Marc Emili Paulus (cònsol 255 aC)

cònsol el 255 aC

Marc Emili Paulus (en llatí: Marcus Aemilius M. f. L. n. Paullus) va ser un magistrat romà. Era fill de Marc Emili Paulus (cònsol 302 aC) i formava part de la gens Emília, de la branca dels Emili Paulus.

Infotaula de personaMarc Emili Paulus
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
255 aC – 255 aC
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEmili Paulus Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Emili Paulus Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Emili Paulus Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 255 aC juntament amb Servi Fulvi Petí Nobílior, en plena Primera Guerra Púnica. Al començament del seu període Marc Atili Règul havia estat derrotat a Àfrica pels cartaginesos i les restes del seu exèrcit estaven assetjats a Clipea. El senat va enviar a la zona als dos cònsols amb una flota d'almenys tres-cents vaixells per recollir als sobrevivents. Després de reduir Cossura els romans es van trobar amb la flota cartaginesa prop del cap Hermaeus i la van derrotar, amb fortes pèrdues pels púnics. Els cònsols van desembarcar a Clipea, però com que anaven curts de provisions, van retornar cap a Sicília: Era el mes de juliol i els pilots dels vaixells van advertir que s'havia d'evitar la costa sud de l'illa que era perillosa per mor dels vents. Els cònsols van desestimar l'advertència i la flota va ser sorpresa per una forta tempesta que va destruir la major part de les naus i va omplir de cadàvers la costa entre Camarina i Paquinos. Els dos cònsols es van salvar, i l'any següent, com a procònsols, van celebrar el triomf enfosquit per aquesta desgràcia.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 153.