Viquipèdia

Marcelo Birmajer

escriptor argentí

Marcelo Birmajer (Buenos Aires, 29 de novembre de 1966) és un escriptor i guionista argentí. Les seves obres abasten diferents gèneres com el conte, la novel·la, l'assaig, el guió, entre altres. Per les seves obres ha rebut premis, esments i beques, i alguns dels seus llibres es van traduir a l'italià, holandès, alemany i portuguès.[1] També va col·laborar en diferents mitjans gràfics, tant nacionals com estrangers. La seva obra més coneguda és "El alma al diablo".

Infotaula de personaMarcelo Birmajer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCol·legi Mariano Moreno Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, guionista Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1163417 TMDB.org: 1528402 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Marcelo Birmajer prové d'una família d'origen jueu. Als 19 anys va començar a exercir-se com a redactor d'historietes de la revista Fierro.[2] Ha escrit les novel·les Un crimen secundario (1991), Derrotado por un muerto (1993), El alma al dios de los hebreos (1990), Fábulas salvajes (1996), El abogado del marciano (1998), No tan distinto (2021) y Tres mosqueteros (2011) y los libros de cuentos La Salchicha más alta (1991), Ser humano y otras desgracias (1997), Historias de hombres casados (1999), Nuevas historias de hombres casados (2016), Últimas historias de hombres casados (2017), Hechizo de amor (2002).

Ha estat guardonat amb el premi Konex 2004 com un dels cinc millors escriptors de la dècada 1994-2003 en el camp de la literatura juvenil. Novament en 2011 va rebre el Premi Konex al costat de Daniel Burman com un dels cinc millors guionistes de cinema de la dècada 2001-2010.[3]

És coautor del guió cinematogràfic El abrazo partido (Daniel Burman, 2001), pel que va rebre el premi al millor guió a la X Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida.[4]

Ha publicat amb freqüència en els diaris espanyols ABC, El País i El Mundo. Escriu setmanalment a la revista Ya, del diari El Mercurio (de Santiago de Xile), com també ho fa pel diari Clarín (de Buenos Aires,Argentina).[5]

En 2019 va ser víctima d'una agressió en la via pública..[6]

Obres modifica

Teatre modifica

  • El amor en la isla desierta, Comedia, guion: Marcelo Birmajer. Producción Claudia Mazer,2013.

Assaig modifica

  • Historieta, la imaginación al cuadrado,, Buenos Aires, Ediciones Dialéctica, 1988.

Novel·la modifica

  • Un crimen secundario, novel·la, amb il·lustracions de Rafael Segura, Buenos Aires, Ediciones Colihue, 1992.
  • Derrotado por un muerto, novel·la, amb il·lustracions de Patricia Breccia, Buenos Aires, Ediciones Colihue, 1993.
  • El alma al diablo, novel·la, Bogotá, Grupo Editorial Norma, 1995.
  • Un veneno saludable, novel·la, amb il·lustracions de Augusto Costanzo, Buenos Aires, Ediciones Colihue, 1995.
  • El abogado del marciano, novel·la, Bogotá, Grupo Editorial Norma, 1997.
  • El fuego más alto, novel·la, Bogotá, Grupo Editorial Norma, 1997.
  • La segunda cabeza. Noticias extrañas I, novel·la. Bogotá, Grupo Editorial Norma, 1999.
  • La máquina que nunca se apagaba. Noticias extrañas II, novel·la, Bogotá, Grupo Editorial Norma, 1999.
  • Jugar a matar. Noticias extrañas III, novel·la, Bogotá, Grupo Editorial Norma, 1999.
  • Tres mosqueteros, novel·la, Madrid, Editorial Debate, 2001.
  • Nuevas historias de hombres casados, contes, Buenos Aires - Madrid, Editorial Alfaguara, 2002.
  • El siglo XX, novel·la, México D.F., Editorial Fondo de Cultura Económica, 2004.
  • Tres hombres elegantes, novel·la, Buenos Aires, Emecé, 2006.
  • Historia de una mujer, novel·la, Buenos Aires, Editorial Seix Barral, 2007.
  • La isla sin tesoro, novel·la, amb il·lustracions de Alberto Pez, Buenos Aires, Editorial Alfaguara Juvenil, 2008.
  • Juicio al Ratón Pérez, novel·la, amb il·lustracions de Alberto Pez, Buenos Aires, Editorial Alfaguara Juvenil, 2009.
  • La isla sin tesoro, novel·las y contes, amb il·lustracions de Chavetta Lepipe, Buenos Aires, Editorial Alfaguara Juvenil, 2010.
  • El club de las necrológicas, novel·la, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 2012
  • El túnel de los pájaros muertos Loqueleo, 2013.
  • Las nieves del tiempo, 2014.
  • El rescate del mesías, 2018.

