Marala
Marala és un trio musical format per la catalana Selma Bruna, la valenciana Sandra Monfort i la mallorquina Clara Fiol.[1][2]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Activitat | |
| Gènere | Música tradicional i polifonia |
| Format per | |
 | |
El grup s'especialitza en música d'arrels tradicionals des d'una mirada jove i amb molta atenció a la polifonia.[3] El repertori s'enfoca a la música inspirada en els cants tradicionals.[4]
A trenc d'alba modifica
El seu disc debut, produït per U98 Music, es titulà A trenc d'alba i fou publicat el 8 de març de 2020.[3] L'àlbum, format per 10 cançons, inclou versions musicals de poemes com Corrandes de lluna de Maria Mercè Marçal i Cançó de Miquel Martí i Pol, i fragments de cançons tradicionals alternats amb composicions pròpies. El disc anava dedicat «a les nostres àvies, amamas, ueles i padrines», amb una explícita intenció de reivindicació feminista. Clara Fiol parlà així de la primera cançó: «A trenc d'alba, la cançó que dona nom al disc, parla del moment en què les dones comencen a poder mostrar-se al món perquè hi ha l'espai i han trobat la força».[3]
A més de les tres membres permanents de Marala, en aquest primer disc també hi participaren Aleix Tobias a les percussions, Xavi Lozano a les flautes, Xarim Aresté a la guitarra elèctrica, i el quartet femení madrileny Faneka.
Altres cançons modifica
La seva versió de la cançó Txoria txori del cantautor basc Mikel Laboa sobre un poema de Joxean Artze va impactar Fermin Muguruza, que les convidà a cantar la obertura al seu projecte The Suicide of Western Culture, presentat al Primavera Sound del 2018.[4]
Al País Basc, també van participar en la commemoració del bombardeig de la ciutat de Gernika que organitza annualment l'associació Gernikako Lobak (nets de Gernika) el 26 d'abril. Marala participà a l'edició del 2018 oferint un concert dins el búnker d'Astra, el mateix espai on, 81 anys enrere, s'hi havien refugiat els habitants de Gernika fugint de les bombes i l'horror. En aquesta ocasió interpretaren un tema de la Sandra Montfort anomenat Guernikako Garraxiak (Els laments de Guernika) arranjat especialment per l'ocasió, i que incloïa la lectura d'un poema de Sara Lavado i cants tradicionals de Mallorca i València.[5]
El 2020 publicaren el senzill Rosa i espina, amb lletra composta per encàrrec per la poetessa santcugatenca Nina da Lua. La lletra i el videoclip relaten les contradiccions de les membres del grup mateix, criades en uns patrons que volen deconstruir, i alhora la senzillesa i la cura que formen part de la lluita feminista.[6]
Referències modifica
- ↑ «Sandra Monfort: Els pobles necessiten que tornem carregades d’històries». TresDeu, 07-12-2020. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ «Sandra Monfort: «Visc en una casa de camp i totes les lletres s’inspiren en metàfores de l’ànima»». Enderrock, 09-03-2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Enderrock.cat. «Marala: «Posar la cura al centre ja és revolucionari» | Enderrock.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Enderrock.cat. «Marala, els cants de la terra | Enderrock.cat». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Gernikako Garraxiak (fragment) - Marala trio». Marala Trio, 03-06-2018. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Enderrock.cat. «Marala fa de les seves contradiccions una cançó | Enderrock.cat». [Consulta: 30 juny 2020].