Marcel Riesz

matemàtic hongarès

Marcel Riesz (Győr, 16 de novembre de 1886 - Lund, 4 de setembre de 1969) va ser un matemàtic suec d'origen hongarès.

Plantilla:Infotaula personaMarcel Riesz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Győr (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Lund (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Norra, Kvarter:022 Gravplats:0492-U, 01022 0492-U 55° 42′ 57″ N, 13° 11′ 29″ E / 55.71589°N,13.19139°E / 55.71589; 13.19139 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd (1904–1907) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÖsszegezhető trigonometrikus sorok és összegezhető hatványsorok Modifica el valor a Wikidata (1907 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLipót Fejér Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica i anàlisi funcional Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Maryland (1957–1958)
Universitat de Lund (1926–1952)
Universitat d'Estocolm (1911–1926) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHarald Cramér, Otto Frostman, Lars Gårding, Einar Hille, Lars Hörmander i Ragnar Berwald Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMargit Ingrid Riesz-Pleijel Modifica el valor a Wikidata
ParesIgnácz Riesz
GermansFrigyes Riesz Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra

modifica

Riesz no va haver de batallar amb el seu pare per poder estudiar per professor de matemàtiques com ho havia fet el seu germà gran Frederic.[1] El 1904, després de guanyar el premi de matemàtiques Loránd Eötvös, va ingressar a la universitat de Budapest, en la qual es va doctorar el 1907 sota la direcció de Lipót Fejér. El 1908 va participar en el Congrés Internacional de Matemàtics de Roma, on probablement va conèixer Mittag-Leffler, amb qui va mantenir correspondència els anys següents sobre el mètodes de sumar les sèries de Taylor.[2] El curs 1910-1911 va estar amb el seu germà a París, mentre treballava i estudiava a la biblioteca de la Sorbona.[1]

El 1911 va ser invitat per Mittag-Leffler a donar classes a la universitat d'Estocolm.[3] Va aprendre suec amb rapidesa i va ser força actiu en l'ambient matemàtic d'Estocolm.[4] El 1925 va ser candidat del concurs de professor de matemàtiques de la universitat d'Estocolm, però va sortir escollit Torsten Carleman. Per aquest motiu va optar, l'any següent, per la plaça a la universitat de Lund, que va aconseguir i en la qual va restar fins a la seva jubilació el 1952. Durant els seus anys a Lund va coincidir amb el matemàtic i pintor Nils Zeilon.[5]

Després de retirar-se a Lund, es va traslladar als Estats Units on va ser professor visitant a diverses universitats com Princeton, Stanford, Maryland o Indiana.[6] D'especial interès van ser les seves classes a Maryland en les quals va desenvolupar les seves idees sobre l'equació de Dirac l'àlgebra de Clifford.[7] La primavera de 1960 va caure malalt i una de les seves filles el va acompanyar en el seu viatge de retorn a Lund, on va viure la resta de la seva vida.[8]

Els treballs més importants de Riesz versen sobre les sèries de potències[9][10] i mètodes de sumabilitat,[11] sèries de Dirichlet[12] i mitjana de Riesz, anàlisi funcional i problema del moment,[13] desigualtat de Bernstein,[14] hipòtesi de Riemann,[15] teorema de F i M Riesz (amb el seu germà),[15] i, a partir de la seva marxa de Lund, la teoria potencial i l'equació d'ona i la teoria de la relativitat (incloent l'equació de Dirac, com ja s'ha dit).[16]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Horvath, 1982, p. 83.
  2. Gårding, 1970, p. I.
  3. Peetre, 1988, p. 2.
  4. Gårding, 1970, p. VIII-IX.
  5. Peetre, 1988, p. 3.
  6. Frank, 2009, p. 165.
  7. Peetre, 1988, p. 7.
  8. Horvath, 1982, p. 84.
  9. Horvath, 1982, p. 92.
  10. Forelli, 1963, p. 369 i ss.
  11. Móricz, 2006, p. 36.
  12. Horvath, 1982, p. 96.
  13. Kjeldsen, 1993, p. 42-43.
  14. Horvath, 1983, p. 1.
  15. 15,0 15,1 Horvath, 1983, p. 11.
  16. Gårding, 1970, p. V.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marcel Riesz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Horváth, John. «Riesz, Marcel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 juliol 2020]. (anglès)
  • Gårding, Lars. «Marcel Riesz». Riksarkivet - Svenskt biografiskt lexikon, 2000. [Consulta: 12 juliol 2020]. (suec)
  • «Marcel Riesz». MATE pristem - Universitat Bocconi. [Consulta: 11 juliol 2020]. (italià)