Conte, faula, historieta, humor modifica

  • Noches blancas, historieta, guió, amb il·lustracions de Huadi, Buenos Aires, Editorial libros del Quirquincho, 1993.
  • faulas salvajes, faula, amb il·lustracions de María Gabriela Forcadell, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1996.
  • Ser humano y otras desgracias, contes humorístics, Buenos Aires, Ediciones de La Flor, 1997
  • Antología del cuento fantástico, selecció, pròleg i un conte, Buenos Aires, Editorial Troquel, 1998.
  • Mitos y recuerdos, contes, amb il·lustracions de Augusto Costanzo, Buenos Aires, Editorial El Ateneo, 1999.
  • Historias de hombres casados, contes, Buenos Aires - Madrid, Editorial Alfaguara, 1999.
  • Piedras volanto sobre el agua, contes, Buenos Aires, Editorial Alfaguara, 2000.
  • No es la mariposa negra, contes, Buenos Aires, Editorial Sudamericana Joven, 2000.
  • Garfios, contes, amb il·lustracions de Huadi, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 2001.
  • Hechizos de amor, contes, amb il·lustracions de Mariano Lucano, Buenos Aires, Ediciones Santillana, 2001.
  • Me gustaba más cuando era hijo. Confesiones de un padre, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 2003.
  • Una vida más. Noticias extrañas IV, Bogotá, Grupo Editorial Norma, 2003 (Zona Libre). - ISBN 958-04-7081-2 [contes].
  • La muerte de Matusalén y otros contes de Isaac Bashevis Singer, traducció anglès-espanyol de Marcelo Birmajer, Norma Grupo Editorial, 2003.[7][8]
  • Los caballeros de la rama, contes, amb il·lustracions de Pablo Bernasconi, Buenos Aires, Editorial Alfaguara, 2003.
  • Últimas historias de hombres casados, contes, Editorial Seix Barral, 2004.
  • El compañero desconocido (diez recuerdos inventados), contes, amb il·lustracions de María alcobre, Buenos Aires, Editorial Alfaguara Juvenil, 2005.
  • faulas salvajes, faulas, amb il·lustracions de Alberto Pez, Buenos Aires, Editorial Alfaguara Juvenil, 2006.
  • Mitos y recuerdos, contes, mite, amb il·lustracions de Alberto Pez, Buenos Aires, Editorial Alfaguara Juvenil, 2007.
  • Hechizos de amor, contes, amb il·lustracions de Mariano Lucano, Buenos Aires, Editorial Alfaguara Juvenil, 2010.
  • Las otras islas (Antología), contes, Buenos Aires, Editorial Alfaguara, 2012
  • Un poco invisible, 2011.
  • Se me hace cuento, 2014.
  • La piedra negra

Literatura erótica modifica

  • Con vos lo quiero hacer, literatura eròtica, Barcelona, Tusquets Ediciones, 2003. Col·lecció de relats centrats en el sexe anal.

