Marc Claudi Marcel (legat 102 aC)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius Marcellus) va ser un militar i jutge romà de desconeguda relació amb la família Claudi Marcel, tot i que en formava part, i també de la gens Clàudia. Ciceró, com a distinció, l'anomena el pare d'Eserní (Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)).

Plantilla:Infotaula personaMarc Claudi Marcel
Biografia
Naixement150 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 81 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pretor
valor desconegut – valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat
legat Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudi Marcel Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsClaudia, Marcus Claudius Marcellus Aeserninus, fill adoptiu, Gneu Corneli Lèntul Clodià, Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador), Marc Claudi Marcel Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Es menciona per primera vegada quan tenia un càrrec militar amb Gai Mari a la Gàl·lia l'any 102 aC quan va tenir un paper important en la derrota dels teutons a Aquae Sextiae. El 90 aC era lloctinent de Luci Juli Cèsar a la guerra social, i després de la derrota del cònsol romà, Marcel, amb un grup de soldats, es va tancar a la fortalesa d'Esèrnia al Samni on va resistir per força temps, fins que va ser obligat a rendir-se per manca de menjar. Aquest fet però, no demostra ni indica amb seguretat que els Marcel Eserní descendeixen d'aquest personatge.

Ciceró diu que va ser jutge el 81 aC en el judici contra Publi Quinti i també que era un orador de cert mèrit.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 935.