Marc Sala i Camarasa

Marc Sala i Camarasa (Barcelona, 2 d'octubre de 1844 - 5 de desembre de 1891) va ser un fotògraf que desenvolupà la carrera professional durant la segona meitat del segle xix. Instal·lat a Barcelona, va exercir de retratista, com molts altres fotògrafs del moment, entre els quals hi havia la reconeguda família Napoleón. Tot així, la importància i la singularitat de la seva obra rau en el fet d'haver potenciat un altre tipus de fotografia pionera en aquell moment a Catalunya: les vistes o la fotografia de paisatge.

Marc Sala i Camarasa

Targeta de visita de Marc Sala
Biografia
Naixement	2 octubre 1844 Barcelona
Mort	5 desembre 1891 (47 anys) Barcelona
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	fotògraf
Art	Fotografia

No es pot desvincular la seva persona ni la seva obra del context en què va viure. La seva trajectòria professional es va desenvolupar en paral·lel als avenços tècnics en el camp de la fotografia, que van permetre, entre altres coses, la realització de les primeres instantànies de paisatges de Catalunya i d'Espanya. Actualment, el gruix de la seva obra es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, al Museu Frederic Marès i al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Biografia i vida professional

Marc Sala i Camarasa va néixer a Barcelona el 2 d'octubre de 1844 i va morir a la mateixa ciutat, a l'edat de 47 anys, el 5 de desembre de 1891, arran d'un edema cerebral. Va ser fill de Maria Camarasa Montanola, nascuda a Granollers, i d'Agustí Sala i Vidal, natural de Barcelona. Va concebre matrimoni amb Carolina Silvestre, de Toledo, amb qui va tenir una filla anomenada Dolores. El fet que el seu pare fos fuster permet descartar d'entrada que provingués d'una saga de fotògrafs, fet habitual en aquella època, com fou el cas dels Areñas, dels Audouard o dels Esplugas.

Ara per ara, no es té constància d'on es va produir la seva formació en el camp de la fotografia. Tot i així, tenint en compte que, contràriament a altres fotògrafs del moment –com Miguel Aragonés– no va estudiar a la Llotja, es pot deduir que, probablement, va rebre una formació en algun taller fotogràfic de la ciutat.

Tallers

Plànol del taller Raurich 5 de Marc Sala

Es té coneixement que Marc Sala va iniciar la seva carrera professional, un cop format, a principis de la dècada del 1860, amb el seu propi taller de fotografia. Se sap que al llarg de la seva carrera professional va obrir tres tallers. Dos d'ells situats al carrer Raurich, número 5 i número 12, en què s'anunciava amb el nom de Marc Sala. En el tercer i últim, situat a Plaça del Teatre número 1, en canvi, es va anunciar amb el nom de Centro Fotográfico, fet que permet deduir que probablement estava treballant conjuntament amb altres companys de professió.

En els dos primers estudis hi estarà treballant aproximadament des de principis dels anys 60 i fins a l'any 1887. Pel que fa a la seva localització, el fet que un d'ells sigui nombre parell i l'altre imparell, descarta la hipòtesi que fossin el mateix taller, ja que això implicava que forçosament s'havien de trobar en bandes oposades del carrer. En aquest sentit, arran de consultar les guies comercials de l'època i trobar que ambdós números s'anaven alternant en els anys, es pot suposar que possiblement Marc Sala hauria estat mantenint els dos tallers alhora. S'han preservat uns plànols en els quals el fotògraf va fer una petició per tal d'ampliar el taller Raurich 5, construint una galeria al terrat de l'edifici.

La seva participació en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 permet establir el canvi de taller a Plaça del Teatre número 1. En el catàleg oficial d'aquesta exposició, ja s'anuncia amb el nom de Centro Fotográfico. En aquest taller s'hi estarà fins a l'any 1891, any de la seva mort, que serà anunciada en alguns diaris de l'època:

"Después de rápida y aguda enfermedad, falleció ayer en esta capital el conocido fotógrafo Don Marcos Sala, quien tenía establecido su taller en una casa de la Plaza del Teatro (...) con sus obras había el señor Sala prestado muy señalados servicios al arte en general y a muchos artistas de esta capital y de fuera de ella."

Després de la seva mort, van aparèixer en els diaris els noms de Manuel Prats i Ángel García Perate, fotògrafs que van continuar el negoci al taller de Plaça del Teatre i, on ells mateixos, s'anunciaven com a “sucesor de Don Marcos Sala”.

