Marc Bebi Tàmfil (en llatí Marcus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà, germà de Gneu Bebi Tàmfil (cònsol). Pertanyia a la gens Bèbia, una antiga família romana d'origen plebeu.

Infotaula de personaMarc Bebi Tàmfil
Biografia
Naixementsegle III aC modifica
Mortp. segle III aC modifica
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
181 aC – 181 aC
Juntament amb: Publi Corneli Cetege
Pretor
Tribú de la plebs
modifica
Activitat
OcupacióDiplomàtic, polític i militar modifica
PeríodeRepública Romana mitjana modifica
Família
PareQuint Bebi Tàmfil modifica

L'any 194 aC va ser un dels triumvirs designats per la fundació d'una colònia romana. L'any 192 aC va ser pretor i va rebre Bruttium com a província amb dues legions i 1.500 soldats d'infanteria a més de 500 cavallers aliats. A causa de la guerra contra Antíoc III el Gran se li va ordenar dirigir-se a Brundusium i Tàrent on va embarcar amb les tropes cap a l'Epir. Va restar a Grècia el 191 aC amb títol de propretor i va participar activament en la guerra contra Antíoc. En unió de Filip V de Macedònia, aliat romà, va avançar cap a Tessàlia i les forces d'Antíoc es van retirar davant de les forces conjuntes. Diverses ciutats de Tessàlia van caure en mans dels romans i macedonis. Poc després va arribar el cònsol Mani Acili Glabrió I i va agafar el comandament, però Tàmfil va quedar-se a Grècia a les seves ordes.

El 186 aC va ser un dels tres ambaixadors enviats a arranjar les disputes entre Èumenes I de Pèrgam i Filip V de Macedònia i els estats de Tessàlia.

L'any 181 aC va ser cònsol amb Publi Corneli Cetege i van rebre Ligúria com a província, però no van fer cap operació militar. El seu comandament va ser prorrogat uns mesos el 180 aC a l'espera de l'arribada dels nous cònsols i a la primavera van atacar als apuans, que agafats per sorpresa es van rendir sense lluitar. Per prevenir una nova guerra els cònsols van deportar a 40.000 apuans al Samni. Per aquests fets van obtenir el triomf al retorn a Roma, la primera vegada que es va concedir a generals que no havien fet pròpiament una guerra.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smit, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 974.