Obre el menú principal

Mare de Déu del Roser de Vallmoll

ermita a Vallmoll

L'ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Vallmoll (Alt Camp).

Infotaula d'edifici
Mare de Déu del Roser de Vallmoll
Mare de Déu del Roser de Vallmoll.jpg
Dades
Tipus església
Creació segle XVI
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura gòtica
Altitud 159 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaAlt Camp
MunicipiVallmoll
Localització Camí a Puigpelat
 41° 14′ 52″ N, 1° 14′ 59″ E / 41.247854°N,1.249692°E / 41.247854; 1.249692
Bé cultural d'interès local
Data 2004
Identificador 2349
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

L'ermita està situada a l'entrada de la vila, a prop de la carretera de Valls, al camí que va a Puigpelat. És un edifici d'una sola nau amb quatre trams i cambril i els elements de suport són pilars. Els arcs són tots apuntats.

La façana és senzilla amb distribució simètrica. Dues finestres rectangulars se situen a banda i banda de la porta d'accés rectangular, damunt la qual hi ha una imatge de la Verge del Roser en ceràmica i la rosassa lobulada. Un espadat corona la façana. La coberta és a dues vessants de teula. El material emprat és la pedra. El conjunt mostra decoració pintada i esculpida, inspirada en la flor que dóna nom a l'ermita.

HistòriaModifica

Els terrenys on s'alça l'ermita foren cedits per la baronessa Catalina de Burgues i de Pacs. La primera pedra fou col·locada el 1562, i fou beneïda el 1566. S'encarregà de la construcció el mestre de cases Guillem de Godó de Riudoms, i l'obra fou finançada pel consell i el rector de la vila, així com per diversos particulars. Li va ser adscrita el 1594 la confraria del Roser, i s'hi feren reformes el 1594 i el 1786. El 1639 s'hi afegí la casa de l'ermità, el 1768 la sagristia i el 1826 el cambril. El 1975 s'hi havia afegit un cor que fou enderrocat el 1925, quan l'arquitecte Jujol hi dirigí una restauració important, amb la col·laboració, quant a pintures, de R. Ferré, M. Aymerich i C. Pelegrí. El 1967 s'hi féu una nova restauració de les pintures, obra de J. Ferrè.

La Mare de Déu del Roser de Vallmoll té uns Goigs dedicats per mn. Josep Pont i uns altres pel claretià Manuel Esqué.[1]

ReferènciesModifica

  • «Pat.mapa: arquitectura». Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2012].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu del Roser de Vallmoll