingir per la seva capacitat d'organització i ajuda sanitària, esdevenint una presa respectada i admirada fins i tot per les monges i guardianes. A Les Corts va coincidir amb preses emblemàtiques com ara Adelaida Abarca Izquierdo, Maria del Carmen Cuesta Rodríguez, Enriqueta Gallinant Roman o Tomasa Cuevas Gutiérrez.[7]

Va obtenir la llibertat condicional l'11 de juliol de 1944, segons consta a la seva fitxa penitenciària, i va continuar militant a la clandestinitat.[3] El 1958, amb 69 anys, tenia encara una causa oberta per la seva col·laboració en la reconstrucció del PSUC.[8]

Memòria històricaModifica

A inicis dels anys setanta, la militant comunista, ex-presa i ex-exiliada Tomasa Cuevas Gutiérrez va recórrer Espanya seguint el rastre d'antigues companyes de captiveri, va recopilar llurs memòries i va deixar escrita una valuosa trilogia que fou publicada els anys 1985 i 1986 i posteriorment reeditada el 2004 en un sol volum de més de 900 pàgines titulat Testimonios de mujeres en las cárceles Franquistas. El capítol 14, "La funcionaria de Prisiones", està dedicat a Pura de la Aldea i fa palès l'agraïment de les dones que la van conèixer. També explica que l'any 1969 Pura tenia vuitanta anys, estava en llibertat i compartia pis a Barcelona amb la seva companya de captiveri Maria Enriqueta Montoro Bravo, totes dues havien estat condemnades a l'ostracisme laboral i havien sobreviscut en condicions modestes cosint a domicili. Tomasa Cuevas narra la seva trobada i com li va fer arribar una carta personal de Dolores Ibárruri, amb un fermall de regal, en record de l'amistat i la militància que les havia unit durant la República.[9]

ReferènciesModifica

  1. Hernández Holgado, Fernando. La prisión militante: las carceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945) (PDF) (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2011, p. 872. ISBN 978-84-695-0327-0 [Consulta: 11 abril 2020]. 
  2. Ruiz Berdún- Gomis Blanco, Dolores y Alberto. Compromiso social y género:La Historia de las matronas en España, en la Segunda República, La Guerra civil y la Autarquía (1931-1955) (en castellà). Ayuntamiento de Alcalà de Henares, 2017. ISBN 978-84-15005-44-5. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Ruiz-Berdún, Dolores; Gomis, Alberto «La depuración de las matronas de Madrid tras la Guerra Civil» (en castellà). Dynamis, 32, 2, 00/2012, pàg. 439–465. DOI: 10.4321/S0211-95362012000200008. ISSN: 0211-9536 [Consulta: 11 abril 2020].
  4. Hernandez Holgado, Fernando «Carceleras encarceladas. La depuración franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda República» (pdf) (en castellà). Cuadernos de Historia Contemporánea, 27, 2005, pàg. 271-290 [Consulta: 11 abril 2020].
  5. Fonseca, Carlos. Trece Rosas Rojas (en castellà), 2004, p. 316. ISBN 978-84-8460-528-7. 
  6. Subirats Piñana, Josep. Les Oblates (1939-1941. Pàgina 175-176-177. Valls: Cossetània Edicions, 2006, p. 270. ISBN 84-9791-218-7. 
  7. «[Llibre d'altes, baixes i filiacions, Memòria de la presó de dones de les Corts (1939-1955) Pura de la Aldea, apèndix nº 11 Pàg.3-4]». Fernando Hernández Holgado. [Consulta: 27 febrer 2020].
  8. «[Maria de la Purificación de La Aldea y Ruiz de Castañeda, Causa ordinaria nº 000159/IV57]» (en castellà). Arxiu Tribunal Militar Tercer. [Consulta: 27 febrer 2020].
  9. Cuevas Gutiérrez, Tomasa. Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas (Pura de la Aldea pàg.505,507,508,521,522,552,557,572,736,760) (en castellà). Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2004, p. 913. ISBN 84-8127-150-0.