Marco Enrico Bossi

Marco Enrico Bossi (Saló, Brescia, 25 d'abril de 1861, què morí ofegat en el mar el 20 de febrer de 1925) fou un organista i compositor italià.

Infotaula de personaMarco Enrico Bossi
Marco Enrico Bossi, 1905.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1861 Modifica el valor a Wikidata
Salò (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1925 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
oceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAmilcare Ponchielli, Francesco Sangalli i Polibio Fumagalli Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDezső Antalffy-Zsiross, Gian Francesco Malipiero i Giorgio Federico Ghedini Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 98109ae7-c867-4894-bc00-13d9266682d5 Discogs: 1570302 IMSLP: Category:Bossi,_Marco_Enrico Allmusic: mn0001630278 Modifica el valor a Wikidata

Cursà estudis amb molt de profit, de la carrera musical en el Liceo Musicale de Bolonya, i en el Conservatori de Milà, on fou deixeble de Ponchielli, en composició, i de Fumagali en orgue, i també de Bazzini. Fou organista de la catedral de Como, professor d'orgue i teoria en el conservatori de Nàpols on tingué entre els seus alumnes a Eduardo Bottigliero,[1] director del conservatori de Venècia (1902-05) i l'Umberto Giordano[2] i, després del Liceu musical de Bolonya, on entre altres alumnes tingué a Alceo Toni,[3] Giacomo Benvenuti, considerat com un dels primers compositor d'Itàlia del seu temps. Les seves primeres obres despertaren gran interès a Alemanya per l'acabat del seu tecnicisme.

Entre elles destaquen un concert simfònic per a orgue amb acompanyament d'orquestra, diverses sonates, un Mètode per a orgue (1893), amb col·laboració amb Tebaldini: un Rèquiem, un Aleluya (solo, cor i orquestra), la cantata bíblica Cantica Canticorum, l'escena Il cieco, el poema simfònic amb cors Il Paradiso Perduto, algunes obres de música de cambra i 4 òperes.

El 1916 fou nomenat professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. A part de les nombroses composicions abans nomenades, escriví per l'escena les òperes Paquita, estrenada a Milà el 1881; El veggente (Milà, 1890), i L'Angelo della notte, estrenada a Como. Continuant amb la música instrumental de Bossi, produí una Obertura simfònica i un Impromtus per a orquestra: un Concerto per a orgue; una bella Sonata per a violí i dos Trios per a instruments d'arc.

Mereix especial menció l'obra per a veus i orquestra Giovanna d'Arco, estrenada a Colònia el 1914. Mentre era professor en el Conservatori de Milà (1920), tingué entre altres alumnes a Mario Nascimbenne,[4] Luciano Chailly,[5] Virgilio Mortari,[6] Luigi Oreste Anzaghi.[7] Com resta dit al principi, Bossi morí a bord del transatlàntic que el conduïa a Europa després de la triomfal tournée de concerts d'orgue en les principals ciutats dels Estats Units. El seu fill Renzzo Bossi i el seu germà Costante Adolfo Bossi, també foren uns músics i molt bons compositors.

BibliografiaModifica

  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 336. (ISBN 84-239-4508-1)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 508. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1465. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 913. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom I, pàg. 294. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 875. (ISBN 84-7291-226-4)
  7. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 50 (ISBN 84-7291-226-4)