Obre el menú principal

Marcel·lí Gonfaus de malnom Marçal (Prats de Lluçanès, 14 de juny de 1814 - Girona, 8 de novembre de 1855) fou un militar carlí.

Infotaula de personaMarcel·lí Gonfaus
Marcelino Gonfaus.jpg
Biografia
Naixement 14 juny 1814
Mort 8 novembre 1855 (41 anys)
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

Als vint anys d'edat ingressà en l'exèrcit carlí i batallà obscurament, emigrant a França el 1840, després del Conveni de Bergara. El 1847, durant la Segona guerra carlina tornà a prendre les armes, ascendint a coronel i distingint-se en les accions d'Aiguaviva, presa de Banyoles, Pasteral, vencent al general de la Concha a Fornells. Manava una divisió de llancers lluçanesa, els quals es distingien per la seva valentia i audàcia, arribant sovint a tenir en jac a les hosts del Govern.

En una acció sostinguda per apoderar-se d'unes cases als afores d'Amer, el llavors comandant i després general isabelí Oràa, es féu fort en aquestes amb un grup de soldats, que, després de resistir tres dies i esgotades les municions, trobant-se ferits la majoria, menysprearen encara les intimidacions de capitulació que els hi feien els carlins menats per Gonfaus. Aquests assaltaren llavors les cases, i s'apoderaren del comandant Oràa, al qual anaven afusellar, quan Gonfaus li estrenyé la mà i el deixa lliure, en premi a l'heroisme demostrat.

Continuà Gonfaus les operacions cobrint-se de glòria per les seves gestes, fins a veure's envoltat per les columnes dels generals Echagüe, Rios, Santiago Ruiz, Lafont i Hore, en combinació amb la del general de la Concha. Malgrat de tant enconada persecució encara va fer presonera la guarnició de Granollers, i guanyà les accions de Mieres i Rupit. Per fi, el general Hore el derrotà i el féu presoner, sent conduït a Girona, on un consell de guerra el condemnà a ésser afusellat. El 10 d'abril de 1849 ja es trobava amb els ulls embenats davant el pilot que devia passar-lo per les armes, quan arribà el general Oràa amb l'indult que havia sol·licitat de la reina, en record de la gràcia que de Gonfaus havia assolit. Fou conduït a Barcelona, on el general de la Concha l'ompli d'atencions.

En virtut d'una amnistia, emigrà a França. Però el 1855 entrà de bell nou a Espanya, sostenint gairebé sol i continuant la Guerra dels Matiners; però a Orriols (Bàscara) fou ferit i fet presoner, sent afusellat a Girona.

BibliografiaModifica