Cinema, TV, ràdio modifica

  • TV-ZOO, guionista de 40 capítols, 1992.[9]
  • Un día con Ángela, cortometraje, guion: Marcelo Birmajer y Julia Solomonoff, 1993.[10]
  • El otro lado, investigador periodístic,1994.[11]
  • Cuatro vientos y el saxo mágico, llibre teatral, (sense data).[11]
  • sin dato, dues columnes setmanale, columnista, radio Jay, 1999-2000.
  • sin dato, programa diari, columnista, radio Jay, 1999-2000.
  • Sol de noche, documental, texts, 2002.[12]
  • Un cuento de navidad, telefilm, basada en el conte homònim escrit per Marcelo Birmajer, 2003.[13]
  • No matarás, documental, guió i actuació: Marcelo Birmajer, 2004.
  • El abrazo partido, comèdia, guió: Daniel Burman i Marcelo Birmajer, 2004.[14]
  • La vereda de la sombra, documental, entrevistat: Marcelo Birmajer, 2005.[15]
  • City Hunters, Animació, guió: Marcelo Birmajer, Esther Feldman, Pedro Saborido, Esteban Seimandi, 2006.
  • Cincuenta, inèdita, guió: Marcelo Birmajer.[16]

Premis modifica

  • Primer Premi del Certamen Metropolità d'Espectacles Infantils, organitzat per la Municipalitat de la Ciutat de Buenos Aires per Cuatro vientos y el saxo mágico.
  • Esment especial en el Premi Nacional de la Secretaria de Cultura de la Nació a la producció 1994-1997 per Fábulas salvajes.
  • Os de Plata en la Berlinale (Berlín, Alemanya) per El abrazo partido, 2004.[17]
  • Premi Konex al Mèrit en la disciplina Literatura Juvenil, 2004.[18]
  • Finalista Premi Norma-Fundalectura 1996 per El abogado del marciano.
  • Menció Premi al Millor Llibre de Literatura Juvenil atorgat per Fundació El libro y Destacados de ALIJA 2002 por No es la mariposa negra.
  • Premi Konex Diploma al Mèrit conjuntament amb Daniel Burman en la disciplina Guió de Cinema, 2011.[18]

Referències modifica

  1. ↑ Marcelo Birmajer Arxivat 2012-01-15 a Wayback Machine. en Escribirte.com.ar. Consultado el 7 de abril de 2012.
  2. ↑ «"La revista Fierro fue mi jardín de infantes en la escritura"» (en castellà), 25-06-2008. [Consulta: 30 maig 2021].
  3. ↑ Ficha de Marcelo Birmajer Arxivat 2014-05-02 a Wayback Machine. en la página web de la Fundación Konex.
  4. ↑ El film 'El abrazo partido' gana el premio de la Mostra de Cine Latinoamericano de Lleida al mejor largometraje, Europa Press, 20 de març de 2004
  5. ↑ «http://www.infobae.com/2015/12/23/1778615-quien-es-el-escritor-marcelo-birmajer-hermano-del-rabino-asesinado-israel». [Consulta: 2 abril 2017].
  6. ↑ [enllaç sense format] https://www.infobae.com/sociedad/2019/09/25/el-escritor-marcelo-birmajer-fue-atacado-en-la-calle-no-vas-a-poder-caminar-tranquilo/
  7. ↑ Artículo de Marcelo Birmajer en el diario El País del 17/07/2004. Última consulta: 06/04/2012.
  8. ↑ Ficha del libro La muerte de Matusalén y otros contes. Última consulta: 06/04/2012.
  9. ↑ Datos biográficos de Marcelo Birmajer en Imaginaria n° 131. Última consulta: 05/04/2012
  10. ↑ Ficha de Un día con Ángela en Cinenacional.com. Último consulta: 05/04/2012.
  11. ↑ 11,0 11,1 Datos biográficos de Marcelo Birmajer en Imaginaria n° 131. Última consulta: 05/04/2012.
  12. ↑ Ficha de Sol de noche en cinenacional.com. Última consulta: 05/04/2012.
  13. ↑ Ficha de Un cuento de navidad. Última consulta: 05/04/2012.
  14. ↑ Ficha de El abrazo partido en Cinenacional.com. Última consulta: 05/04/2012.
  15. ↑ Ficha de La vereda de la sombra en Cinenacional.com. Última consulta: 05/04/2012.
  16. ↑ Ficha de Cincuenta en Cinenacional.com. Última consulta: 05/04/2012.
  17. ↑ «Marcelo Birmajer». [Consulta: 30 maig 2021].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Marcelo Birmajer» (en castellà). [Consulta: 30 maig 2021].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcelo_Birmajer&oldid=33183581»