Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar. Fou fill de Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) i de Servília Cepiona. En la guerra entre Pompeu i Juli Cèsar es va posicionar a favor del primer però quan Cèsar el va capturar li va perdonar la vida. Malgrat tot, Brut va participar en la conspiració dels assassins de Cèsar. En veure que la mort del dictador no era agraïda pels ciutadans va fugir a Macedònia i es va suïcidar. De vegades se'l confon amb Dècim Brut, que també va ser un dels assassins de Cèsar.

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut
Nom original	(la) Marcus Junius Brutus
Biografia
Naixement	c. 85 aC valor desconegut (República Romana)
Mort	23 octubre 42 aC (42/43 anys) Filipos (República Romana)
Causa de mort	suïcidi, traumatisme penetrant
Triumvir monetalis (en)
54 aC – 54 aC
Moneyer (en)
43 aC – 42 aC
Senador romà
Pretor urbà
Qüestor
Governador romà
Pretor
Activitat
Ocupació	filòsof, poeta, polític de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Partit	Optimat
Participà en
15 març 44 aC	assassinat de Juli Cèsar
Família
Família	Juni Brutus
Cònjuge	Clàudia Pulcra Major (valor desconegut–45 aC), divorci Pòrcia Cató (45 aC–43 aC), mort del cònjuge
Parella	Citeris
Pares	Marc Juni Brutus Quint Servili Cepió   i Servília Cepió la Major Hortènsia
Germans	Marc Juni Silà Júnia Tèrcia Junia Prima Júnia
Parents	Calpurnius Bibulus, fillastre Dècim Juni Brutus Albí
Cronologia
43 aC	proscripció

Origen familiar

Va néixer la tardor del 85 aC i fou adoptat pel seu oncle Quint Servili Cepió abans del 59 aC i des de llavors fou conegut també com a Quint Cepió Brut. Del seu oncle va heretar més tard una enorme fortuna. El seu pare va morir el 77 aC i fou educat per la mare. Marc Porci Cató Uticense fou el seu model polític tot i que no va tenir les seves virtuts morals.

Els precedents polítics i militars

Moneda que representa a Marc Juni Brut, encunyada per ell mateix, i al seu suposat ancestre heroic Servili Ahala.

El 59 aC Juli Cèsar fou cònsol i va voler silenciar els republicans i així Luci Vetti (aconsellat pel tribú Publi Vatini) va denunciar Brut com a còmplice d'una conspiració contra la vida de Gneu Pompeu, però no es va poder demostrar res, ja que era innocent.

El 58 aC Cèsar va voler enviar fora de Roma a alguns republicans destacats i Cató d'Útica fou enviat a Xipre. Brut va començar la seva carrera política al costat de Cató a qui va acompanyar al seu govern de Xipre (58 aC). Quan va tornar un temps després, no va participar en la política ni va donar suport a cap partit.

El 53 aC va acompanyar a Api Claudi Pulcre, amb la filla del qual, Clàudia, estava casat, a Cilícia, i fou el seu qüestor; en aquesta província, si bé no va espoliar als provincials, sí que va deixar préstecs a un alt interès i es va enriquir.

Va tornar a Roma el 51 aC i durant la seva absència fou quan Ciceró va defensar a Miló, i Brut va fer avinent que Miló no mereixia cap càstig sinó una recompensa per haver mort a Clodi. Ciceró fou precisament el successor d'Appi Claudi a Cilícia, i li va gestionar alguns afers de diners que Brut havia deixat pendents allí, però sense permetre la usura, amb la qual cosa Brut no va guanyar els diners esperats. El 50 aC Appi Claudi fou acusat i Brut el va defensar i va aconseguir que fos absolt.

Quan va esclatar la guerra civil el 49 aC entre Cèsar i Pompeu, Brut es va ajuntar a la banda més conservadora del senat romà (els optimats) i es va oposar al triumvirat que van formar Juli Cèsar, Marc Licini Cras Dives I i Gneu Pompeu Magne, ja que aquest havia fet matar el seu pare durant la dictadura de Luci Corneli Sul·la.

Però en esclatar la guerra civil, va esdevenir partidari de Pompeu, igual com va fer Cató. Aquest va anar a Cilícia amb Publi Sesti, però Brut no els va acompanyar. El 48 aC es va distingir als combats de Dirràquium i Pompeu li va donar mostres d'agraïment. A Farsàlia, Cèsar va estar a punt de matar Brut, qui es va salvar segurament perquè la seva mare ho va demanar a Cèsar.

Brut va fugir a Larisa, però ja no va seguir més a Pompeu i va escriure una carta a Cèsar demanant el seu perdó, que li fou generosament concedit i encara el va convidar a reunir-se amb ell. Brut va obeir i va informar Cèsar de la fugida de Pompeu cap a Egipte. Se li va permetre retirar-se de la guerra per no haver de lluitar contra els seus antics amics i va romandre per un temps a Grècia o a Roma dedicat a la literatura. El 47 aC es va reunir amb Cèsar a Nicea de Bitínia i va intercedir per un amic del rei Deiotarus I de Galàcia, però Cèsar va refusar concedir el que demanava.

El 46 aC fou nomenat governador de la Gàl·lia Cisalpina tot i que no havia estat abans ni pretor ni cònsol i va continuar servint a Cèsar fins i tot quan aquest va fer la guerra a alguns dels parents de Brut a l'Àfrica (46 aC). El seu govern a la Cisalpina fou molt popular, se li va aixecar algun monument i el mateix Cèsar es va mostrar satisfet. Com que la província no estava afectada per la guerra es va dedicar a estudiar.

