Viquipèdia

Marcello Quintanilha

dibuixant de còmics brasiler

Marcello Eduardo Mouco Quintanilha (Niterói, estat de Rio de Janeiro; 10 de novembre de 1971), conegut també pel pseudònim Marcello Gaú, és un dibuixant de còmics i escriptor brasiler.[1]

Infotaula de personaMarcello Quintanilha

Marcello Quintanilha al Festival del Còmic d'Angulema de 2022. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt-br) Marcello Eduardo Mouco Quintanilha Modifica el valor a Wikidata
10 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Niterói (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióautor de còmic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMarcello Gaú Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm8846716 Instagram: marcello.quintanilha Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Completament autodidacta, el primer treball de Quintanilha en el món dels còmics va ser publicat el 1988, encara sent adolescent. Va dibuixar històries d'arts marcials per a la revista Mestre Kim, de l'editorial Bloch.[2] En aquella època, signava com Marcello Gaú i no amb el seu nom real, ja que creia que no es podria guanyar la vida com a dibuixant de còmics.[1]

Als 18 anys, un cop va haver terminat l'educació secundària, va començar a treballar com animador en una escola d'anglès. Va passar set anys en aquesta feina, fent servir el temps lliure per a desenvolupar els seus projectes personals.[3] Per invitació de Rogério de Campos, director de l'editora Conrad, va passar a col·laborar amb les revistes General i General Visão, en les quals va publicar històries com Granadilha i Dorso.[1] En el mateix període, també va crear treballs per a les revistes Nervos de Aço, Metal Pesado, Zé Pereira i Heavy Metal.[3]

La seva primera novel·la gràfica va ser publicada l'any 1999. Fealdade de Fabiano Gorila era una història basada en la vida del seu pare, que va ser jugador de futbol de l'humil Canto do Rio en la dècada de 1950.[2]

Aquell mateix any, durant la primera edició del Festival Internacional de Còmics de Belo Horizonte, va conèixer el francès François Boucq, qui es va interessar pel seu treball i el va convèncer d'enviar els seus dibuixos a editores europees.[4] El 2003, va publicar La promesse (La promesa), primer volum de la sèrie Sept balles pour Oxford ("Set bales per l'Oxford"), per l'editora belga Le Lombard, amb guió de l'argentí Jorge Zentner i del català Montecarlo.[5] Com tots dos residien a Barcelona, Quintanilha va prendre la decisió de mudar-s'hi també per estar més a prop d'ells, de cara al treball en els següents llibres de la saga.[6]

 
Quintanilha amb el trofeu guanyat amb Tungstênio al Festival del Còmic d'Angulema.

Va començar a publicar també il·lustracions en els diaris El País i La Vanguardia.[7] Alhora, va continuar produint àlbums per al públic brasiler. El 2005 va publicar Salvador, dins de la col·lecció Ciutats Il·lustrades de l'editora Casa 21.[4] Va continuar amb Sábado dos meus amores (2009, premi HQ Mix al millor dibuixant nacional) i Almas públicas (2011).[8][9] El 2016, va rebre el premi Fauve Polar SCNF del Festival d'Angulema, principal premi francés de còmics, per la novel·la gràfica Tungstênio.[10][11] Aquesta obra ha sigut adaptada al cinema, en una pel·lícula del director Heitor Dhalia i estrenada el 2018.[12]

Amb Talco de Vidro va referendar la seva trajectòria a la península, enduent-se el premi a la millor obra internacional en la convenció Splash Sagunt.[13] El següent llançament, Hinário Nacional, va obtenir al Brasil la segona posició en els prestigiosos premis literaris Jabuti.[14] En novembre de 2018, Quintanilha i l'Editora Veneta llancen una campanya de finançament col·lectiu per poder publicar la novel·la gràfica Luzes de Niterói.[15] El 2020, va llançar, també amb Veneta, la seva primera novel·la, Deserama.[16]

El seu còmic Escuta, formosa Márcia, publicat el 2021, li va donar un gran prestigi internacional, enduent-se premis com el Jabuti al millor còmic brasiler,[17] l'HQ Mix al millor guionista,[18] el Premi Fauve d'Or al Millor àlbum del Festival del Còmic d'Angulema,[19] i el premi a la Millor obra estrangera a la 41a edició del Comic Barcelona.[20]

Influències modifica

Marcello reconeix en entrevistes no tenir cap mena de formació en dibuix, el seu aprenentatge va ser de manera autodidacta, a base de llegir molts llibres. Entre els autors que l'han influit, es troben Joe Kubert, José Luis García López, Neal Adams, John Buscema, Gil Kane, Jack Kirby, Paul Gulacy, Hugo Pratt o Jean Giraud.[1][21]