Promoció i publicitat

Més enllà de la pròpia fotografia, les cartes de visite preservades de Marc Sala són un indicatiu molt significatiu de la importància de la promoció i de la publicitat en el món de la fotografia. És en els reversos d'aquestes fotografies on hi trobem llegendes que proporcionen informació dels seus èxits professionals o de les exposicions en les quals va participar. L'any 1864, va rebre els honors de “fotógrafo de la Real Casa”, càrrec que menciona a les llegendes de les seves cartes de visite.

Aquest fet evidència la importància de la promoció per al fotògraf, ja que fer publicitat dels seus mèrits li aportava prestigi de cara a la seva clientela. Aquesta pauta, però, no és exclusiva d'en Marc Sala, sinó que és una constant en els fotògrafs de l'època.

Obra

La seva producció fotogràfica es pot dividir en una triple vessant: fotografia d'objectes, retrats i vistes. És en aquesta última vessant que Marc Sala es constitueix com una de les figures més importants de la història de la fotografia a Catalunya, ja que es tracta d'un dels primers en “utilitzar el modern sistema de la placa seca preparada per treure fotografies” instantànies; fet que va afavorir l'emergència de la fotografia de vistes i del reportatge fotogràfic. Així doncs, Marc Sala pot ser considerat un dels precursors d'aquests dos gèneres al país, sincronitzant-se amb Europa a nivell d'avenços tècnics en fotografia.

Fotografia d'objectes

D'aquest tipus de producció se'n té coneixement arrel d'una notícia publicada a La Dinastía l'endemà de la mort de Marc Sala, on es fa un reconeixement de la seva trajectòria professional com a fotògraf:

Fotografia a l'escultura d'Antoni Fabrés.

“El señor Sala se había distinguido notablemente en la especialidad de sacar copias de monumentos, tapices, cuadros, objetos de cerámica, de orfebrería y otros, habiendo demostrado siempre un exquisito gusto y extraordinaria limpieza en todas las reproducciones fotográficas que habían salido de sus talleres”

Una fotografia a una escultura d'Antoni Fabrés constitueix l'única prova gràfica, ara per ara, que es coneix d'aquesta vessant del fotògraf. El fet que es tracti de l'únic tipus de treball fotogràfic que es menciona en aquesta notícia notícia -que, en un principi, hauria de recapitular tota la carrera professional del fotògraf, al tractar-se d'una notícia post mortem- fa pensar que, durant la seva vida, va ser conegut especialment per aquesta vessant. D'aquesta manera, es podria considerar que el Marc Sala retratista no sobresortia de la tendència dominant del moment en aquest àmbit. Tanmateix, si tenim en compte que a l'Exposició Universal va presentar fotos de vistes que van ser premiades, segurament també deuria tenir reconeixement en aquest camp. Tot i així, probablement, deuria trobar-se dins d'una esfera social i cultural més reduïda.

Retrats

A part de la fotografia d'objectes, el segon motor del seu negoci van ser els retrats en format carte de visite, que era el més utilitzat a l'època. Es tracta de retrats que immortalitzaven des de famílies i infants, fins a persones disfressades i individus que, en aquell moment, representaven l'alteritat o l'exotisme, com seria la fotografia d'un negre amb la seva vestimenta tradicional.

Cal destacar els dos retrats post mortem que Marc Sala realitza a Tomás Padró, reconegut artista i il·lustrador, i al famós pintor del realisme català, Marià Fortuny.

Aquestes fotografies evidencien el contacte de Marc Sala amb el món de l'art i testimonien l'estret lligam entre l'esfera artística i el món de la fotografia.

• 
  Retrat a senyor africà
• 
  Retrat a senyor vestit de cavaller
• 
  Retrat a senyor de l'època
• 
  Retrat post mortem a Marià Fortuny
• 
  Retrat post mortem a Tomás Padró

Monuments i vistes

Aquest gènere de fotografies és el més significatiu, en termes històrics, que va produir Marc Sala. El fet que realitzés aquest tipus de fotografies fa pensar que estava interessat en l'àmbit més tècnic i experimental de la fotografia. I és que, com ja s'ha dit, és dels primers a utilitzar la placa seca, fet que indica que estava al dia dels avenços que es produïen a la resta d'Europa. Tot i així, contràriament als retrats i a les fotografies d'objectes, les vistes no li proporcionaven una font d'ingressos suficient per sobreviure.