El 45 aC el va succeir en el govern Gai Vibi Pansa, però no va tornar de seguit a Roma. Degut a alguns detalls les relacions amb Ciceró es van refredar. Degué ser llavors quan Brut va repudiar Clàudia i es va casar amb Pòrcia, la filla de Cató.

El 45 aC quan Cèsar va tancar la seva campanya a Hispània, Brut va anar des de Roma per trobar-lo i junts van entrar a la ciutat el mes d'agost.

El 44 aC fou nomenat pretor urbà. Gai Cassi, que volia obtenir el càrrec de pretor i no el va aconseguir, estava enfadat amb Cèsar i amb Brut. Aquest darrer va rebre la promesa del Cèsar del govern de Macedònia i probablement el consolat per algun any. Ja llavors, Brut estava en contra de la dictadura de Cèsar pels seus principis republicans, però no ho deixava entreveure i acceptava els seus favors i les magistratures que Cèsar determinava.

L'assassinat de Cèsar

Quan Cèsar va derrotar Pompeu el jove a la batalla de Munda i es va nomenar dictador vitalici, Brut, mitjançant Cassi, que el va convèncer, es va unir als conspiradors que van assassinar Cèsar durant una sessió del senat celebrada al teatre de Pompeu, en l'idus de març del 44 aC (15 de març del 44 aC).

Després del crim, va anar al fòrum per adreçar-se al poble, però no va trobar suport. Brut havia insistit que no s'assassinés ningú més i es va beneficiar de l'indult concedit pel Senat romà als conspiradors, per iniciativa de Ciceró i amb el consentiment de Marc Antoni, però això fou una jugada de Marc Antoni per obtenir la promulgació de les lleis julianes. Els assassins es van tancar a la ciutadella del Capitoli, temerosos de la reacció dels ciutadans. Brut va ser un dels negociadors per la banda dels assassins amb Marc Antoni per l'altra banda. A Brut li van prometre que rebrien tot allò que Cèsar havia disposat per a ells, i els dos partits estaven aparentment reconciliats; però els preparatius de Marc Antoni pel funeral de Cèsar, amb l'assalt del poble a les cases dels conspiradors, van deixar clar que Marc Antoni volia el poder en lloc del mort.

Brut es va retirar a l'interior del país i va organitzar uns Ludi Apollinares esplèndids (juliol) esperant segurament guanyar el favor del poble, però com que fou Antoni qui va assolir el control, va sortir en vaixell cap a Atenes (setembre) amb la intenció de prendre possessió de la província de Macedònia que Cèsar li havia confiat. A Atenes va rebre una gran quantitat de diners del qüestor Marc Appuleu o Appuleius, recaptats a l'Àsia. El senat, però, va adjudicar Macedònia a Marc Antoni i Brut no en va poder prendre possessió. Antoni en va cedir el govern, el desembre, a son germà el pretor Gai Antoni, però abans de l'arribada d'aquest ja estava Brut allí i amb el suport de les restes dels pompeians, fou rebut pel governador Quint Hortensi (fill de l'orador) com a successor i legítim governador. Les tropes d'Il·líria i altres legions se li van unir i quan va arribar Gai Antoni no va poder passar de la costa d'Il·líria i va quedar assetjat a Apol·lònia al començament del 43 aC i es va haver de rendir.

L'agost del 43 aC, Octavi va obtenir del senat el decret que condemnava els assassins de Cèsar i fou encarregat de l'execució del decret. Brut estava llavors en guerra contra algunes tribus tràcies per mitjà de les quals esperava aconseguir diners i botí per als seus soldats. Va prendre el títol d'imperator, que tenia llavors el sentit de «cap suprem».

Quan, aviat, es va establir a Itàlia el triumvirat, Brut es va preparar per a la guerra. Brut i Cassi no van coordinar prou bé les seves accions i es van dedicar al saqueig de Rodes i Lícia buscant botí. Carregat de botí, Brut es va trobar amb Cassi a Sardes a començaments del 42 aC i només la por dels triumvirs va evitar que s'enfrontessin. En canvi a la mar Jònica, només hi havia una petita flota dirigida per Estaci Murc, que no va poder impedir que les forces dels triumvirs passessin a Grècia.

La batalla de Filipos

La tardor de l'any 42 aC, Brut i Gai Cassi van enfrontar-se a la batalla de Filipos (Philippi), a l'est de Macedònia, contra Marc Antoni i Octavi. Brut va aconseguir, en un primer enfrontament, derrotar Octavi, però Cassi va ser derrotat per Marc Antoni i, creient que Brut també havia estat derrotat, es va suïcidar el 3 d'octubre. A la segona batalla de Filipos, tres setmanes després (23 d'octubre), l'exèrcit de Brut fou derrotat per Marc Antoni i es va suïcidar. El seu cos va ser respectat per Antoni, qui el va cobrir amb la seva capa, i les seves cendres van ser enviades a la seva mare a Roma.

Brut havia estat casat dues vegades. La seva primera esposa va ser una filla d'Appi Claudi, però el seu matrimoni (cap al 51 aC) va acabar en divorci. Anys més tard (45 aC) es va casar amb Pòrcia, filla de Cató, la qual li va donar suport abans i després de l'assassinat de Cèsar. Cap del dos matrimonis li va donar un fill.

Brut és un personatge controvertit que ha estat vist per uns com un exemple de traïdor i per altres com un home noble que va actuar per principis, ja que es considera que va ser l'únic dels assassins que no va actuar per venjança o gelosia. Així, a La Divina Comèdia Dante el va situar, amb Judes i Cassi, a la boca de Satanàs, que els mastega sense consumir-los; per la seva banda, William Shakespeare el va convertir en l'heroi de la seva tragèdia Juli Cèsar, on se'l qualifica com «el més noble dels romans».