Principals obres modifica

Al Brasil modifica

A l'exterior modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gusman, Sidney. «Abrindo caminho a (sete) balas no mercado europeu». Universo HQ, 14-08-2013. [Consulta: 13 novembre 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 Gravett. «Marcello Quintanilha: A Brazilian in Barcelona». ArtReview magazine, 29-10-2015. [Consulta: 23 maig 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Santos, Sérgio. «Entrevista com Marcello Quintanilha». H-Alt, 29-06-2015. [Consulta: 23 maig 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Não separo desenho e palavra». Revista Bravo!, 25-05-2017. [Consulta: 23 maig 2021].
  5. ↑ «SEPT BALLES POUR OXFORD #1». Sceneario. [Consulta: 24 maig 2021].
  6. ↑ «Marcello Quintanilha revê 30 anos de carreira em novo livro e fala sobre “Tungstênio”». Glamurama - UOL, 01-07-2018. [Consulta: 23 maig 2021].
  7. ↑ «Marcello Quintanilha, nuevo profesor de l’Escola Joso (Entrevista)». Escola Joso, 09-12-2015. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 23 maig 2021].
  8. ↑ Nasi, Eduardo. «Reviews quadrinhos - Título: SÁBADO DOS MEUS AMORES». Universo HQ. Arxivat de l'original el 27/06/2012. [Consulta: 13 novembre 2017].
  9. ↑ «Marcello Quintanilha» (en castellà). Ediciones La Cúpula. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 23 maig 2021].
  10. ↑ Codespoti, Sérgio. «Marcello Quintanilha ganha prêmio no Festival Internacional de Angoulême». Universo HQ, 01-02-2016. [Consulta: 13 novembre 2017].
  11. ↑ Biercito, Diego. «Festival francês de quadrinhos premia o brasileiro Marcello Quintanilha». Folha de S. Paulo, 31-01-2016. [Consulta: 23 maig 2021].
  12. ↑ «Tungstênio (2018). Full Cast & Crew». IMDB. [Consulta: 23 maig 2018].
  13. ↑ «Splash Sagunt tanca hui la seua 4a edició». Levante, 12-02-2017. [Consulta: 24 maig 2021].
  14. ↑ Naliato, Samir. «Castanha do Pará é o primeiro quadrinho vencedor do Prêmio Jabuti» (en portuguès). Universo HQ, 31-10-2017. [Consulta: 16 maig 2021].
  15. ↑ Naliato, Samir. «Veneta coloca Luzes de Niterói, novo trabalho de Marcelo Quintanilha, no Catarse». Universo HQ, 07-11-2018. [Consulta: 23 maig 2021].
  16. ↑ Lebeau, Renato. «Deserama, Primeiro romance de Marcello Quintantilha». Impulso HQ, 08-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-04. [Consulta: 23 maig 2021].
  17. ↑ «Premiados do Ano - 64º Prêmio Jabuti» (en portuguès brasiler). Prêmio Jabuti, 24-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-25. [Consulta: 25 novembre 2022].
  18. ↑ Lovetro, José Alberto. «Lista de Vencedores do 34° Troféu HQMIX» (en portuguès brasiler), 23-11-2022. [Consulta: 16 abril 2023].
  19. ↑ «BD : "Ecoute, jolie Marcia", meilleur album au festival d'Angoulême» (en francès), 19-03-2022. [Consulta: 20 març 2022].
  20. ↑ «Comic Barcelona 41 [2023]». Saló Internacional del Còmic de Barcelona, març 2023. [Consulta: 14 abril 2023].
  21. ↑ «Quintanilha, Marcello» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 23 maig 2021].
  22. ↑ Gaú, Marcello. Fealdade de Fabiano Gorila. São-Paulo-SP: Conrad Livros, 1999. ISBN 85-87193-10-4. 
  23. ↑ Quintanilha, Marcello. Salvador, [julho de 2005]. ISBN 978-85-88627-07-9. 
  24. ↑ Quintanilha, Marcello. Sábado dos meus amores. São Paulo: Conrad, 2009. ISBN 978-85-7616-324-4. 
  25. ↑ Quintanilha, Marcelo. Almas públicas. Sao Paulo, SP: Conrad Editora, 2011. ISBN 978-85-7616-463-0. 
  26. ↑ Quintanilha, Marcello. Tungstênio, 2014. ISBN 978-85-63137-16-6. 
  27. ↑ Quintanilha, Marcello. Talco de vidro, [2015?]. ISBN 978-85-63137-33-3. 
  28. ↑ Quintanilha, Marcello. Hinário nacional, 2016. ISBN 978-85-63137-57-9. 
  29. ↑ Quintanilha, Marcello. Luzes de Niterói, 2018. ISBN 978-85-9571-041-2. 
  30. ↑ Quintanilha, Marcello. Deserama. São Paulo: Veneta, 2020. ISBN 978-65-86691-16-0. 
  31. ↑ Quintanilha, Marcello. Escuta, formosa Márcia, 2021. ISBN 978-65-86691-43-6. 
  32. ↑ «Les livres de la série « Sept balles pour Oxford »». [Consulta: 24 maig 2021].
  33. ↑ Gaú, Marcello, .... La promesse. 1. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, 2003. ISBN 2-8036-1868-0. 
  34. ↑ Quintanilha, Marcello. La perle. 2. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, 2004. ISBN 2-8036-1988-1. 
  35. ↑ Quintanilha, Marcello. La fuite. 3. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, 2005. ISBN 2-8036-2067-7. 
  36. ↑ Zentner, Jorge. L'héritière. París: Le Lombard, DL 2006. ISBN 2-8036-2151-7. 
  37. ↑ Quintanilha, Marcello. Le grillon. 5. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, DL 2007. ISBN 978-2-8036-2261-0. 
  38. ↑ Zentner, Jorge. Le fantôme. Bruxelles: Ed. du Lombard, 2009. ISBN 978-2-8036-2303-7. 
  39. ↑ Quintanilha, Marcello. La vulnérabilité. 7. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, DL 2012. ISBN 978-2-8036-2657-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcello Quintanilha
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcello_Quintanilha&oldid=33112348»