Arrel d'una notícia publicada a La Reinaixensa, se sap que va col·laborar amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques -que més endavant es fusionaria amb l'Associació d'Excursions Catalana i acabaria formant el que actualment coneixem com a Centre Excursionista de Catalunya-, una associació compromesa amb la terra i amb la cultura catalana. D'altra banda, en tres notícies més, una d'elles publicada a Diari Català i les altres dues a Lo Catalanista, Marc Sala apareix inscrit en el Primer Congrés Catalanista, que es va celebrar el dimarts 26 d'octubre de 1880 i que estava organitzat per l'Associació Catalanista. En aquest congrés es van llegir diversos treballs entre els quals n'hi havia un que es titulava “Excursió de Ribas al Taga, Sant Joan de las Abadesas y Ripoll” i que incloïa diverses fotografies d'aquests llocs realitzades per Marc Sala. Per tant, es posa de manifest que es tractava d'un catalanista compromès amb el país i amb la tendència que en aquella època estava prenent molt de pes sobre la necessitat de preservar el passat, de revaloritzar-lo i de potenciar la idea patrimoni de la terra.

Així doncs, l'aplicació de la placa seca, juntament amb aquest afany per immortalitzar el patrimoni de la terra, permet entendre l'emergència d'aquest gènere de fotografies en la figura de Marc Sala.

Pel que fa a la seva producció fotogràfica preservada en aquest camp, es té constància de vistes i monuments de Barcelona i d'altres indrets de Catalunya. Algunes d'elles s'han conegut a partir de gravats publicats a diaris i revistes de l'època realitzats a partir de fotografies seves.

• 
  Inicis ocupació de l'Eixample amb la construcció de la UB
• 
  Montserrat a vistes d'ocell
• 
  Port de Barcelona el 1881

Exposicions, mencions i premis

Marc Sala va rebre una de les mencions més destacades de la seva carrera just en els seus primers anys com a fotògraf. Es tracta dels honors que va rebre l'any 1864 com a fotògraf de la Casa Reial.

D'altra banda, es té coneixement que Marc Sala va participar en les següents exposicions:

• Exposiciones de Bellas Artes: objetos de arte, 1870
• Exposición de agricultura, industria y bellas artes, 1871
• Exposición General Catalana, 1871
• Exposición de Nueva Universidad, 1871
• Exposición artístico-arqueológica, 1878
• Exposición Universal de Barcelona, 1888

El fet que no es tingui constància de la seva participació en exposicions de caràcter internacional, en altres ciutats europees, fa pensar que la seva repercussió com a fotògraf va ser eminentment local.

Un dels premis més destacats que va rebre va ser la medalla de primera classe a partir d'unes fotografies de l'interior de la Catedral de Barcelona presentades a l'Exposició Universal de 1888. Tenint en compte que les tècniques fotogràfiques del moment no eren com les d'ara, aquestes fotografies realitzades en un espai amb tant poca llum demostraven la gran capacitat i qualitat tècnica de Marc Sala.

Bibliografia

• MARCO, Ricard. Els retratistes del segle xix a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia. Retrat del passat: la col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès: Museu Frederic Marès, Barcelona, del 27 de març del 2003 al 29 de febrer del 2004. Barcelona: Museu Frederic Marès, DL 2003. pg. 149-173.
• F. RIUS, Núria, (Bienni 2006 – 2008), Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l'oblit. (1856-1918). Tutors: M. Teresa Sala i Garcia i Arnauld Pierre. Disponible en línia: http://www.tdx.cat/handle/10803/32063
• Exposició Universal de Barcelona : llibre del centenari, 1888-1988. [direcció: Ramon Grau ; coordinació i selecció dels textos: Ramon Grau i Marina López ; autors: Pere Anguera ... [et al.] / Barcelona: Comissió Ciutadana per a la Commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de Barcelona de l'Any 1888: L'Avenç, 1988.
• RODRIGUEZ MOLINA, Mª José; SANCHÍS ALFONSO, José Ramón. Directorio de fotógrafos en España (1851-1936): (elaborado con la información que proporcionan los anuarios y guías comerciales). Volumen I. Valencia: Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia, 2013.
• FONTBONA, Francesc. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002.