Marcelino, pan y vino

(S'ha redirigit des de: Marcelino pan y vino)

Marcelino, pan y vino és una pel·lícula espanyola dirigida per Ladislao Vajda en 1955. Es tracta d'un dels majors èxits comercials i de crítica en la història del cinema espanyol, excedint els cànons del cinema religiós imperant en l'època.

Infotaula de pel·lículaMarcelino, pan y vino
Marcelino pan y vino
Marcelino, pan y vino.jpg
Fitxa
DireccióLadislao Vajda
Protagonistes
GuióJosé María Sánchez-Silva y García-Morales i Ladislao Vajda
MúsicaPablo Sorozábal Mariezkurrena
FotografiaHeinrich Gärtner
MuntatgeJulio Peña
DistribuïdorChamartín
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena1955
Durada87 min
Idioma originalcastellà
Coloren blanc i negre
Descripció
Gènerepel·lícula infantil, drama i pel·lícula de comèdia
Lloc de la narracióEspanya

IMDB: tt0047216 Filmaffinity: 540876 Allocine: 143062 Rottentomatoes: m/20167 Allmovie: v148719 TCM: 491551
Modifica les dades a Wikidata

Es va basar en la novel·la homònima de José María Sánchez Silva. La pel·lícula gira sobre de la història de Marcelino, un nen expòsit que és recollit per uns frares franciscans. Un dia, estant orant davant un crucificat, aquest pren vida i comença a comunicar-se amb Marcelino

Tres escenes clau de la pel·lícula van ser rodades a La Alberca (Salamanca). La seva Plaza Mayor serveix com a escenari per a l'escena inicial, en la qual el frare narrador, Fernando Rey, baixa al poble per a contar a la nena malalta la història de Marcelino. L'escena del mercat, on Marcelino acaba pujat a una cucanya després de provocar l'estampida d'una parella de bous. Finalment, de tornada al convent, passen davant de l'Ermita de San Blas d'aquesta localitat. Tota l'ambientació relativa al convent està situada en l'ermita del Cristo del Caloco en El Espinar (Segòvia)<[1] que compta amb gran devoció a la comarca; les escenes referents a la construcció del convent i a la Guerra del francès es van realitzar a l'ermita de San Cristóbal, del poble d'Aldeavieja (Àvila).

La figura del Crist, tanmateix, no es correspon amb la del Caloco, sinó que és una escultura de l'escultor Antonio Simont i en l'actualitat es troba en l'altar de la Capella de Santa Teresa del Convent de les Carmelites de Don Benito (Badajoz). Allí va acabar per desig d'un dels enginyers de so de la pel·lícula, Miguel López Cabrera, que la seva germana era monja en aquest convent..[2]

PremisModifica

Onzena edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
Categoria Nominats Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director Ladislao Vajda Guanyador
Millor actor secundari Juan Calvo Guanyador
Millor guió José María Sánchez-Silva Guanyador
Millors decorats Antonio Simont Guanyador
Premi Jimeno Pablito Calvo Guanyador

Altres adaptacionsModifica

En 1991 es realitza una versió italiana titulada originalment Marcellino pane e vino, del director Luigi Comencini.

ReferènciesModifica