Obre el menú principal

Marcel·lí Perelló i Domingo

polític espanyol

Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 1897?-Ciutat de Mèxic, 1961) fou un guerriller, polític i periodista català.[1]

Infotaula de personaMarcel·lí Perelló i Domingo
Marcel·lí Perelló - Dueso.jpg
Marcel·lí Perelló, presoner al Penal del Dueso,
Santoña (avui Cantàbria), circa 1929]]
Biografia
Naixement (ca) Marcel·lí Perelló i Domingo
1897
Barcelona
Mort 1961 (63/64 anys)
Ciutat de Mèxic
Activitat
Ocupació Polític, periodista i militar
Partit polític Estat Català
Família
Fills Marcel·lí Perelló i Valls
Carles Perelló i Valls
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Frederic Perelló i Magdalena Domingo, fou cap dels Escamots d'Estat Català i formà part de Bandera Negra. Dirigí el complot de Garraf[2] que, el 1925, es proposava executar Alfons XIII i tota la seva família, col·locant un estri explosiu a la foradada de Garraf, per on passaria el tren reial. Una delació va impedir que l'atemptat tingués èxit i Perelló i els seus companys foren condemnats a reclusió a perpetuïtat. A la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (1930), foren amnistiats i sortiren lliures.[cal citació]

Mentre era empresonat al penal del Dueso, conegué n'Edelmira Valls i Puig, que participava en la gran mobilització, nacional i internacional, en solidaritat amb els complotats. En sortir, es van casar i procrearen sis fills. Els tres primers a Catalunya: Jordina (1931-1933); Carles (1932), matemàtic i professor a la UAB; i Edelmira (1934). A l'exili, a la Maison Bleue de Montalban, naixerà Frederic (1941-1942). A Mèxic, naixeran Marcel·lí (1944-2017) i Mercè (1947).[cal citació]

Marcel·lí Perelló fou secretari general d'Estat Català, però també milità en Nosaltres Sols! i en el Partit Català Proletari. El seu radicalisme el va fer enfrontar-se sovint a Francesc Macià. Aquest enfrontament s'accentuà arran del desenllaç del complot del Garraf, car Perelló acusava Macià d'haver-los traït per aconseguir contrapartides del govern espanyol. Durant la Guerra Civil, Perelló dirigí el Diari de Barcelona. El 1939, s'exilià amb muller i fills a França, des d'on s'embarcaren cap a Casablanca, primer, i d'allí a bord del transatlàntic portuguès Nyassa a Mèxic, on arribaren el 1942. Perelló hi treballà en el comerç de ferreteria, i participà molt activament en les accions dels grups independentistes de l'exterior. Fou membre actiu de la Unió Catalana Independentista, molt propera al Catalunya Grop[2] de Santiago de Cuba, dirigit per Salvador Carbonell i Puig, Badó.

ReferènciesModifica

  1. «Marcel·lí Perelló i Domingo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Crexell (1988), p. 39.

BibliografiaModifica