Mar de Bering
La mar de Bering (en yupik: Imarpik; en anglès: Bering Sea; en rus: Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic[1][2] que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les Illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska. Ocupa una superfície d'uns dos milions de km².[3] L'estret de Bering la separa de la mar dels Txuktxis, a l'oceà Àrtic. Aquesta mar deu el nom al primer europeu que la va descobrir navegant-ne les aigües, que fou el danès Vitus Bering.[3]
(ru) Берингскойе море  | ||||
| ||||
| Tipus | Mar | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Vitus Bering | |||
| Part de | oceà Pacífic | |||
| ||||
| Limita amb | Àrea censal d'Aleutians West | |||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 4.191 m | |||
| Mida | 1.600 ( ) × 2.400 ( ) km | |||
| Superfície | 2.300.000 km² | |||
L'ecosistema de la mar de Bering inclou molts recursos, repartits entre la jurisdicció dels Estats Units, Rússia i aigües internacionals. La interacció entre els corrents, el gel marí i l'aigua fa que sigui un ecosistema ric i vigorós.
HistòriaModifica
Durant l'última glaciació, el nivell del mar va baixar tant que els animals i els humans van poder migrar caminant d'Àsia a Amèrica, segurament a través de l'estret de Bering. Aquest pas és conegut com el pont terrestre de Bering i, tot i que aquest fet és discutit, es creu que va ser la primera entrada d'humans a Amèrica.
GeografiaModifica
La mar de Bering, limitada al sud per l'arc que formen les illes Aleutianes i Komandórskie, comprèn un bon nombre d'illes la sobirania de les quals depèn dels Estats Units i Rússia. En general, depenen dels Estats Units les més properes a Alaska, entre les quals les Illes Aleutianes; L'illa petita de les Diomedes o Inaliq; l'illa de King; l'illa Nunivak, la segona més gran de les banyades per aquesta mar; les Illes de Pribilov (o Pribilof); l'illa de Sant Llorenç, la més gran de totes; l'illa de Sant Mateu; l'illa gran de les Diomedes o Imaqliq; l'illa de Karaguinski, i les Illes Komandórskie, que inclouen l'illa de Bering.
A l'extrem oriental s'obre la badia de Bristol o Iilgayaq, limitada al sud per la península d'Alaska. La mar de Bering conté 16 canyons submarins, entre els quals hi ha el més llarg del món, que és el canyó Jèmtxug. El riu Yukon hi desemboca després de 3.185 km de recorregut, i forma un delta amb perfil de ventall quasi semicircular.
Enllaços externsModifica
ReferènciesModifica
- ↑ M. J. R. Fasham. Ocean biogeochemistry: the role of the ocean carbon cycle in global change. Springer, 2003, p. 79. ISBN 978-3-540-42398-0 [Consulta: 29 novembre 2010].
- ↑ McColl, R.W.. Encyclopedia of World Geography. Infobase Publishing, 2005, p. 697. ISBN 978-0-8160-5786-3 [Consulta: 26 novembre 2010].
- ↑ 3,0 3,1 «mar de Bering». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.